diumenge, 13 d’abril del 2014
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC I AEROPORTUARI DE L’AERÒDROM
Aeroport LA SEU D’URGELL – ANDORRA
LLIBRE 3. BASES ECONÒMIQUES
Octubre 2013Cliqueu en el link per més informació.
http://www.gencat.cat/territori/informacio_publica/PDUA_Aerodrom_La_Seu/bases_economiques.pdf
CREAN AIR ANDORRA PARA LLEVAR RUSOS AL PRINCIPADO
La Generalitat 'regala' a Andorra un aeropuerto de 10 millones de €.
La Generalitat ha convertido el aeródromo de la Seu d’Urgell, en el norte de Lleida, en aeropuerto de La Seu-Andorra, con el objetivo de llevar turistas rusos al Principado. Hasta ahora la Generalitat se ha gastado en esta infraestructura 10 millones de euros, pero como reconoce la propia administración catalana en la Memoria Económica del plan urbanístico para ampliar el aeropuerto, el mayor beneficiario de la operación serán los andorranos y apenas Cataluña.
El aeropuerto leridano empezará a operar como tal este verano. Incluso un grupo de empresarios andorranos había impulsado su propia línea aérea: Air Andorra, con el objetivo de llevar turistas rusos del aeropuerto de El Prat hasta el de la Seu Andorra. Curiosamente a principio de este año, Patrick Pérez, el propietario de los grandes almacenes andorranos, Pyrénées, el equivalente a El Corte Inglés en Andorra, se desvinculó de la compañía, que quedó exclusivamente en manos de inversores españoles, entre los que destacan, Rafael Calabria y el notario Enrique Viola, hijo del ex alcalde de Barcelona, Joaquim Viola.
El nuevo aeropuerto de Andorra, pero en suelo catalán y financiado con dinero catalán, empezará a operar este verano. El proyecto es que Air Andorra lleve turistas rusos ricos desde el Aeropuerto de El Prat, donde Air Andorra tiene su sede, hasta el de la Seu, situado a 10 kilómetros del Prinicipado pirenaíco.
El aeródromo de la Seu fue comprado a la familia Betriu por la Generalitat, en 2007, cuando Joaquim Nadal (PSC) era el responsable de Obras Públicas. El coste de la adquisición se situó en 9 millones de euros.
Desde entonces, el aeródromo de alta montaña languidecía y además tenerlo operativo le costaba dinero a la Generalitat cada año. En esta tesitura, la apuesta del conseller de Territorio, Santi Vila, ha sido gastarse un millón más y convertirlo en el aeropuerto de Andorra.
Vila está intentando firmar un convenio con Andorra, para que el Gobierno andorrano asuma los costes operativos del nuevo aeropuerto, a través de la firma de un convenio. Pero por ahora los andorranos no han puesto un duro, a la espera de cómo evolucione el negocio de Air Andorra en los primeros meses.
Aeropuerto Andorra -La Seu. (Aeroports de Catalunya)Planes de ampliación
Pese a lo incierto del negocio, y a que la temporada alta del turismo en Andorra está vinculada a la nieve, la Generalitat tiene planes para ampliar el aeropuerto, en caso de que su operativa deje de ser deficitaria.
En las bases económicas de la modificación urbanística que se prevé llevar a cabo en caso de que el aeropuerto entre en beneficios, se señala que se invertirán otros 26 millones para crear una gran instalación pensada para jets privados. Ninguna de estas partidas saldría de Andorra.
Fuentes de la conselleria de Territorio justifican este plan porque por un lado Algüaire, otro aeropuerto de Lleida, no puede dar servicio al turismo de nieve y está demasiado lejos de Andorra y porque ésta ha sido la única manera de empezar a rentabilizar esta instalación y los 9 millones que ya se había gastado el anterior gobierno catalán.
Andorra, la gran beneficiada
En esta memoria se reconoce que, en caso de éxito, Andorra será la gran beneficiada. Andorra recibirá el 75% de los pasajeros previstos. En 2015 se prevé que esta cifra llegue a 8.400, lo que multiplicaría por ocho el tráfico actual de una instalación deficitaria y en estado agónico.
“El impacto económico total producido en el territorio hasta 2030 se prevé que sea de 120 millones, de los cuales casi 25 impactarían en Cataluña y poco más de 95 sobre Andorra”, señala la memoria, valorando la ampliación.
Contando sólo los 10 millones iniciales, el nuevo aeropuerto de La Seu sería, en la práctica y por volumen, el mayor proyecto de cooperación internacional de Cataluña, con la ironía de que no se trata de ayudar a un una país del Tercer Mundo, sino a Andorra, que tiene una renta per capita de 35.000 euros, mayor incluso que la de Cataluña.
Aprovació inicial del Pla director de l'aeroport Andorra-La Seu
Información pública sobre la aprobación inicial del Plan director urbanístico aeroportuario del Aeropuerto Andorra- La Seu d'Urgell
Web: 21/02/2014
Información pública sobre la aprobación inicial del Plan director urbanístico aeroportuario del Aeropuerto Andorra- La Seu d'Urgell, que afecta a los términos municipales de Ribera d'Urgellet , Montferrer y Castellbó , La Seu d'Urgell , Les Valls de Valira y Alàs i Cerc
Información pública sobre la aprobación inicial del Plan director urbanístico aeroportuario del Aeropuerto Andorra- La Seu d'Urgell, que afecta a los términos municipales de Ribera d'Urgellet , Montferrer y Castellbó , La Seu d'Urgell , Les Valls de Valira y Alàs i Cerc
Plazo de información pública
Plazo mínimo de 45 días, de acuerdo con lo dispuesto en el artículo 85.4 y 86bis 1.1.c del Texto refundido de la Ley de urbanismo , mediante la publicación de esteeste
acuerdo en el Diario Oficial de la Generalitat de Cataluña y la inserción de un anuncio en uno de los diarios de mayor divulgación en el ámbito municipal y supramunicipal , a fin de que se puedan presentar las alegaciones oportunas .FechaFecha de inicio: 22/02/2014
Fecha de finalización: 15/04/2014
Edictos y anuncios en las publicaciones obligatorias :
DOGC 6567 de 21 de febrero de 2014
La Vanguardia ( 21/02/2014 )
El Periódico ( 21/02/2014 )
dimecres, 7 d’agost del 2013
VENDA D'AEROPORT
EL JUEZ ORDENA SU LIQUIDACIÓN DEFINITIVA
El aeropuerto de Ciudad Real, a subasta por 100 millones tras costar... 1.000 millones de €
A qui beneficia la venda?
A qui va beneficiar la construcció?
divendres, 17 de maig del 2013
Resposta a la consulta de Medi Ambient
DIRECCIÓ GENERAL DE POLITIQUES
AMBIENTALS
DEPARTAMENT DE TERRITORI I
SOSTENIBILITAT
GENERALITAT DE CATALUNYA
La Direcció General de Transports i Mobilitat del Departament de Territori i Sostenibilitat ha enviat a la seva Subdirecció General d'Avaluació Ambiental l'Avanç del PLA DIRECTOR URBANÍSTIC I AEROPORTUARI DE L'AERÒDROM DE LA SEU D'URGELL -- ANDORRA, en el que inclou l'informe de sostenibilitat ambiental preliminar (ISA preliminar), perquè emetin un document de referencia per a l'avaluació ambiental del pla.
D'acord amb la Llei 6/2009 de 28
d'Abril s'engega el procés de consulta als Ajuntaments de Montferrer i
Castellbò i l'Ajuntament de Ribera d'Urgellet i public interessat, com poden
ser les poblacions de les rodalies de l'aeròdrom, Adrall, Àrfa, La Parròquia
d'Hortó i Montferrer. Assabentats que només s'han formulat consultes a les
administracions i alguna Associació Municipal i Comarcal.
Assabentats de les al.legacions
formulades per la població d'Adrall, pel Rec dels 4 pobles i el Partit del
Progrés Partit Municipal de Ribera d'Urgellet.
I també del Recurs Contenciós
Administratiu a instància del Rec dels 4 Pobles, sentencia favorable al Rec
dels 4 Pobles.
I del Recurs Contenciós Administratiu nº
404/2009 a instància dels Srs......, en representació de la població d'Adrall (Sentència 173 del TSJC), que diu
textualment:
Que es tinguin en compte les al·legacions
i les Sentències del TSJC, respecte als dos Recursos presentats per les
Associacions i gent del territori.
Que no es facin mes ampliacions a
l’aeròdrom de La Seu d’Urgell – Andorra.
Que no es sobrevolin les poblacions
mes properes com Adrall, Àrfa i La Parròquia d’Hortó.
Que es deixi l’aeròdrom per
emergències i casos puntuals. Assabentats que la Base d’Emergències de Tírvia,
al Pallars Sobirà, hi ha la voluntat de traslladar-la a un altre lloc, seria
una bona ocasió per traslladar la Base d’Emergències a l’aeròdrom de La Seu
d’Urgell.
Esperant ser considerats com part
implicada en el procés, demanem ens informin de les properes actuacions que es
vulguin portar a terme a l’aeròdrom de La Seu d’Urgell.
Consulta de la Generalitat per començar el nou Pla Director de l'aeroport de La Seu d'Urgell
La Generalitat fa la primera consulta al territori de la necesitat d'ampliar l'aeroport de La Seu d'Urgell, només la fa les institucions que creu que la recolzarán.
A les poblacions afectades no ha fet cap consulta.Nosaltres pensem que s'hauria d'haver començat per Adall, Àrfa, La Parròquia d'Hortó, etc...
Ens estan enredant de nou?
AEDAU
Sentència del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya, Sala del Contenciós Administrtiu a favor dels demandants d'AEDAU.
Sentencia que anula el Pla Especial de l'aeroport de la Seu d'Urgell.
Resolució del TSJC: (Autos nº 404/2009, Sentència 173)FALLAMOS
Que estimamos el presente recurso contencioso administrativo interpuesto a nombre de ............, contra la resolucón de 11 de Diciembre de 2008 del Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la GENERALITAT DE CATALUNYA por virtud de la que, en esencia, se resolvió "APROVAR DEFINITIVAMENT el Pla especial urbanístic per a la delimitació del sòl del àmbit del futur aeroport de la Seu d'Urgell, els municipis de Montferrer i Castellbó i Ribera d'Urgellet", del tenor explicitado con anterioridad, y ESTIMANDO la demanda articulada DECLARAMOS LA NULIDAD DE ESA FIGURA DE PLANEAMIENTO URBANISTÍCO ESPECIAL Y EN LO MENESTER CONDENAMOS A LA ADMINISTRACIÓN DEMANDADA A LA NULIDAD DE PLENO DERECHO DE LA FIGURA DE PLANEAMIENTO IMPUGNADA.
Sin efectuar especial pronunciamiento sobre las costas causadas.
Hágase saber que la presente Sentencia, es susceptible de Recurso de Casación para la Unificación de Doctrina Autonómico, que habrá de interponerse mediante escrito que cumplimente las exigèncias del articulo 99 de nuestra Ley Jurisdiccional de 13 de Julio de 1998, en especial, presentándolo ante esta misma Sección e el plazo de treinta dias a contar desde su notificación.
dimarts, 9 d’octubre del 2012
Las obras para hacer comercial el aeropuerto de la Seo de Urgel tienen 8 aspirantes
06/09/2012
Los trabajos empezarán en octubre y tienen un plazo de acabamiento de ocho semanas
Un contrato al cual han presentado oferta ocho empresas y que tiene como objetivo realizar parte de las obras que tienen que permitir reabrir la infraestructura a los vuelos comerciales. Las intenciones del gobierno de la Generalitat de Cataluña son adjudicar el contrato a lo largo de este mes de septiembre y que las obras empiecen en octubre. El pliegue de bases del contrato marca un plazo de ocho semanas porque el adjudicatario acabe los trabajos de adecuación de la valla del aeropuerto.
Con un presupuesto de licitación de 120.000 euros, el trabajos que tendrá que ejecutar la empresa ganadora del concurso consistirán en la limpieza de los alrededores de la actual valla perimetral para poder reparar la base de hormigón existente e instalar la nueva estructura. La actuación también prevé la renovación de un total de 1.900 metros lineales de valla.
En parte de los tramos donde el proyecto no prevé la sustitución de la valla perimetral, la empresa estará obligada a instalar alambre de espliego a la parte superior. Al pliegue de bases del contrato también se señala que el adjudicatario tendrá que incrementar en 2,30 metros la altura de la valla en alguno de sus tramos, concretamente a la zona del nuevo restaurante.
Hay que recordar que la voluntad de la Generalitat de Cataluña, expresada en la reunión de la mesa estratégica de la instalación del pasado mes de junio, es que el aeropuerto de la Seu d'Urgell acuadrille quieres comerciales a partir de junio del 2013. El gobierno catalán hace meses que negocia con compañías que estarían interesadas para traer pasajeros tanto al Pirineu como Andorra mediante la instalación que, además, podría acoger viajeros provenientes de fuera del espacio Schenguen, posibilidad que también se ha pedido al ministerio de Fomento español.
06/09/2012
Las obras para hacer comercial el aeropuerto de la Seo de Urgel tienen 8 aspirantes
Los trabajos empezarán en octubre y tienen un plazo de acabamiento de ocho semanas
Aeropuertos Públicos de Cataluña, empresa que gestiona los aeropuertos de la Generalitat, ha sacado a licitación las obras de suministro, instalación y adecuación de la valla perimetral del campo de vuelo del aeropuerto Pirineo-la Seu d'Urgell.Un contrato al cual han presentado oferta ocho empresas y que tiene como objetivo realizar parte de las obras que tienen que permitir reabrir la infraestructura a los vuelos comerciales. Las intenciones del gobierno de la Generalitat de Cataluña son adjudicar el contrato a lo largo de este mes de septiembre y que las obras empiecen en octubre. El pliegue de bases del contrato marca un plazo de ocho semanas porque el adjudicatario acabe los trabajos de adecuación de la valla del aeropuerto.
Con un presupuesto de licitación de 120.000 euros, el trabajos que tendrá que ejecutar la empresa ganadora del concurso consistirán en la limpieza de los alrededores de la actual valla perimetral para poder reparar la base de hormigón existente e instalar la nueva estructura. La actuación también prevé la renovación de un total de 1.900 metros lineales de valla.
En parte de los tramos donde el proyecto no prevé la sustitución de la valla perimetral, la empresa estará obligada a instalar alambre de espliego a la parte superior. Al pliegue de bases del contrato también se señala que el adjudicatario tendrá que incrementar en 2,30 metros la altura de la valla en alguno de sus tramos, concretamente a la zona del nuevo restaurante.
Hay que recordar que la voluntad de la Generalitat de Cataluña, expresada en la reunión de la mesa estratégica de la instalación del pasado mes de junio, es que el aeropuerto de la Seu d'Urgell acuadrille quieres comerciales a partir de junio del 2013. El gobierno catalán hace meses que negocia con compañías que estarían interesadas para traer pasajeros tanto al Pirineu como Andorra mediante la instalación que, además, podría acoger viajeros provenientes de fuera del espacio Schenguen, posibilidad que también se ha pedido al ministerio de Fomento español.
dilluns, 10 de setembre del 2012
La Generalitat es gastarà 1 milió d'euros per l'aeroport de La Seu?
28-06-2012 11.50
L'aeròdrom de la Seu d'Urgell serà un aeroport comercial l'estiu del 2012
Ahir dimecres 27 de juny de 2012 es va celebrar al Consell Comarcal de l'Alt Urgell una reunió de la Taula Estratègica de l'aeroport de la Seu d'Urgell amb la presidència del director general de Transports i Mobilitat, Ricard Font, i la coordinació del delegat territorial del Govern a l'Alt Pirineu i Aran, Albert Alins. També van assistir-hi representants polítics del territori i d'Andorra.
Finalitzada la sessió de treball, el Director General va anunciar que l'aeroport Pirineus-la Seu, que actualment només és operatiu per a l'aviació particular, passarà a ser comercial l'estiu de 2013 i que, per tant, tindrà la mateixa categoria que el de Lleida-Alguaire. Els tràmits per fer el traspàs d'aeròdrom privat a aeroport comercial van començar el passat mes de febrer. El Govern de la Generalitat ja ha sol·licitat, al Ministerio de Fomento, l'habilitació en aquestes instal·lacions d'un punt d'inspecció fronterera per a vols procedents de països fora de l'espai Schengen perquè puguin aterrar vols procedents d'Anglaterra o Rússia. Amb aquesta finalitat, s'ha iniciat contactes amb companyies aèries per garantir aquest projecte comercial.
Per poder adequar l'aeroport a un ús comercial, la Generalitat invertirà 1 milió d'euros. Així mateix, el propi Govern ha iniciat la redacció del pla director urbanístic d'aquestes instal·lacions amb la previsió de tenir-lo aprovat a principis de 2013.
Finalitzada la sessió de treball, el Director General va anunciar que l'aeroport Pirineus-la Seu, que actualment només és operatiu per a l'aviació particular, passarà a ser comercial l'estiu de 2013 i que, per tant, tindrà la mateixa categoria que el de Lleida-Alguaire. Els tràmits per fer el traspàs d'aeròdrom privat a aeroport comercial van començar el passat mes de febrer. El Govern de la Generalitat ja ha sol·licitat, al Ministerio de Fomento, l'habilitació en aquestes instal·lacions d'un punt d'inspecció fronterera per a vols procedents de països fora de l'espai Schengen perquè puguin aterrar vols procedents d'Anglaterra o Rússia. Amb aquesta finalitat, s'ha iniciat contactes amb companyies aèries per garantir aquest projecte comercial.
Per poder adequar l'aeroport a un ús comercial, la Generalitat invertirà 1 milió d'euros. Així mateix, el propi Govern ha iniciat la redacció del pla director urbanístic d'aquestes instal·lacions amb la previsió de tenir-lo aprovat a principis de 2013.
No son moments de renovar valles de l'aeroport. Els diners han de ser per temes mes urgents.
Las obras para hacer comercial el aeropuerto de la Seo de Urgel tienen 8 aspirantes
Los trabajos empezarán en octubre y tienen un plazo de acabamiento de ocho semanas.
Aeropuertos Públicos de Cataluña, empresa que gestiona los aeropuertos de la Generalitat, ha sacado a licitación las obras de suministro, instalación y adecuación de la valla perimetral del campo de vuelo del aeropuerto Pirineo-la Seu d'Urgell.Un contrato al cual han presentado oferta ocho empresas y que tiene como objetivo realizar parte de las obras que tienen que permitir reabrir la infraestructura a los vuelos comerciales. Las intenciones del gobierno de la Generalitat de Cataluña son adjudicar el contrato a lo largo de este mes de septiembre y que las obras empiecen en octubre. El pliegue de bases del contrato marca un plazo de ocho semanas porque el adjudicatario acabe los trabajos de adecuación de la valla del aeropuerto.
Con un presupuesto de licitación de 120.000 euros, el trabajos que tendrá que ejecutar la empresa ganadora del concurso consistirán en la limpieza de los alrededores de la actual valla perimetral para poder reparar la base de hormigón existente e instalar la nueva estructura. La actuación también prevé la renovación de un total de 1.900 metros lineales de valla.
En parte de los tramos donde el proyecto no prevé la sustitución de la valla perimetral, la empresa estará obligada a instalar alambre de espliego a la parte superior. Al pliegue de bases del contrato también se señala que el adjudicatario tendrá que incrementar en 2,30 metros la altura de la valla en alguno de sus tramos, concretamente a la zona del nuevo restaurante.
Hay que recordar que la voluntad de la Generalitat de Cataluña, expresada en la reunión de la mesa estratégica de la instalación del pasado mes de junio, es que el aeropuerto de la Seu d'Urgell acuadrille quieres comerciales a partir de junio del 2013. El gobierno catalán hace meses que negocia con compañías que estarían interesadas para traer pasajeros tanto al Pirineu como Andorra mediante la instalación que, además, podría acoger viajeros provenientes de fuera del espacio Schenguen, posibilidad que también se ha pedido al ministerio de Fomento español.
Fuente: Diari d'Andorra
diumenge, 19 d’agost del 2012
Vulneren els horaris establerts
dissabte, 14 de juliol del 2012
El CECAT ha editat un Pla d'emergències pel aeroport de La Seu.
Al llegir-lo, ens em adonat que hi han moltes mancances, algunes d'elles les detallarem seguidament. En quant el CECAT ens doni les explicacions oportunes, les publicarem. Suposem que estan mal redactades degut a la desconeixença del terreny.
Aquest Pla es de vital importància en el moment d'alguna catàstrofe aèria, que de ben segur la tindrem, ja que hi estarem exposats al volar tantes avionetes per damunt les nostres poblacions.
Hi falten tots els rierols i canals de muntanya i algun riu mes important.
Hi han cases aïllades que no estan contemplades.
Els organitzadors, no son especialistes en emergències, casualment aquestos càrrecs recauen en l'equip de Govern de CIU a l'Ajuntament i els seus amics.
La situació actual es la següent:
El Pla Especial ha estat anul·lat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
El Pla Director encara no s'ha redactat.
El Pla d'emergències amb molts errors i molt greus.
Al llegir-lo, ens em adonat que hi han moltes mancances, algunes d'elles les detallarem seguidament. En quant el CECAT ens doni les explicacions oportunes, les publicarem. Suposem que estan mal redactades degut a la desconeixença del terreny.
Aquest Pla es de vital importància en el moment d'alguna catàstrofe aèria, que de ben segur la tindrem, ja que hi estarem exposats al volar tantes avionetes per damunt les nostres poblacions.
Hi falten tots els rierols i canals de muntanya i algun riu mes important.
Hi han cases aïllades que no estan contemplades.
Els organitzadors, no son especialistes en emergències, casualment aquestos càrrecs recauen en l'equip de Govern de CIU a l'Ajuntament i els seus amics.
La situació actual es la següent:
El Pla Especial ha estat anul·lat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
El Pla Director encara no s'ha redactat.
El Pla d'emergències amb molts errors i molt greus.
dissabte, 5 de maig del 2012
Inauguració Cafatería aeroport de La Seu
De l'Ajuntament de Ribera d'Urgellet solament s'ha convidat a l'alcalde Sr. Antoni Capdevila Tarradellas, la Sra. Maria Majoral Isal de Cal Martí, i la Sra. Pepa de La Parròquia d'Hortó.
D'aquí fem tres reflexions:
-Com es que no s'ha convidat a la resta de regidors de l'Ajuntament de Ribera d'Urgellet, on està ubicat l'aeroport?
Als convidats ho ha fet directament l'Alcalde.
-Com es que la convidada no s'ha fet extensible a la resta de la població d'Adrall? Recordem que aquesta població es la mes afectada per l'aeroport, expropiacions de terrenys, talús de terres per allargar la pista, sorolls, afecció del nucli urbà, etc..
.
-Com la Generalitat continua amb lo projectat, havent-hi una del Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya invalidant el Pla Especial?
dilluns, 23 d’abril del 2012
Sentència 595/2011 del TSJC a favor del REC DELS 4 POBLES contra l'aeroport
El Tribunal Superior de Justicia de Catalunya, en la Sala tercera del Costenciós Administratiu, declcara nul el Pla Especial de l'aeroport de La Seu.
La Generalitat la ha recorregut i ha modificat la Llei d'Urbanisme de Catalunya, la qual dona mes autonomia als Plans Especials Urbanistics.
La Generalitat la ha recorregut i ha modificat la Llei d'Urbanisme de Catalunya, la qual dona mes autonomia als Plans Especials Urbanistics.
diumenge, 22 d’abril del 2012
dissabte, 5 de novembre del 2011
dijous, 3 de novembre del 2011
divendres, 16 de setembre del 2011
Torna a ressuscitar l'aeroport de La Seu d'Urgell
Passades les eleccions, es torna a posar fil a l'agulla amb l’aeroport de La Seu d'Urgell.
Sembla ser, que polítics i Aeroports de Catalunya tornen a ressuscitar-lo, no solament com rehabilitació de pistes i demés, també com adjudicació en un principi de 10 hangars, i a primers d'any de 4 hangars mes.
Actualment es parla d'una hipòtesi nova:
Continuar amb la pista actual, rebaixant-la 3 metres en la seva totalitat i en compte d'un talús de tanta embergadura com deien abans, ara amb unes pilastres de 172 metres d’alçada per aconseguir allargar la pista fins als 1800 metres, ara si que no plourà mai a Adrall segons planeja’n, quedarà davall.
No recorden que les pilastres hauran d'anar plantades a una zona sísmica, recordeu que últim terratrèmol que hi va haver a l'aeroport, va ser de 2,1 graus en l'escala Ritcher i el epicentre a Andorra.
Aquest nou planejament, SENSE PLA DIRECTOR, com de costum començant la casa pel llosat. Aquesta embergadura de pista-pont es vol fer per aterrar avions comercials de 30 places, es veu que ho compleixen uns avions britànics només. L'aeroport continuarà essent un aeroport VISUAL, impossible d’instal•lar-hi el pilot automàtic. Només hi ha una senyalització GPS a Coll de Nargó, i les torres d'aproximació a l'altura de la pista, per les dues bandes nord i sud.
S'està preparant la documentació mediambiental d'una guixera a la Solana de Tost, que molestarà a l'aterrament dels avions. l'enginyer aeronàutic diu: el pols de guix es lo mes dolent per l'aviació. A Madrid hi ha un aeroport amb unes circumstàncies similars i amb molts de problemes.
S’està preparant una central de Biomassa a la Serradora de Montferrer de l'empresa ENTERPELLET, al peu de la pista de l'aeroport.
Consultat un enginyer aeronàutic que diu:
S'haurà de mirar que la xemeneia no molesti els avions. I que el vapor no molesti la visibilitat.
Consultat un expert en biomassa:
La xemeneia tindrà una alçada 1.5 m més alta que el punt més alt de la planta de procés i mai inferior a 12 m.
Si hi han vivendes al costat s'haurà de col.locar un silenciós a 65 dB(A) medits a 1 m de distància i controlar que de de nit, es compleixen 55 dB(A) al punt lindant de la parcel•la de la planta.
Això seria normativa d' una planta de cogeneració i/o de generació,i és el mateix en una planta de biomassa.
Hi ha mes, a la Central Hidroelèctrica d'Adrall, es vol construir una altra central de Biomassa, aquesta de les empreses d'en FLORENTINO PÉREZ, encara que molt mes petita, haurà de seguir la normativa anterior.
PLANIFICACIO DE L'AEROPORT DE LA SEU:
-Pista de 1.800 metres
-Per allargar la pista pont sobre Adrall amb columnes de 172 metres.
-Planta de Biomassa a la Serradora de Montferrer, amb una xemeneia incompatible amb l'aeroport.
-Planta de Biomassaa Adrall amb sortida de vapor i xemeneia, incompatible també.
- Guixera a cel obert a la Solana de Tost, per proximitat incompatible amb l'aeroport.
De moment son les dades que disposem dels projectes que volen dur a terme a Ribera d'Urgellet.
IMAGINEU-SE LA FOTO, SI LOGREN DUR A TERME TOTS ELS PROJECTES EMBASTATS.
Sembla ser, que polítics i Aeroports de Catalunya tornen a ressuscitar-lo, no solament com rehabilitació de pistes i demés, també com adjudicació en un principi de 10 hangars, i a primers d'any de 4 hangars mes.
Actualment es parla d'una hipòtesi nova:
Continuar amb la pista actual, rebaixant-la 3 metres en la seva totalitat i en compte d'un talús de tanta embergadura com deien abans, ara amb unes pilastres de 172 metres d’alçada per aconseguir allargar la pista fins als 1800 metres, ara si que no plourà mai a Adrall segons planeja’n, quedarà davall.
No recorden que les pilastres hauran d'anar plantades a una zona sísmica, recordeu que últim terratrèmol que hi va haver a l'aeroport, va ser de 2,1 graus en l'escala Ritcher i el epicentre a Andorra.
Aquest nou planejament, SENSE PLA DIRECTOR, com de costum començant la casa pel llosat. Aquesta embergadura de pista-pont es vol fer per aterrar avions comercials de 30 places, es veu que ho compleixen uns avions britànics només. L'aeroport continuarà essent un aeroport VISUAL, impossible d’instal•lar-hi el pilot automàtic. Només hi ha una senyalització GPS a Coll de Nargó, i les torres d'aproximació a l'altura de la pista, per les dues bandes nord i sud.
S'està preparant la documentació mediambiental d'una guixera a la Solana de Tost, que molestarà a l'aterrament dels avions. l'enginyer aeronàutic diu: el pols de guix es lo mes dolent per l'aviació. A Madrid hi ha un aeroport amb unes circumstàncies similars i amb molts de problemes.
S’està preparant una central de Biomassa a la Serradora de Montferrer de l'empresa ENTERPELLET, al peu de la pista de l'aeroport.
Consultat un enginyer aeronàutic que diu:
S'haurà de mirar que la xemeneia no molesti els avions. I que el vapor no molesti la visibilitat.
Consultat un expert en biomassa:
La xemeneia tindrà una alçada 1.5 m més alta que el punt més alt de la planta de procés i mai inferior a 12 m.
Si hi han vivendes al costat s'haurà de col.locar un silenciós a 65 dB(A) medits a 1 m de distància i controlar que de de nit, es compleixen 55 dB(A) al punt lindant de la parcel•la de la planta.
Això seria normativa d' una planta de cogeneració i/o de generació,i és el mateix en una planta de biomassa.
Hi ha mes, a la Central Hidroelèctrica d'Adrall, es vol construir una altra central de Biomassa, aquesta de les empreses d'en FLORENTINO PÉREZ, encara que molt mes petita, haurà de seguir la normativa anterior.
PLANIFICACIO DE L'AEROPORT DE LA SEU:
-Pista de 1.800 metres
-Per allargar la pista pont sobre Adrall amb columnes de 172 metres.
-Planta de Biomassa a la Serradora de Montferrer, amb una xemeneia incompatible amb l'aeroport.
-Planta de Biomassaa Adrall amb sortida de vapor i xemeneia, incompatible també.
- Guixera a cel obert a la Solana de Tost, per proximitat incompatible amb l'aeroport.
De moment son les dades que disposem dels projectes que volen dur a terme a Ribera d'Urgellet.
IMAGINEU-SE LA FOTO, SI LOGREN DUR A TERME TOTS ELS PROJECTES EMBASTATS.
dimarts, 16 d’agost del 2011
A Àrfa no els agrada gens l'Escola de Vol
El dia que van fer la demostració de piruetes a l'aeroport, presuntament a Àrfa no els va agradar gens.
Segons m'han comunicat que en Jesús Dòria va interposar una denuncia davant dels Mossos d'Esquadra.
També es veu que han fet una recollida de signatures contra l'aeroport.
Ara comença Àrfa, menys mal que s'adonen del soroll que fant sobre els nostres pobles.
Curiosament del Pla de Sant Tirs també hi ha un sector interessat en que no funcioni l'escola de vol.
Adrall fa 3 anys que lluitem contra l'aeroport. Ens han dit de tot i ara comença a agrupar-se la gent, fins que no han vist el funcionament es pensaven que no funcionaria mai
diumenge, 14 d’agost del 2011
LA GENERALITAT ACCEPTA QUE EL PLA ESPECIAL DE L'AEROPORT ES IL•LEGAL E INNECESSARI.
El Plan Especial al que se refiere el presente procedimiento no sólo es ilegal, - como sostiene esta representación – sino que además, resulta innecesario, tal y como reconoce la propia Administración demandada.
Els advocats de la Generalitat entenen que ho han fet malament i el Pla Especial de l'Aeroport de La Seu es il•legal e innecessari.
Els que no ho entenen son els politics.
Autos 404/2009 Contenciós Administratiu
A LA SECCION TERCERA DE LA SALA DE LO CONTENCIOSO-ADMINISTRATIVO DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA DE CATALUÑA
ELENA SORIA DE VILLALONGA, Procurador de los Tribunales y de DN. JESUS BETRIAN PIQUET, DN. JAUME SANSA REÑE, DN. JOAN VIDAL CERQUEDA, DN. JORDI MUÑOZ CORNELLA, DN ANTONI RIUBRUJENT TORRAS, DÑA, MONTSERRAT RAMON SOLANELLAS, DN. ANTONI MELSION ARMENGOL, DN. JOSE TRAVE GUITART Y DN. ANTONI TRAVE GUITART, según apoderamiento acreditado (de todos los habitantes de Adrall) en los autos del recurso contencioso-administrativo al margen epigrafiado, promovido por mis mandantes contra el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, comparezco y, como mejor en derecho proceda,
DIGO:
Que por ser documento de reciente aparición vinculado directamente con el presente procedimiento, se acompaña, señalado de Doc. nº 1, nota de prensa publicada por la Generalitat de Catalunya informando de las instalaciones del Aeroport de Pirineus-la Seu d’Urgell. En relación a los terrenos afectados por el Plan Especial que constituye el objeto del presente recurso se dice:
“ Està previst, si així s’estima, que l’aeroport es pugui ampliar en un futur sense que això obligui a expropiar els terrenys que l’envolten. Només afectaria a les hectàrees que avui pertanyen a la Generalitat i que ja formen part d’aquesta infraestructura. Quedarien fora tots els terrenys dels particulars que el pla especial vigent havia afegit com a futur desenvolupament de l’aeroport”
En su consecuencia, el Plan Especial al que se refiere el presente procedimiento no sólo es ilegal, - como sostiene esta representación – sino que además, resulta innecesario, tal y como reconoce la propia Administración demandada.
Por todo lo cual, A LA SALA SUPLICO: Tenga por presentado este escrito con su documento y por ser documento de reciente noticia vinculado directamente con la cuestión debatida, acuerde su incorporación a los autos.
Barcelona a seis de junio de dos mil once.
Ldo. Isabel Monforte Otterbach
15.493
Advocats i Procuradors pel Contenciós de l'aeroport
Us informo dels noms dels advocats i procuradors que porten el PLET a la SALA DEL CONTENCIÓS ADMINISTRATIU DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA DE CATALUNYA
PROCURADORS DELS TRIBUNALS DE BARCELONA
Dª Elena Soria de Villalonga,
D. Ignacio López Chocarro,
D. Federico Barba Sopeña,
D. Antonio Mª de Anzizu Furest,
Dª. Montserrat Llinás Vila.
PROCURADORS DELS TRIBUNALS DE MADRID
D. Antonio-María Álvarez Buylla Ballesteros
D.ª Rosa Sorribes Calle.
ADVOCATS DE L’IL•LUSTRE COL•LEGI DE BARCELONA
Dª. Isabel Monforte Otterbach
D. Joaquin de Ribot Targarona
D. Enrique Romero Korndörfern
D.ª Ana Catalina Casas Casals
D. César Fernández Augusto.
divendres, 22 de juliol del 2011
PLE de Ribera d'Urgellet de 20 de Juliol de 2011
ORDRE DEL DIA
1. Guixera de Tost
2. Nova Central d'Adrall de 22KV.
3. Central de Biomassa a la Central d'Adrall de 2KV.
Nomeno els punts mes importants.
ACTA
1. El Consistori format per l’equip de govern i la oposició va parlar de la guixera de Tost amb el Directiu i l'advocat de Knauf. Al final van donar pas al públic, tallant-los cada dos per tres, no solament a ells, també als regidors de l'oposició.
Dono fe, que només s'havia llegit el projecte sencer els Regidors de l'oposició i tres persones del públic assistent.
Ens explicaven una pel•lícula que no tenia res a veure amb el projecte. Al dir nosaltres que al projecte hi posava lo contrari, ens van dir:
"TENEIS SUERTE QUE ES KNAUF LA EMPRESA EXPLOTADORA, QUE SEGÚN QUIEN FUERA SERIA MUCHO PEOR" "semblava que després de voler destruir-nos 685 Has. i molt Patrimoni Cultural, encara els hi hauríem de donar les gràcies"
Destrueixen la flora endèmica protegida, la fauna protegida, el nivell freàtic de les aigües i deixen les cases de Tost sense aigua, les fonts, les canals de muntanya, el patrimoni arquitectònic, arqueològic i paleontològic, com les petjades fòssils de l’Edat Pèrmica (de 250.000.000 d'anys)únic a Catalunya.
2. A la nova Central de Peusa a Adrall de 22KV, (CIU sense excepció), li van concedir el permís, en contra de l'equip de l'oposició, que volia que abans es fes una medició de la radiació que suportem a Adrall.
3. Central de Biomassa a la Central d'Adrall que produirà 2KV/hora.
L'alcalde ho va aplaçar fins que no tingués mes informació, la veritat es que era molt tard i tots tenien pressa, no m’estranyaria que fos un Decret d'Alcaldia.
Amb un moment donat l'Alcalde va dir, la Secretaria ha de marxar, a partir d'ara no hi ha Acta.
Seguidament hem vaig sentir atacada, quan va dir: QUE LI HAS DIT A L'ALCALDE NOVES DE SEGRE, QUE LI AGAFAVEN TERRES?
Pués si Sr. Alcalde, el projecte travessa la C-14, el Riu Segre i agafa terreny de Noves de Segre.(sense Acta)
El Sr. Alcalde al final, va renyar a la meva companya que havia dit en un moment de desesperació: Si senyor, això es democràcia (sense Acta)
Lo mes curiós es que a baix, al marxar, la secretaria estava al seu despatx.
1. Guixera de Tost
2. Nova Central d'Adrall de 22KV.
3. Central de Biomassa a la Central d'Adrall de 2KV.
Nomeno els punts mes importants.
ACTA
1. El Consistori format per l’equip de govern i la oposició va parlar de la guixera de Tost amb el Directiu i l'advocat de Knauf. Al final van donar pas al públic, tallant-los cada dos per tres, no solament a ells, també als regidors de l'oposició.
Dono fe, que només s'havia llegit el projecte sencer els Regidors de l'oposició i tres persones del públic assistent.
Ens explicaven una pel•lícula que no tenia res a veure amb el projecte. Al dir nosaltres que al projecte hi posava lo contrari, ens van dir:
"TENEIS SUERTE QUE ES KNAUF LA EMPRESA EXPLOTADORA, QUE SEGÚN QUIEN FUERA SERIA MUCHO PEOR" "semblava que després de voler destruir-nos 685 Has. i molt Patrimoni Cultural, encara els hi hauríem de donar les gràcies"
Destrueixen la flora endèmica protegida, la fauna protegida, el nivell freàtic de les aigües i deixen les cases de Tost sense aigua, les fonts, les canals de muntanya, el patrimoni arquitectònic, arqueològic i paleontològic, com les petjades fòssils de l’Edat Pèrmica (de 250.000.000 d'anys)únic a Catalunya.
2. A la nova Central de Peusa a Adrall de 22KV, (CIU sense excepció), li van concedir el permís, en contra de l'equip de l'oposició, que volia que abans es fes una medició de la radiació que suportem a Adrall.
3. Central de Biomassa a la Central d'Adrall que produirà 2KV/hora.
L'alcalde ho va aplaçar fins que no tingués mes informació, la veritat es que era molt tard i tots tenien pressa, no m’estranyaria que fos un Decret d'Alcaldia.
Amb un moment donat l'Alcalde va dir, la Secretaria ha de marxar, a partir d'ara no hi ha Acta.
Seguidament hem vaig sentir atacada, quan va dir: QUE LI HAS DIT A L'ALCALDE NOVES DE SEGRE, QUE LI AGAFAVEN TERRES?
Pués si Sr. Alcalde, el projecte travessa la C-14, el Riu Segre i agafa terreny de Noves de Segre.(sense Acta)
El Sr. Alcalde al final, va renyar a la meva companya que havia dit en un moment de desesperació: Si senyor, això es democràcia (sense Acta)
Lo mes curiós es que a baix, al marxar, la secretaria estava al seu despatx.
EL DIJOUS 21 VAM PRESENTAR L'AL.LEGACIÓ A L'OGAU-LLEIDA, CONTRA LA MACROGUIXERA DE KNAUF A TOST
AEDAU, en la seva al.legació va intentar protegir l'impacte visual, el soroll de 110dB(A), la pols que arribarà de la Vall de Tost al Pla, Adrall i Àrfa,les aigües, el camins de muntanya -ara rutes de BTT i TREKKING- el Patrimoni arqueològic amb Sant Martí de Tost de l'any 1040, Sant Genis dels anys 900, el Castell de Calassanç tambè del 1000 i algo, la flora amb plantes endémiques ùniques i protegides, la fauna amb animals protegits en perill d'extinció, el patrimoni palenteológic amb petjades fòssils de l'Edat Pérmica (250.000.000 d'anys) quasi ùnics al Sud d'Europa.
Es una mcroguixera que ha fet una reserva de sòl de 685 Has, en la primera fase explotarà 280 Has, Només per comerçar la primera fase han d'obrir 40 Has de cop.
Tenen, segons la Llei de Mines, una primera conseció de 30 anys, anb dues pròrrogues de 30 anys cada una. TOTAL 90 ANYS.
Vam tenir una reunió amb un Directiu i un advocat de Knaf, l'empresa extraxtora que fabrica pladur, i no s'havien llegit el progecte, ens venien una pelicula totalment diferent a lo que posava el projecte. Nosaltres que ens l'haviem llegit tot, vam quedar esgarrifats. I al dir que lo que deien no era veritat, que al projecte hi posava una altra cosa ens deien: PODEU DONAR GRACIES QUE HA SIGUT KNAF QUE HA FET LA RESERVA DE SOL PER L'EXTRACCIÓ DE GUIX, a sobre encara volien que els hi donessim les gràcies.
No paro de pensar: COM LA GENT DE LA COMARCA NO ES MOBILITZA DAVANT D'AQUESTES ACTUACIONS TANT DESTRUCTIVES.
Estem esperant actuacions del Consell Comarcal, que ens hauría de recolzar, puès no en sabem res encara.
De l'Ajuntament de La Seu com capital de comarca, tampoc en sabem res.
Del Bisbat d'Urgell que hi te joies voluosisimes i ùniques, puès tampoc en sabem res.
Es una mcroguixera que ha fet una reserva de sòl de 685 Has, en la primera fase explotarà 280 Has, Només per comerçar la primera fase han d'obrir 40 Has de cop.
Tenen, segons la Llei de Mines, una primera conseció de 30 anys, anb dues pròrrogues de 30 anys cada una. TOTAL 90 ANYS.
Vam tenir una reunió amb un Directiu i un advocat de Knaf, l'empresa extraxtora que fabrica pladur, i no s'havien llegit el progecte, ens venien una pelicula totalment diferent a lo que posava el projecte. Nosaltres que ens l'haviem llegit tot, vam quedar esgarrifats. I al dir que lo que deien no era veritat, que al projecte hi posava una altra cosa ens deien: PODEU DONAR GRACIES QUE HA SIGUT KNAF QUE HA FET LA RESERVA DE SOL PER L'EXTRACCIÓ DE GUIX, a sobre encara volien que els hi donessim les gràcies.
No paro de pensar: COM LA GENT DE LA COMARCA NO ES MOBILITZA DAVANT D'AQUESTES ACTUACIONS TANT DESTRUCTIVES.
Estem esperant actuacions del Consell Comarcal, que ens hauría de recolzar, puès no en sabem res encara.
De l'Ajuntament de La Seu com capital de comarca, tampoc en sabem res.
Del Bisbat d'Urgell que hi te joies voluosisimes i ùniques, puès tampoc en sabem res.
divendres, 15 de juliol del 2011
MACROGUIXERA DE RIBERA D'URGELLET
MACROGUICERA DE RIBERA D'URGELLET
Uns altres motius per dir "NO A LA GUIXERA"
MACROGUIXERA DE RIBERA D'URGELLET
MACROGUIXERA DE RIBERA D'URGELLET.
Si no voleu entar a Ribera d'Urgellet pel mig d'una guixera presentaeu al.legaicons.
La pols de la guixera, segons el projecte, arribarà al Plade Sant Tirs, Adrall, Ârfa i La Parróquia.
Volem una comarca bonica, que aporti turisme pel seu encant natural, aquesta guixera serà el revulsiu mes inportant que hi tindrem.
PRESENTEM TOTS, LES AL.LEGACIONS QUE HI HA EN AQUEsT BOLC.
COPIEU-LES.
DIEM TOTS JUNTS !!!NO A LA GUIXERA!!!
diumenge, 10 de juliol del 2011
ENVIEU LES A.LEGACIONS CONTRA LA MACROGUIXERA DE RIBERA D'URGELLET
A Ribera d'Urgellet hi ha demanada una guixera, concretament a la VALL DE TOST, ocupa 260Ha. aproximadament. El projecte Va de l'alt de la muntanya de Tost fins la Crta. C-14, travessa el pont de Noves de Segre i contunua .
En aquest moment s'esta a punt de concedir la llicencia mediambiental i despres l'Ajuntament de Ribera d'Urgellet concedirà el permís d'obra.
El dia 23 de Juliol acaba el periode de presentar-hi al.legacions. S'ha preparat 4 tipus, les podeu imprimir en A4, fent dues copies, una per Medi Ambient i l'altra per vosaltres.Podeu presentar-les totes o les que mes us agradin i ho podeu fer tots els membres de la familia majors de 18 anys.
El ciutadans de la Vall de Tost en han recolzat amb l'aeroport, presentant al.legacions. Es hora que els hi tornem el favor. ADEMES. NO AGRADA A NINGÚ ENTRAR A L'ALT URGELL NORD PEL MIG D'UNA GUIXERA.
Si no podeu presentar-les vosaltres mateixos, les podeu deixar a:
PELUQUERIA ISABEL, al costat del Cine Guiu.
UNIO DE PAGESOS DE CATALUNYA, Av. de Saloria
Si les voleu presentar vosaltres mateixos ho podeu fer a la finestra única de la Generalitat :
CONSELL COMARCAL De Dilluns a Divendres de 9 a 14 h.
AJUNTAMENT DE LA SEU D'URGELL Matins de Dilluns a Dijous de 9 a 14h. i de tarda 16 a 19h. Divendres de 9 a 14 h.
AGRUCULTURA De Dilluns a Dijous fins les 17h.Divendres fins les 14h.
En aquest moment s'esta a punt de concedir la llicencia mediambiental i despres l'Ajuntament de Ribera d'Urgellet concedirà el permís d'obra.
El dia 23 de Juliol acaba el periode de presentar-hi al.legacions. S'ha preparat 4 tipus, les podeu imprimir en A4, fent dues copies, una per Medi Ambient i l'altra per vosaltres.Podeu presentar-les totes o les que mes us agradin i ho podeu fer tots els membres de la familia majors de 18 anys.
El ciutadans de la Vall de Tost en han recolzat amb l'aeroport, presentant al.legacions. Es hora que els hi tornem el favor. ADEMES. NO AGRADA A NINGÚ ENTRAR A L'ALT URGELL NORD PEL MIG D'UNA GUIXERA.
Si no podeu presentar-les vosaltres mateixos, les podeu deixar a:
PELUQUERIA ISABEL, al costat del Cine Guiu.
UNIO DE PAGESOS DE CATALUNYA, Av. de Saloria
Si les voleu presentar vosaltres mateixos ho podeu fer a la finestra única de la Generalitat :
CONSELL COMARCAL De Dilluns a Divendres de 9 a 14 h.
AJUNTAMENT DE LA SEU D'URGELL Matins de Dilluns a Dijous de 9 a 14h. i de tarda 16 a 19h. Divendres de 9 a 14 h.
AGRUCULTURA De Dilluns a Dijous fins les 17h.Divendres fins les 14h.
diumenge, 26 de juny del 2011
DICTAMEN PERICIAL DE L'ENGINYER AERONAUTIC PER L'AEROPORT
Si us plau, hem de parlar per determinar quin pressupost podem arbitrar, entre tots, per a pagar el dictamen pericial de l’Enginyer aeronàutic independent que ha estat designat per a fer l’informe sobre el recurs de l’aeroport.
Degut a la importància del tema (parlem ni més ni menys que de un aeroport) ens han designat un enginyer expert, reconegut i de prestigi resident a Madrid.
Mentre tant, podeu parlar-ne entre vosaltres i amb la gent de l’Associació?. ÉS URGENT.
I una qüestió important perquè de l’abast del dictamen depèn, no només el recurs d’ara (contra la reserva provisional de sòl) que podria substanciar-se amb una opinió tècnica sobre els evidents defectes de tramitació sinó, també anar molt més enllà i dictaminar sobre aspectes que –potser- poden invalidar qualsevol posterior intent de prolongació de pista, categoria superior de l’aeroport clarament superior a la prevista, obstacles naturals, torrents i cursos d’aigua, elements de fauna i natura protegibles (si n’hi ha) etc.
Evidentment quan millor visió de conjunt doni, millor serà, del punt de vista del recurs present i cara a posteriors intents abusius (per expansionistes), però més dedicació professional –i per tant, més cost- suposarà.
El pèrit, coneixent les nostres circumstàncies -a través de la nostra advocada- està disposat a adoptar la profunditat de la seva feina al “nostre” pressupost.
Ara tot depèn de nosaltres i de quan ens “hi juguem” i de si preferim jugar-nos-hi “el poble” o defensar-lo amb una mica de diners.
Crec que d’alguna manera ha arribat el “moment de la veritat”: si volem defensar-nos hem de posari recursos (diners).
Altra cosa serà si guanyem i podem recuperar quelcom.
SI ALGÚ ENS VOL AJUDAR, FAREM UNA REUNIÓ A ADRALL.
ACCEPTAREM QUALSEVOL MENA D'AJUT, PER PETIT QUE SIGUI.
FINS EL MOMENT PORTEM PAGATS 18.000€.
QUI NO VULGUI EL MACRO-AEROPORT I L'ALLARGAMENT, ES POSI EN CONTACTE AMB NOSALTRES.
a.e.d.a.u@hotmail.com
Gracies
AEDAU
Degut a la importància del tema (parlem ni més ni menys que de un aeroport) ens han designat un enginyer expert, reconegut i de prestigi resident a Madrid.
Mentre tant, podeu parlar-ne entre vosaltres i amb la gent de l’Associació?. ÉS URGENT.
I una qüestió important perquè de l’abast del dictamen depèn, no només el recurs d’ara (contra la reserva provisional de sòl) que podria substanciar-se amb una opinió tècnica sobre els evidents defectes de tramitació sinó, també anar molt més enllà i dictaminar sobre aspectes que –potser- poden invalidar qualsevol posterior intent de prolongació de pista, categoria superior de l’aeroport clarament superior a la prevista, obstacles naturals, torrents i cursos d’aigua, elements de fauna i natura protegibles (si n’hi ha) etc.
Evidentment quan millor visió de conjunt doni, millor serà, del punt de vista del recurs present i cara a posteriors intents abusius (per expansionistes), però més dedicació professional –i per tant, més cost- suposarà.
El pèrit, coneixent les nostres circumstàncies -a través de la nostra advocada- està disposat a adoptar la profunditat de la seva feina al “nostre” pressupost.
Ara tot depèn de nosaltres i de quan ens “hi juguem” i de si preferim jugar-nos-hi “el poble” o defensar-lo amb una mica de diners.
Crec que d’alguna manera ha arribat el “moment de la veritat”: si volem defensar-nos hem de posari recursos (diners).
Altra cosa serà si guanyem i podem recuperar quelcom.
SI ALGÚ ENS VOL AJUDAR, FAREM UNA REUNIÓ A ADRALL.
ACCEPTAREM QUALSEVOL MENA D'AJUT, PER PETIT QUE SIGUI.
FINS EL MOMENT PORTEM PAGATS 18.000€.
QUI NO VULGUI EL MACRO-AEROPORT I L'ALLARGAMENT, ES POSI EN CONTACTE AMB NOSALTRES.
a.e.d.a.u@hotmail.com
Gracies
AEDAU
dilluns, 20 de juny del 2011
Pou de 8 metres de fondaria a l'abocador de runa de l'aeroport de La Seu
Pou a l'abocador de runa de l'aeroport, la boca te una amplada de mig metre per 8 metres de fondaria. A uns 50 cm de la boca, per un costat s'aixampla aproximadament 1,5 metres i per l'altra banda es molt mes fosc, no es veu. Dedueixo que es molt gros.
Aquesta fondaria es aproximadamment la d'un edifici de tres pisos.
Els d'Adrall que aneu a caminar per l'aeroport passeu pel costat.
NO US HI ATENSEU, ES PERILLÓS.
Està marcat amb unes pedres i un pal.
diumenge, 19 de juny del 2011
Primer aniversari de la reobertura de l'aeroport Pirineus-La Seu d'Urgell
Noticia publicada al web de Radio Seu el 17.6.11
PTOP es va comprometre a travès del seu Director General del Alt Pirineu i Aran, que no hi hauria escola de vol a l'aeroport.
Ara, ja no hi ha, ni el mateix Conseller, ni els mateix Director General. I es fa tot diferent. AEDAU
Ricard Font presideix aquest dissabte la celebració, que començarà a les 11 del matí
L'Aero Club Barcelona Sabadell anuncia que pròximament impartirà cursos de pilot privat i farà cursets d'iniciació i batejos de l'aire.
El director general de Transport i Mobilitat, Ricard Font, juntament amb l’alcalde de La Seu d’Urgell, Albert Batalla, presidirà aquest dissabte la celebració del primer aniversari de la reobertura de l’aeroport Pirineus-La Seu d’Urgell. Amb motiu d'aquesta efemèride, s'obrirà les instal.lacions i hi haurà taxes gratuïtes per als avions durant tot el dia.
A més a més, coincidint amb l'acte de celebració pel reinici de l'activitat al camp de vol pirinenc, l'Aero Club Barcelona Sabadell presentarà, entre les 11 del matí i les dues del migdia, les propostes que començarà a desenvolupar a partir d'ara a l'Aeroport Pirineus-La Seu d'Urgell.
L'entitat impartirà pròximament cursos de pilot privat d'avió, a més de cursets d'iniciació de tres hores de durada i batejos de l'aire. Una altra activitat que durà a terme l'Aero Club Barcelona Sabadell són cursos per a pilots de les comarques de la demarcació de Lleida i d'Andorra que ja tenien la llicència de vol i que desitgen recuperar-la.
Les instal.lacions de vol alturgellenques acolliran dos dels avions de l'entitat: un Cessna 172 de quatre places, matrícula EC-DAE, que porta incorporat un silenciador per limitar les emissions acústiques, i un Robin de dues places, matrícula EC-HMF.
La previsió és que a més dels dos avions amb base a l'aeroport Pirineus-La Seu d'Urgell, altres aeronaus hi aterrin, ja que la Federació Aèria Catalana ha fet una crida per celebrar el primer aniversari de la reobertura de la instal·lació aeroportuària
dissabte, 11 de juny del 2011
OPOSICIO A RIBERA D'URGELLET
D'ESQUERRA A DRETA: JOSEFINA LLADÓS TORRENT, JOAN VENANCI GUITART PUBILL, MONTSE RAMON SOLANELLES.
Després del nomenament d'Alcalde a Ribera d'Urgellet.
Ens hem quedat a l'oposició, a veure que es lo que ens deixaràn fer.
dijous, 2 de juny del 2011
LA CRUÏLLA DE L'AEROPORT
El teixit aeroportuari és un dels més afectats per la crisi. Espanya va apostar per una ampliació indiscriminada de les instal·lacions.
Els projectes van néixer al voltant del boom del totxo, especialment en el corredor mediterrani.
L’aturada dels motors econòmics ha deixat inversions caríssimes que no es poden mantenir per la baixa afluència d’usuaris.
dimarts, 31 de maig del 2011
AEROPORT DE LA SEU en parla el Director de Transports
RICARD FONT (DIRECTOR DE TRANSPORT I MOBILITAT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA)
És normal que la Generalitat procuri per les pistes catalanes
Ricard Font matisa, sobre la inquietud que ha generat a Andorra l'acord amb Thomas Cook, que al final qui tria és l'esquiador i aposta per implusar "sinèrgies conjuntes"
Fer créixer les possibilitats de negoci del ara per ara aeròdrom de la Seu d’Urgell i treballar el potencial de l’aeroport de l’Alguaire són dos dels projectes de la direcció general que encapçala Ricard Font, que recorda que la Seu i l’Alguaire són “diferents” però “complementaris”. Tanmateix, convida Andorra a col·laborar en el desenvolupament dels dos equipaments aeroportuaris.
S’ha constituït la taula estratègica de l’aeroport de la Seu d’Urgell. Quins passos es faran a partir d’ara?
Vam licitar deu hangars i vam tenir fins i tot més demandants que no pas hangars. Faltava que des de la Generalitat es fessin els serveis bàsics per servir-los: llum, aigua. Això és una petita inversió d’uns 500.000 euros que farem durant aquest estiu i que permetrà que durant la tardor es pugui iniciar la construcció dels deu hangars que s’afegiran al que hi ha ara. Paral·lelament posarem en marxa el restaurant.
I a partir d’aquí?
Durant el 2012 farem la tramitació que ens permeti passar d’aeròdrom privat, el que és ara, a aeròdrom públic. Aquí faríem unes petites inversions d’uns 250.000 euros: la remodelació de la tanca per augmentar la seguretat, repintar la plataforma i posar el sistema de videovigilància i de control d’accessos. Per què? Perquè a l’aeròdrom privat només els pilots que hi tenen un aeronau tenen autorització per volar i en el moment que és públic pot haver-hi diversos usuaris, sempre que el transport sigui privat.
I per quan aeroport?
La taula estratègica està pensada per fer un pla de negoci. En aquest primer estadi s’han de veure les opcions que hi hagi possibles nous operadors o noves empreses interessades. Si hi hagués empreses disposades a fer transport de passatgers o mercaderies, i sempre estem parlant d’aerotaxis, de 10 o 20 persones com a màxim, significaria que hauríem de fer una nova tramitació per passar de ser aeròdrom públic a aeroport comercial. I estaríem parlant entre el 2012 i el 2013. Ara, si demà alguna empresa ens diu que estaria disposada a fer servei d’aerotaxi ja i a estar-s’hi cinc anys, acceleraríem els terminis i les obres. I l’obra consisteix a fer aquesta miniterminal. Un lloc on la gent pugui fer el check-in. I la inversió serien uns 250.000 euros més.
La Generalitat no s’aventurarà a fer res sense garantir-se la iniciativa privada?
Nosaltres ens hem garantit ara que hi haurà deu hangars nous. Per això programem l’obra. I com que sabem que hi ha demanda en farem quatre més. Si realment hi hagués una demanda molt important de vols d’aerotaxi, i nosaltres la buscarem, no farem d’espectadors, estem disposats a fer aquesta inversió perquè l’aeroport tingui la mínima infraestructura possible. Anirem fent en funció d’aquesta relació entre la inversió pública i la privada. És una infraestructura de tipus econòmic que el que ha de fer és donar un servei que repercuteixi en el territori. Però si no hi ha inversions privades al darrere per molt que nosaltres gastem a fer un gran aeroport no hi haurà cap repercussió.
El pla director preveu una ampliació de la pista i els veïns d’Adrall ja han recordat que s’hi oposen.
En aquests moments ens plantegem el que he explicat. El pla director pot preveure moltes coses però nosaltres en aquesta legisaltura no tenim previst res més. Procurem tocar molt de peus a terra. Anar a plantejar grans ampliacions no és el nostre model. El nostre model és el de desenvolupar l’aeroport d’acord amb les iniciatives que existeixin al seu voltant.
Quin paper pot jugar Andorra?
La taula estratègica està pensada per sumar totes aquelles institucions públiques, privades i administracions que tinguin la voluntat de participar en el desenvolupament d’aquest aeroport. Estem oberts a la participació del Govern d’Andorra i de qui sigui per aportar iniciatives, inversions, tot el que faci falta.
L’acord per fer venir Thomas Cook a Alguaire ha generat inquietud a Andorra. Hi ha la por que el país perdi clients. Entén aquesta inquietud?
Nosaltres hem fet una inversió d’1,5 milions d’euros per adequar la terminal perquè puguin arribar dos vols a l’hora i com a condició hem demanat que dintre de l’oferta del touroperador s’incloguin les pistes de Lleida. La inversió l’hem feta des del govern de la Generalitat i lògicament volem que tingui un retorn en el territori català. Ara, la part del negoci serà una cosa tant dels operadors turístics catalans com dels operadors turístics andorrans. Al final un senyor d’Anglaterra que vulgui anar a esquiar durant una setmana mirarà la llista, els preus, valorarà i ni el govern de la Generalitat el pot obligar a anar a esquiar a una pista catalana ni el Govern andorrà el pot obligar a esquiar en una pista andorrana.
Es possible la col·laboració malgrat la competència pel mercat de la neu?
I tant. De vegades magnifiquem les coses sense fer una anàlisi lògica de les situacions. Nosaltres estem oberts a col·laborar amb el Govern d’Andorra i ens interessa crear sinergies. Que el govern de Catalunya procuri per les pistes catalanes és una cosa normal com ho és que el Govern d’Andorra procura que la gent vagi a Andorra. El bo seria que tinguéssim sinergies comunes que ens permetessin portar 100.000 esquiadors en lloc de 16.000, perquè hi haurien molts que anirien a Andorra i molts que anirien a Lleida. El lògic és sumar per augmentar el pastís.
La sensació és que Alguaire ha tingut un inici complicat.
És difícil trobar un aeroport que el primer any tingui 66.000 passatgers. És una xifra interessant. Pyrenair ha fet fallida, però no és imputable a l’aeroport. Els vols de Vueling els fa Air Nostrum i fins i tot ha hagut d’augmentar la capacitat dels avions perquè hi ha hagut més demanda. I la batalla de Ryanair no és solament a Lleida. La té a vuit aeroports arreu de l’Estat, la té a França, la té Alemanya, a Irlanda. Sóc optimista respecte el futur.
PUBLICAT AL DIARI D'ANDORRA EL 16.05.2011
RICARD fONT DIU QUE EN 4 ANYS NO FARÀ EL TALÙS I A PARTIR DEL CINQUÉ ANY QUE PASSARÀ?
HAURÀ COMPLERT LA SEVA PARAULA I A PARTIR DEL5e. ANY SI TENEN DINERS...AU...EL TALÚS D'ADRALL!!!!
AEDAU
LA GENERALITAT DIU NO AL TREN DE LA POBLA A LA SEU
OBRES PÚBLIQUES
Catalunya descarta dur a la Seu el tren de la PoblaEl govern català entén que ara “no és viable” invertir en la connexió ferroviària entre la Pobla i la Seu i que, a més, l’obra té una rendibilitat “discutible”
Un comboi aturat a l’estació de tren.Un estudi encarregat per la Diputació de Lleida conclou que fer arribar la línia ferroviària de la Pobla de Segur fins a la Seu d’Urgell és viable. I marca un traçat de 55 quilòmetres que tindria un cost econòmic de 265 milions d’euros.
Ho va fer públic a final de de gener el president de la Diputació, el polític d’Esquerra Republicana (ERC), Jaume Gilabert, defensor de les possibilitats que la nova modalitat de transport pot aportar al territori. Com també ho era el govern socialdemòcrata. Llavors Gilabert va explicar que traslladaria la documentació al govern de la Generalitat per sondejar-lo sobre la possibilitat de fer realitat el projecte. Però ara per ara el govern de Convergència i Unió (titular de la línia) ha deixat clar que no considera l’obra prioritària.
El director general de Transport i Mobilitat del govern català, Ricard Font, va recordar que la situació pressupostària impedeix embarcar-se en un projecte d’aquesta magnitud que, a més, no té provada la rendibilitat. “No forma part de les prioritats del govern de Catalunya afrontar una obra de més de 200 milions d’euros i que a més té una rendibilitat econòmica i social discutible”, va manifestar.
Font va assenyalar que no seria coherent impulsar l’ampliació de la línia ferroviària fins a la capital de l’Alt Urgell ara per ara quan, a més, “ens estem queixant que fa falta una inversió de 1.900 milions d’euros per a les rodalies”. “Plantejar-nos segons quines inversions no és viable en aquests moments. S’han de dimensionar bé les coses”, va afegir.
En estudi
Això sí, va manifestar que el projecte es pot situar “en l’àmbit de l’estudi”. Congelar-lo fins que les disponibilitats pressupostàries siguin unes altres. “Aquests són anys per estudiar, per treballar, per veure les oportunitats i, per tant, no és desgavellat poder fer projeccions, veure les possibilitats els traçats”, va comentar. En el cas concret d’aquest projecte l’estudi dibuixa un trajecte que salvaria l’orografia amb ponts i tres túnels. De fet, més de la meitat del pressupost calculat s’hauria de dedicar a aquests túnels, d’entre 10 i 15 quilòmetres. “No sabem d’aquí a vuit o deu anys quines seran les disponibilitats pressupostàries i tampoc sabem quines seran les possibilitats constructives i, per tant, potser els avenços tècnics ens permeten fer obres més econòmiques, entrar en determinades opcions”, va indicar Font, sobre les possibilitats futures de l’obra.
La Generalitat va recuperar la propietat de la línia entre Lleida i la Pobla de Segur l’any 2005 amb l’objectiu de rellançar-la, ja que estava en condicions molt deficients. La possibilitat d’ampliar-la fins a la Seu d’Urgell i després fins a Andorra ha estat un projecte del qual s’ha parlat els últims temps i el gabinet liderat per Jaume Bartumeu es va mostrar molt interessat ateses les possibilitats que obria per al país, per fer venir passatgers però també mercaderies. Però el mateix executiu ja reconeixia fa alguns mesos les dificultats per tirar-lo endavant com a conseqüència de les estretors econòmiques. I Ricard Font va insistir en aquest factor: “quan tinguem disponibilitats pressupostàries més importants podrem afrontar altres projectes més importants”. Ara per ara el que la direcció que encapçala es planteja és “aprofundir en altres tipus de transport públic, autobús, vies segregades per a aquests vehicles, taxis a la demanda, aquí és on hem de posar èmfasi, i per a tot el conjunt del país”.
Catalunya descarta dur a la Seu el tren de la PoblaEl govern català entén que ara “no és viable” invertir en la connexió ferroviària entre la Pobla i la Seu i que, a més, l’obra té una rendibilitat “discutible”
Un comboi aturat a l’estació de tren.Un estudi encarregat per la Diputació de Lleida conclou que fer arribar la línia ferroviària de la Pobla de Segur fins a la Seu d’Urgell és viable. I marca un traçat de 55 quilòmetres que tindria un cost econòmic de 265 milions d’euros.
Ho va fer públic a final de de gener el president de la Diputació, el polític d’Esquerra Republicana (ERC), Jaume Gilabert, defensor de les possibilitats que la nova modalitat de transport pot aportar al territori. Com també ho era el govern socialdemòcrata. Llavors Gilabert va explicar que traslladaria la documentació al govern de la Generalitat per sondejar-lo sobre la possibilitat de fer realitat el projecte. Però ara per ara el govern de Convergència i Unió (titular de la línia) ha deixat clar que no considera l’obra prioritària.
El director general de Transport i Mobilitat del govern català, Ricard Font, va recordar que la situació pressupostària impedeix embarcar-se en un projecte d’aquesta magnitud que, a més, no té provada la rendibilitat. “No forma part de les prioritats del govern de Catalunya afrontar una obra de més de 200 milions d’euros i que a més té una rendibilitat econòmica i social discutible”, va manifestar.
Font va assenyalar que no seria coherent impulsar l’ampliació de la línia ferroviària fins a la capital de l’Alt Urgell ara per ara quan, a més, “ens estem queixant que fa falta una inversió de 1.900 milions d’euros per a les rodalies”. “Plantejar-nos segons quines inversions no és viable en aquests moments. S’han de dimensionar bé les coses”, va afegir.
En estudi
Això sí, va manifestar que el projecte es pot situar “en l’àmbit de l’estudi”. Congelar-lo fins que les disponibilitats pressupostàries siguin unes altres. “Aquests són anys per estudiar, per treballar, per veure les oportunitats i, per tant, no és desgavellat poder fer projeccions, veure les possibilitats els traçats”, va comentar. En el cas concret d’aquest projecte l’estudi dibuixa un trajecte que salvaria l’orografia amb ponts i tres túnels. De fet, més de la meitat del pressupost calculat s’hauria de dedicar a aquests túnels, d’entre 10 i 15 quilòmetres. “No sabem d’aquí a vuit o deu anys quines seran les disponibilitats pressupostàries i tampoc sabem quines seran les possibilitats constructives i, per tant, potser els avenços tècnics ens permeten fer obres més econòmiques, entrar en determinades opcions”, va indicar Font, sobre les possibilitats futures de l’obra.
La Generalitat va recuperar la propietat de la línia entre Lleida i la Pobla de Segur l’any 2005 amb l’objectiu de rellançar-la, ja que estava en condicions molt deficients. La possibilitat d’ampliar-la fins a la Seu d’Urgell i després fins a Andorra ha estat un projecte del qual s’ha parlat els últims temps i el gabinet liderat per Jaume Bartumeu es va mostrar molt interessat ateses les possibilitats que obria per al país, per fer venir passatgers però també mercaderies. Però el mateix executiu ja reconeixia fa alguns mesos les dificultats per tirar-lo endavant com a conseqüència de les estretors econòmiques. I Ricard Font va insistir en aquest factor: “quan tinguem disponibilitats pressupostàries més importants podrem afrontar altres projectes més importants”. Ara per ara el que la direcció que encapçala es planteja és “aprofundir en altres tipus de transport públic, autobús, vies segregades per a aquests vehicles, taxis a la demanda, aquí és on hem de posar èmfasi, i per a tot el conjunt del país”.
L’aeroport de la Seu d'Urgell podria ser d’ús comercial l'any 2013 La Generalitat invertirà un milió d’euros per a la construcció d’hangars, una miniterminal i un punt de restauració per acollir aerotaxis de fins a 40 places
Currently 4.83/10
12345678910 Mitja: 4.8/10 (12 vots) Galeria Fotos
D. M. / C. S. - Agències / Andorra la Vella - 18/04/2011
Els integrants de la Taula Estratègica van reunir-se ahir.La Generalitat farà un pas endavant per convertir l’aeròdrom de la Seu d’Urgell en aeroport comercial.
I l’objectiu és que sigui operatiu el 2013. Ho va anunciar ahir el director general de Transports i Mobilitat del govern català, Ricard Font, en l’acte de constitució de la Taula Estratègica que s’ha activat per potenciar les possibilitats de negoci de l’equipament aeoroportuari. A la Taula estan representades les institucions de la zona –ajuntaments, Diputació, Consell Comarcal– i també les associacions empresarials. I l’alcalde de la Seu d’Urgell, Albert Batalla, va manifestar que entén que també hi hauria d’estar present el Govern i que es plantejarà la qüestió al nou executiu. “El destí de l’aeoroport va també lligat al Principat, i crec que és important que pugui estar present”, va afirmar.
La Generalitat invertirà un milió d’euros en la reconversió de la infraestructura. La previsió és que aquest any es construeixin els deu hangars que ja estan licitats i adjudicats i en un futur s’hi sumarien quatre més. Però l’obra també consisteix en alguns treballs de millora –per exemple, la instal·lació de nous sistemes de videovigilància i control d’accés–, la construcció d’una miniterminal per al check-in de passatgers i per a les mercaderies i també un punt de restauració, que també està previst que s’hagi enllestit aquest any. Aquests treballs haurien de permetre acollir aerotaxis privats d’un màxim de 40 places sense necessitat d’ampliar la pista actual (que té 1.267 metres). Hi ha sobre la taula la prolongació de la pista fins als 1.550 metres que, en tot cas, es duria a terme en una tercera fase i amb el “consens” del territori, segons asseguren des de la conselleria. Font va afirmar que en cap cas “no ens ho plantegem aquesta legislatura”.
Iniciativa privada
La Generalitat obre les portes a un projecte més ambiciós sempre que hi hagi suport de la iniciativa privada. El director general de Transports i Mobilitat va manifestar que el govern català no es planteja fer més que allò que s’ha anunciat per a aquesta legislatura, però que “si hi hagués una iniciativa privada que volgués anar més enllà el govern de la Generalitat faria els esforços que fessin falta, però sempre a partir d’una iniciativa que ens asseguri que aquella inversió pública que fem té un retorn tant econòmic com social per la comar-ca, el Pirineu i Catalunya”. Igualment, va afegir que la iniciativa està oberta a la participació andorrana.
De fet, va recordar que els deu hangars que es construiran aquest any són per a “deu iniciatives privades que han posat els seus diners per instal·lar-se aquí'” i que l’any que ve està previst licitar quatre hangars més i que “hi ha llista d’espera” per a la seva adjudicació. El director general del govern català va assegurar que l’administració no farà cap inversió “que no tingui viabilitat econòmica”.
L’alcalde de la Seu d’Urgell va mostrar la seva satisfacció pel nou impuls que rebrà la infraestructura i perquè es tinguin en compte les opinions de les institucions del territori en el seu disseny. Batalla va manifestar que la infraestructura ha d’esdevenir “motor de la comarca” i que també pot convertir-se en font de nous llocs de treball. El mandatari municipal va indicar que el fet que puguin operar aerotaxis assegura visitants per a la zona i també noves possibilitats per “a les relacions comercials i econòmiques”.
Alguaire
Ricard Font també va deixar clares les diferències de l’equipament de la Seu amb l’aeroport d’Alguaire, totes dues infraestructures propietat de la Generalitat de Catalunya. Font va indicar que en cap cas es faran la competència. “Són dos aeoroports amb característiques diferents, mercats diferents i funcionalitats diferents”, va remarcar. “No són ni tan sols complementaris, són independents”, va assegurar.
Notícies relacionades
- Benet creu que cal ser prudent amb la viabilitat de l'aeroport
Compartir:
Digg thisAfegir a DeliciousAfegir a FacebookAfegir a Windows LiveAfegir a MySpaceAfegir a Yahoo BuzzAfegir a Google BookmarksAfegir a RedditAfegir a TechnoratiAfegir a StumbleUpon
45 comentaris
Dissabte, 07 de Maig de 2011 15:49 Enviat per Adrallenc Link del comentari
Adrall tambe es mereix un respecte i no se'ls pot construir un talus de 175 metres d'alçada a les portes de poble. Que passara amb a gent que vuira assota de talus el dia que passi el mateix que en el riu Runer? Andorrans us vau exclamar molt i no hi ca haver victimes, afortunadament. Pero a Adrall ensorraria tot el poble amb 300 habitants, no us importa la vida de la gent d'Adrall?
Diumenge, 24 d'Abril de 2011 08:59 Enviat per robert Link del comentari
molt bona idea. ara si que puc animar els meus fills aestudiar dins l aeronautica, pq jo nomes piloto avions per plaer i no em puc dediar professionalment per no marxar d andorra! ja era hora que algu obri els ulls. aeroport de la seu comercial si!
Divendres, 22 d'Abril de 2011 22:30 Enviat per AE3 Link del comentari
Muy bien Sobao, tienes toda la razón del mundo. Es "Miúra" y no "Mihúra". Pero.... ¿Veis cómo no os enteráis de la movida la mitad? ¿Estáis tontos o qué? Si estás tan empanando para recalcarme estas chorradas idiomáticas es que voy bien encaminado y hace que me reafirme en lo anteriormente dicho. Y ahora que ya has salvado el mundo puedes retirarte a tu solitario y sucio sofá a seguir comiendo Doritos y exquisiteces del mismo calibre, a ver si tu tripa acaba bloqueándote la visión de tus pies. Que de otras cosas hace tiempo que no tienes noticia alguna. Bechis. :-*
Dijous, 21 d'Abril de 2011 21:44 Enviat per Subaru Link del comentari
AE3 Estic molt d'acord amb la Neptuna. I doncs si tot te la bufa tant per que escrius. Poca feina tens. Tu si que no hi entens res. Ets un escapat fatxa que et penses que aquí al·lucinem amb les teves reflexions. Ah, i apren a escriure que per no saber no saps ni escriure be et teu idioma : Miura s'escriu sense h intercalada. Un habitant d'aquest pueblucho que et dona mil voltes. Quin personal!
Dijous, 21 d'Abril de 2011 10:57 Enviat per AE3 Link del comentari
Hola Neptunilla, yo también te amo. Entiendo que te haya creado síndrome de abstinencia, pues me respondiste inmediatamente tras mi primera intervención, hace tres días, a las 20:21, exactamente. Entiende tú ahora que hay vida exterior detrás de la pantalla de un ordenador. Bueno, no, no lo vas a entender. No pasa nada. Puedes seguir reptando por ahí, no te preocupes. Y por ahorrar tiempo: tan sólo marc, Joan, Perdoneu, Ashigaru y Arnaldet han dicho cosas con sentido y coherencia. El resto.... pffff..... es que no os habéis enterado de nada. Vamos, lo de siempre, que aparte de ser campesinos en este PUEBLUCHO (con apenas 80.000 habitantes no podéis aspirar a más), pecáis de pardillos, de fracasados, de orgullosos sobrados cuando no tenéis capital crediticio, os encendéis y se os torea como un Mihúra cuando no entendéis los mensajes entre líneas (que es siempre, válgame Dios). ¿Qué pasa? ¿Que os tengo que hacer un croquis con dibujitos o qué? Evidentemente, lo que digáis me la bufa a modo extremo, claro está.
Dijous, 21 d'Abril de 2011 00:17 Enviat per Neptuna Link del comentari
AE3 ets patètic i dius que el respecte s'ha de guanyar i mereixer-lo. On ho has llegit això? perque ni tants sols saps el que vol dir. I saps el que vol dir pixar fora de test? el que tu fas. Escrius sense saber el que dius.Cada vegada que fas un comentari ho fas per provocar. Plantejat de no tornar a escriure, fas pena i no dius res de profit.
Dimecres, 20 d'Abril de 2011 14:20 Enviat per Miquelot Link del comentari
No sóc andorrà però si us sembla bé als de la Seu, fem fóra els 2000 fronterers i així els residents tindrem feina de sobres i ens pujaran el sou. Per no parlar dels aprofitats què són de la Seu de tota la vida i mai han deixat de viure a la Seu però que no se sap com tenen passaport andorrà.. Vols tornar a viure de l'agricultura? Perquè sense Andorra l'Alt Urgell seria més o menys com qualsevol dels 2 Pallars, però sense estacions d'esquí. I serien més què 4 llocs de treball, t'ho asseguro. Però bé, potser si que l'hauríem de fer a Andorra.
Dimecres, 20 d'Abril de 2011 10:24 Enviat per Arnaldet Link del comentari
No cal que hi feu gaires cabòries andorrans... En la vostra gran amplitud de mires no us heu ni adonat que l'ampliació no fa cap gràcia ni es cap necessitat ni portaria avantatges pels qui l'han de suportar, els veïns de l'Urgellet, ans al contrari... pregunteu a qualsevol veí d'Adrall, el Pla, la Parroquia, Montferrer, Aravell, Bellestar, Castellciutat, inclús la seu si els hi faria ilusió veure una vintena d'avions xarter enlairar-se i aterrar cada dia a canvi de quatre llocs de treball Com el Co2, penso que l'aeroport d'andorra hauria d'estar a andorra. El llac d'Engolasters, tapat i ampliat seria un bon lloc i proper a la capital.
Dimecres, 20 d'Abril de 2011 09:48 Enviat per Georges MALTOT Link del comentari
En 1973, j'avais rencontré Maître SANSA, Avocat Andorran, afin d'étudier la possibilité de créer un Aéroport commercial à la Séu. Ce projet "Andorran" n'avait pas abouti à l'époque... Georges Maltot, ancien Directeur de l'Aéroport Reims-Champagne, et ancien animateur français de Radio Andorra.
Dimarts, 19 d'Abril de 2011 20:55 Enviat per Ashigaru Link del comentari
He llegit els comentaris i m'ha cridat l'atenció l'exemple sobre la STA. Penso que cal ser una mica optimista respecte de la "llibertat de mercats" per creure's que amb la concurrència d'una competència, en aquest cas ONO, s'arreglaria el problema del cost abusiu de serveis. Entre altres coses perque les companyies de telecomunicacions, juntament amb les aerolínies, les energètiques i les entitats bancaries estan al top 10 de les denuncies per pactar preus i altres maniobres il·legals. Així que sense una supervisió enèrgica, per part d'un tercer actor imparcial, ja podeu ben creure que aquesta competència seria més aviat fum. A més em pregunto si el volum d'una empresa i el fet que pugui radicar-se en altres nacions amb costos més baixos, com és el cas de Telefónica, no hi té a veure amb la capacitat d'oferir preus competitius. Inversió extrangera, sí és clar, però recolzo totalment la visió que, sense restriccions legals, gran part del benefici, i del llocs de treball, acabarien fora del Principat. Dit això, no sé pas com es pot fer, però justament en aquest periode de crisi jo hi veig una oportunitat. En el sentit que ja s'ha assenyalat: Si Andorra recupera, com sigui, el seu diferencial de preus, segur que això es notarà en l'afluència del turisme. És a dir, adaptar-se a la capacitat a la baixa dels potencials turistes. En un altre context en que Andorra pogués esdevenir un off-shore privilegiat, aleshores seria una altra història. I la lluita pel turisme hauria d'anar cap a clients de major poder econòmic (i exigent amb la destinació). Però aquest no és el cas. Entre altres coses perque el boom de la totxana ha desfigurat el país, restant-li bona part del seu atractiu natural. És el preu que s'ha de pagar. I perque a Europa han decidit qui passa per l'aro i qui no. Per exemple, comparant-ho amb el tracte exquisit donat a centres off-shore sota la tutela britànica.
Currently 4.83/10
12345678910 Mitja: 4.8/10 (12 vots) Galeria Fotos
D. M. / C. S. - Agències / Andorra la Vella - 18/04/2011
Els integrants de la Taula Estratègica van reunir-se ahir.La Generalitat farà un pas endavant per convertir l’aeròdrom de la Seu d’Urgell en aeroport comercial.
I l’objectiu és que sigui operatiu el 2013. Ho va anunciar ahir el director general de Transports i Mobilitat del govern català, Ricard Font, en l’acte de constitució de la Taula Estratègica que s’ha activat per potenciar les possibilitats de negoci de l’equipament aeoroportuari. A la Taula estan representades les institucions de la zona –ajuntaments, Diputació, Consell Comarcal– i també les associacions empresarials. I l’alcalde de la Seu d’Urgell, Albert Batalla, va manifestar que entén que també hi hauria d’estar present el Govern i que es plantejarà la qüestió al nou executiu. “El destí de l’aeoroport va també lligat al Principat, i crec que és important que pugui estar present”, va afirmar.
La Generalitat invertirà un milió d’euros en la reconversió de la infraestructura. La previsió és que aquest any es construeixin els deu hangars que ja estan licitats i adjudicats i en un futur s’hi sumarien quatre més. Però l’obra també consisteix en alguns treballs de millora –per exemple, la instal·lació de nous sistemes de videovigilància i control d’accés–, la construcció d’una miniterminal per al check-in de passatgers i per a les mercaderies i també un punt de restauració, que també està previst que s’hagi enllestit aquest any. Aquests treballs haurien de permetre acollir aerotaxis privats d’un màxim de 40 places sense necessitat d’ampliar la pista actual (que té 1.267 metres). Hi ha sobre la taula la prolongació de la pista fins als 1.550 metres que, en tot cas, es duria a terme en una tercera fase i amb el “consens” del territori, segons asseguren des de la conselleria. Font va afirmar que en cap cas “no ens ho plantegem aquesta legislatura”.
Iniciativa privada
La Generalitat obre les portes a un projecte més ambiciós sempre que hi hagi suport de la iniciativa privada. El director general de Transports i Mobilitat va manifestar que el govern català no es planteja fer més que allò que s’ha anunciat per a aquesta legislatura, però que “si hi hagués una iniciativa privada que volgués anar més enllà el govern de la Generalitat faria els esforços que fessin falta, però sempre a partir d’una iniciativa que ens asseguri que aquella inversió pública que fem té un retorn tant econòmic com social per la comar-ca, el Pirineu i Catalunya”. Igualment, va afegir que la iniciativa està oberta a la participació andorrana.
De fet, va recordar que els deu hangars que es construiran aquest any són per a “deu iniciatives privades que han posat els seus diners per instal·lar-se aquí'” i que l’any que ve està previst licitar quatre hangars més i que “hi ha llista d’espera” per a la seva adjudicació. El director general del govern català va assegurar que l’administració no farà cap inversió “que no tingui viabilitat econòmica”.
L’alcalde de la Seu d’Urgell va mostrar la seva satisfacció pel nou impuls que rebrà la infraestructura i perquè es tinguin en compte les opinions de les institucions del territori en el seu disseny. Batalla va manifestar que la infraestructura ha d’esdevenir “motor de la comarca” i que també pot convertir-se en font de nous llocs de treball. El mandatari municipal va indicar que el fet que puguin operar aerotaxis assegura visitants per a la zona i també noves possibilitats per “a les relacions comercials i econòmiques”.
Alguaire
Ricard Font també va deixar clares les diferències de l’equipament de la Seu amb l’aeroport d’Alguaire, totes dues infraestructures propietat de la Generalitat de Catalunya. Font va indicar que en cap cas es faran la competència. “Són dos aeoroports amb característiques diferents, mercats diferents i funcionalitats diferents”, va remarcar. “No són ni tan sols complementaris, són independents”, va assegurar.
Notícies relacionades
- Benet creu que cal ser prudent amb la viabilitat de l'aeroport
Compartir:
Digg thisAfegir a DeliciousAfegir a FacebookAfegir a Windows LiveAfegir a MySpaceAfegir a Yahoo BuzzAfegir a Google BookmarksAfegir a RedditAfegir a TechnoratiAfegir a StumbleUpon
45 comentaris
Dissabte, 07 de Maig de 2011 15:49 Enviat per Adrallenc Link del comentari
Adrall tambe es mereix un respecte i no se'ls pot construir un talus de 175 metres d'alçada a les portes de poble. Que passara amb a gent que vuira assota de talus el dia que passi el mateix que en el riu Runer? Andorrans us vau exclamar molt i no hi ca haver victimes, afortunadament. Pero a Adrall ensorraria tot el poble amb 300 habitants, no us importa la vida de la gent d'Adrall?
Diumenge, 24 d'Abril de 2011 08:59 Enviat per robert Link del comentari
molt bona idea. ara si que puc animar els meus fills aestudiar dins l aeronautica, pq jo nomes piloto avions per plaer i no em puc dediar professionalment per no marxar d andorra! ja era hora que algu obri els ulls. aeroport de la seu comercial si!
Divendres, 22 d'Abril de 2011 22:30 Enviat per AE3 Link del comentari
Muy bien Sobao, tienes toda la razón del mundo. Es "Miúra" y no "Mihúra". Pero.... ¿Veis cómo no os enteráis de la movida la mitad? ¿Estáis tontos o qué? Si estás tan empanando para recalcarme estas chorradas idiomáticas es que voy bien encaminado y hace que me reafirme en lo anteriormente dicho. Y ahora que ya has salvado el mundo puedes retirarte a tu solitario y sucio sofá a seguir comiendo Doritos y exquisiteces del mismo calibre, a ver si tu tripa acaba bloqueándote la visión de tus pies. Que de otras cosas hace tiempo que no tienes noticia alguna. Bechis. :-*
Dijous, 21 d'Abril de 2011 21:44 Enviat per Subaru Link del comentari
AE3 Estic molt d'acord amb la Neptuna. I doncs si tot te la bufa tant per que escrius. Poca feina tens. Tu si que no hi entens res. Ets un escapat fatxa que et penses que aquí al·lucinem amb les teves reflexions. Ah, i apren a escriure que per no saber no saps ni escriure be et teu idioma : Miura s'escriu sense h intercalada. Un habitant d'aquest pueblucho que et dona mil voltes. Quin personal!
Dijous, 21 d'Abril de 2011 10:57 Enviat per AE3 Link del comentari
Hola Neptunilla, yo también te amo. Entiendo que te haya creado síndrome de abstinencia, pues me respondiste inmediatamente tras mi primera intervención, hace tres días, a las 20:21, exactamente. Entiende tú ahora que hay vida exterior detrás de la pantalla de un ordenador. Bueno, no, no lo vas a entender. No pasa nada. Puedes seguir reptando por ahí, no te preocupes. Y por ahorrar tiempo: tan sólo marc, Joan, Perdoneu, Ashigaru y Arnaldet han dicho cosas con sentido y coherencia. El resto.... pffff..... es que no os habéis enterado de nada. Vamos, lo de siempre, que aparte de ser campesinos en este PUEBLUCHO (con apenas 80.000 habitantes no podéis aspirar a más), pecáis de pardillos, de fracasados, de orgullosos sobrados cuando no tenéis capital crediticio, os encendéis y se os torea como un Mihúra cuando no entendéis los mensajes entre líneas (que es siempre, válgame Dios). ¿Qué pasa? ¿Que os tengo que hacer un croquis con dibujitos o qué? Evidentemente, lo que digáis me la bufa a modo extremo, claro está.
Dijous, 21 d'Abril de 2011 00:17 Enviat per Neptuna Link del comentari
AE3 ets patètic i dius que el respecte s'ha de guanyar i mereixer-lo. On ho has llegit això? perque ni tants sols saps el que vol dir. I saps el que vol dir pixar fora de test? el que tu fas. Escrius sense saber el que dius.Cada vegada que fas un comentari ho fas per provocar. Plantejat de no tornar a escriure, fas pena i no dius res de profit.
Dimecres, 20 d'Abril de 2011 14:20 Enviat per Miquelot Link del comentari
No sóc andorrà però si us sembla bé als de la Seu, fem fóra els 2000 fronterers i així els residents tindrem feina de sobres i ens pujaran el sou. Per no parlar dels aprofitats què són de la Seu de tota la vida i mai han deixat de viure a la Seu però que no se sap com tenen passaport andorrà.. Vols tornar a viure de l'agricultura? Perquè sense Andorra l'Alt Urgell seria més o menys com qualsevol dels 2 Pallars, però sense estacions d'esquí. I serien més què 4 llocs de treball, t'ho asseguro. Però bé, potser si que l'hauríem de fer a Andorra.
Dimecres, 20 d'Abril de 2011 10:24 Enviat per Arnaldet Link del comentari
No cal que hi feu gaires cabòries andorrans... En la vostra gran amplitud de mires no us heu ni adonat que l'ampliació no fa cap gràcia ni es cap necessitat ni portaria avantatges pels qui l'han de suportar, els veïns de l'Urgellet, ans al contrari... pregunteu a qualsevol veí d'Adrall, el Pla, la Parroquia, Montferrer, Aravell, Bellestar, Castellciutat, inclús la seu si els hi faria ilusió veure una vintena d'avions xarter enlairar-se i aterrar cada dia a canvi de quatre llocs de treball Com el Co2, penso que l'aeroport d'andorra hauria d'estar a andorra. El llac d'Engolasters, tapat i ampliat seria un bon lloc i proper a la capital.
Dimecres, 20 d'Abril de 2011 09:48 Enviat per Georges MALTOT Link del comentari
En 1973, j'avais rencontré Maître SANSA, Avocat Andorran, afin d'étudier la possibilité de créer un Aéroport commercial à la Séu. Ce projet "Andorran" n'avait pas abouti à l'époque... Georges Maltot, ancien Directeur de l'Aéroport Reims-Champagne, et ancien animateur français de Radio Andorra.
Dimarts, 19 d'Abril de 2011 20:55 Enviat per Ashigaru Link del comentari
He llegit els comentaris i m'ha cridat l'atenció l'exemple sobre la STA. Penso que cal ser una mica optimista respecte de la "llibertat de mercats" per creure's que amb la concurrència d'una competència, en aquest cas ONO, s'arreglaria el problema del cost abusiu de serveis. Entre altres coses perque les companyies de telecomunicacions, juntament amb les aerolínies, les energètiques i les entitats bancaries estan al top 10 de les denuncies per pactar preus i altres maniobres il·legals. Així que sense una supervisió enèrgica, per part d'un tercer actor imparcial, ja podeu ben creure que aquesta competència seria més aviat fum. A més em pregunto si el volum d'una empresa i el fet que pugui radicar-se en altres nacions amb costos més baixos, com és el cas de Telefónica, no hi té a veure amb la capacitat d'oferir preus competitius. Inversió extrangera, sí és clar, però recolzo totalment la visió que, sense restriccions legals, gran part del benefici, i del llocs de treball, acabarien fora del Principat. Dit això, no sé pas com es pot fer, però justament en aquest periode de crisi jo hi veig una oportunitat. En el sentit que ja s'ha assenyalat: Si Andorra recupera, com sigui, el seu diferencial de preus, segur que això es notarà en l'afluència del turisme. És a dir, adaptar-se a la capacitat a la baixa dels potencials turistes. En un altre context en que Andorra pogués esdevenir un off-shore privilegiat, aleshores seria una altra història. I la lluita pel turisme hauria d'anar cap a clients de major poder econòmic (i exigent amb la destinació). Però aquest no és el cas. Entre altres coses perque el boom de la totxana ha desfigurat el país, restant-li bona part del seu atractiu natural. És el preu que s'ha de pagar. I perque a Europa han decidit qui passa per l'aro i qui no. Per exemple, comparant-ho amb el tracte exquisit donat a centres off-shore sota la tutela britànica.
dimecres, 11 de maig del 2011
Carta d'aproximacio visual per avions / VAC- OACI / Pirineus La Seu d'Urgell / LESU
Si feu clic a la imatge es pot veure per on passaran els avions. En aquest planol no esta marcat encara el talus d'Adrall. AEDAU
AEROPORTS DE CATALUNYA diu a 10 de Maig de 2011:
FALLO DE COMUNICACIONES O SIN RADIO
Las aeronaves procederan a SW (Rio Segre entre las poblaciones del Pla de Sant Tirs y la Parroquia d'Horto) manteniendo 500ft AGL, donde realizaran esperas observando que pista esta en servicio de acuerdo con el transito a la vista. Posteriormente procederan via circuito de transito de aerodromo al ESte de Pirineus-La Seu d'Urgell AD.
Los ULM y los veleros utilizaran circuitos de transito mas cortos que las aeronaves CAT A y B.
Las aeronaves remolcadas tanto en ascenso como en descenso, tienen prioridad y e resto del transito les cedera el paso.
dilluns, 9 de maig del 2011
El Periodic d'Andorra 9 de Maig de 2011
Oposició veïnal a allargar la pista de l'aeroport cap a Adrall
dilluns, 9 de maig de 2011
EL PERIÒDIC
LA SEU D'URGELL
L'Associació en Defensa de l'Alt Urgell (Aedau) va manifestatr durant el passat cap de setmana el seu descontent per les intencions d'Aeroports de Catalunya, que gestiona la infraestructura aeroportuària d'Arfa, d'allargar la pista d'aterratge fins a 1.500 metres, amb un talús de 175 metres d'alçada per 500 de llargada, segons va informar l'associació a través d'un comunicat de premsa. Segons aquesta informació, el mur arribaria fins a uns 50 metres de la primera casa d'Adrall, i per això des d'Aedau es pregunten, manifestant la seva preocupació: «si un dia baixa el talús ¿que passarà a la gent d'Adrall?»
L'Aedau va voler expressar d'aquesta manera el seu posicionament contra la idea d'allargar la pista i va expressar l'esperaná en què «la Generalitat i els polítics que intervenen en el projecte tinguin sentit comú».
D'altra banda, des de l'Aedau asseguren que els responsables del projecte «desconeixen que a la cara nord i sud de la pista hi va la central de Biomassa amb una xemeneia que deixarà anar vapor d'aigua a 90º, a una bona alçada», i per tant indiquen que caldrà triar entre l'aeroport o la central. En aquest sentit apunten que la central generaria 130 llocs de treball mentre que l'aeroport podria contractar quinze persones en cinc anys.
http://www.elperiodicdandorra.ad/pirineu/10743-oposicio-veinal-a-allargar-la-pista-de-laeroport-cap-a-adrall.html
dilluns, 9 de maig de 2011
EL PERIÒDIC
LA SEU D'URGELL
L'Associació en Defensa de l'Alt Urgell (Aedau) va manifestatr durant el passat cap de setmana el seu descontent per les intencions d'Aeroports de Catalunya, que gestiona la infraestructura aeroportuària d'Arfa, d'allargar la pista d'aterratge fins a 1.500 metres, amb un talús de 175 metres d'alçada per 500 de llargada, segons va informar l'associació a través d'un comunicat de premsa. Segons aquesta informació, el mur arribaria fins a uns 50 metres de la primera casa d'Adrall, i per això des d'Aedau es pregunten, manifestant la seva preocupació: «si un dia baixa el talús ¿que passarà a la gent d'Adrall?»
L'Aedau va voler expressar d'aquesta manera el seu posicionament contra la idea d'allargar la pista i va expressar l'esperaná en què «la Generalitat i els polítics que intervenen en el projecte tinguin sentit comú».
D'altra banda, des de l'Aedau asseguren que els responsables del projecte «desconeixen que a la cara nord i sud de la pista hi va la central de Biomassa amb una xemeneia que deixarà anar vapor d'aigua a 90º, a una bona alçada», i per tant indiquen que caldrà triar entre l'aeroport o la central. En aquest sentit apunten que la central generaria 130 llocs de treball mentre que l'aeroport podria contractar quinze persones en cinc anys.
http://www.elperiodicdandorra.ad/pirineu/10743-oposicio-veinal-a-allargar-la-pista-de-laeroport-cap-a-adrall.html
Subscriure's a:
Missatges (Atom)