Un aeroport català per a Andorra

El microestat coparà un 80% de l’impacte econòmic generat pel nou aeroport de la Seu d’Urgell.

Catalunya rebrà només un 20% de l’impacte econòmic que generi el remodelat aeroport de la Seu d’Urgell.

El 80% anirà a parar a Andorra, segons els càlculs de la mateixa Generalitat.

 

 

 

Consulta de la Generalitat per començar el nou Pla Director de l'aeroport de La Seu d'Urgell

La Generalitat fa la primera consulta al territori de la necesitat d'ampliar l'aeroport de La Seu d'Urgell, només la fa  les institucions que creu que la recolzarán.

A les poblacions afectades no ha fet cap consulta.Nosaltres pensem que s'hauria d'haver començat per Adall, Àrfa, La Parròquia d'Hortó, etc...

Ens estan enredant de nou?

AEDAU



 

 

 

 

Vulneren els horaris establerts

Al web de l'aeroport es publiquen els següents horaris de vol, que en moltes ocasions els vulneren, sobretot al vespre.

S'hauria de fer complir l'horari amb exactitud, menys amb emergències.

No sobrevolar els pobles i ciutats al voltant de l'aeroport, per qüestions de seguretat!!!!!!!!
 
 

AEROPORT DE LA SEU 2011

AEDAU Maig 2011

Aeroports de Catalunya vol allargar la pista d'aterratge fins a 1500 metres, vol dir un talús de 175 metres d'alçada per 500 metres de llarg. Arriba fins a uns 50 metres aproximadament de la primera casa d'Adrall.
I si un dia baixa el talús que ens passarà a la gent d'Adrall?
Nosaltres estem totalment posicionats en contra d'allargar la pista en direcció a Adrall.
Esperem que la Generalitat i els politics (President de la Diputació Jaume Gilabert, Alcalde de La Seu d'Urgell Albert Batalla, President del Consell Comarcal Jesús Fierro, Alcalde de Montferrer i Castellbó Ramon Fierro, Alcalde de Ribera d'Urgellet Antoni Capdevila Tarradellas, President de l’Associació d'Empresaris de l'Alt Urgell Jordi Grau, President de l’Associació d'Hostaleria de l'Alt Urgell Miquel Angel Sánchez) que intervenen en el projecte tinguin sentit comú.
No es pot ensorrar un poble sota el paraigües d’un talús d’aquesta magnitud.
I també desconeixen que o a la cara nord com o la cara sud de la pista i va la central de Biomassa amb una xemeneia que deixarà anar vapor d’aigua a 90º, a una bona alçada.
Les dues coses no hi tenen cabuda, hauran d’optar per una cosa o un altra. Per descomptat dona mes llocs de treball la Biomassa que han parlat de 130, i de l’aeroport hi ha un estudi de la Generalitat que en 5 anys donarà 15 llocs de treball.
Si feu clic damunt de les imatges inferiors, ampliareu l’ultima comunicació oficial de La Generalitat sobre l’aeroport de La Seu.

El Parlament aprova la Llei d‘aeroports i heliports

Generalitat de Catalunya
Departament de PTOP
Gavinet de premsa
Ara han fet la Llei que regularà el projecte. No es tenia d'haver fet abans que el projecte?



El Ple del Parlament ha aprovat avui la Llei d’aeroports i heliports, que té com a objectiu regular les infraestructures de transport aeri i les competències en matèria aeroportuària del Govern, que exercirà principalment a través de l’ens Aeroports Públics de Catalunya.

La Llei d’aeroports que avui ha aprovat el Ple del Parlament de Catalunya és una nova eina amb que comptarà a partir d’ara el Govern per a l’exercici de les competències que en matèria aeroportuària li atorga l’Estatut d’Autonomia, als quals s’hi han de sumar els aeroports de Lleida-Alguaire – a punt de posar-se en funcionament –, el de la Seu d’Urgell i el futur aeroport empresarial-corporarti).
Així mateix, aquesta Llei vol donar resposta a les necessitats del sector de l’aviació comercial que en els darrers anys ha experimentat una gran transformació i creixement que han fet necessari un replantejament global del marc legal que fins ara regulava aquesta matèria.
D’aquesta manera, el projecte de Llei se suma i completa altres instruments que amb aquest objectiu ha impulsat recentment el Govern com el Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya i la societat Aeroports Públics de Catalunya.
Així, es pretén assegurar la creació d’una xarxa d’infraestructures que doni resposta a les necessitats del territori, que garanteixi la seva connectivitat i que impulsi el seu creixement econòmic.
El Govern va aprovar el projecte de Llei d’aeroports i heliports de Catalunya el passat 20 de gener. El 18 de març iniciava el seu tràmit parlamentari per ser debatut i assolir el màxim consens en el si de la la comissió de Política Territorial del Parlament. Avui finalitza el recorregut parlamentari de la Llei amb la seva aprovació pel Ple.
Més competències pel Govern
La Llei d’aeroports i heliports que avui ha aprovat el Parlament estableix que el DPTOP serà l’encarregat d’establir la política aeroportuària desenvolupant les següents funcions:
§ Planificació estratègica de les infraestructures aeroportuàries
§ Desenvolupament i construcció de les infraestructures
§ Elaboració del règim jurídic o la normativa reguladora
§ Aprovació de la forma concreta de gestió de cadascuna de les infraestructures aeroportuàries
§ Atorgament d’autoritzacions i certificats
§ Definició i supervisió del règim tarifari per a la seva utilització
§ Tramitació i aprovació dels Plans Directors Urbanístics Aeroportuaris
§ Ordenació i garantia de la prestació dels serveis aeroportuaris
Altres competències que exercirà el Govern seran les de inspeccionar les infraestructures aeroportuàries quan ho consideri necessari i aplicar el règim sancionador quan s’escaigui.
Dues eines bàsiques per la planificació
La Llei també estableix que el Govern de la Generalitat és l’encarregat de desenvolupar la planificació estratègica, així com ordenar les infraestructures aeroportuàries de Catalunya. És en aquest sentit que el projecte contempla dues eines bàsiques.
Per una banda, el Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports, que recull la xarxa bàsica de les infraestructures aeroportuàries necessàries per assolir un grau d’accessibilitat i connectivitat de tot el territori català.
D’altra banda, la Llei també recull la nova figura del Pla Director Urbanístic Aeroportuari, com l’eina que ordena i regula el desenvolupament i implantació d’infraestructures aeroportuàries i les activitats del seu entorn. El pla, integra les determinacions urbanístiques i aeroportuàries necessàries per a executar una actuació i delimita la zona de servei de l’aeroport, defineix les servituds aeronàutiques i les limitacions que afecten els terrenys que ocupa i els del seu entorn. En aquest sentit, a partir de l’aprovació d’aquesta Llei, el Govern impulsarà properament dos Plans directors urbanístics aeroportuaris. Un per planificar el desenvolupament del futur aeroport corporatiu/empresarial d’Igualada-Òdena i l’altra pel futur aeroport de la Seu d’Urgell.
Aeroports de Catalunya
Per tal d’exercir les competències en matèria aeroportuària el Govern va aprovar el 26 de setembre de 2007 la creació de la societat limitada Aeroports Públics de Catalunya.
Ara, amb la nova Llei aeroportuària es crearà l’ens públic Aeroports de Catalunya, que completarà les funcions que tenia fins ara la societat mercantil Aeroports Públics de Catalunya. Serà un ens de dret públic subjecte al dret privat que estarà adscrit al DPTOP, tindrà personalitat jurídica pròpia, autonomia administrativa, econòmica i financera i patrimoni propi.
Aeroports de Catalunya serà l’ens encarregat d’administrar les infraestructures de titularitat de la Generalitat que el Govern li adscrigui, i ho podrà fer de forma directa o indirecta. Així, les seves funcions seran:
 Dirigir, gestionar i administrar les infraestructures aeroportuàries que se li encarreguin
 Contractar les obres de construcció i conservació
 Estudiar i avaluar les necessitats d’infraestructures aeroportuàries i elaborar propostes de noves infraestructures i de modificació de les existents
 Coordinar tots els aeroports de la seva competència
 Fomentar el transport aeri i realitzar activitats de comercialització de les infraestructures, així com activitats formatives del sector
 Definir i percebre taxes, cànons i preus públics i privats dels actes i serveis aeroportuaris
El seu president serà nomenat pel Govern a proposta del conseller del DPTOP. Comptarà amb un consell d’Administració i un Consell social on seran representats tots els sectors interessats en l’àmbit aeroportuari català.
Societats gestores
La Llei estableix també la regulació de les diferents formes de gestió dels aeroports i aeròdroms competència de la Generalitat. En aquest sentit, correspon a Aeroports de Catalunya la gestió dels aeroports i aeròdroms de titularitat de la Generalitat que el Govern li encomani.
Aeroports de Catalunya podrà gestionar directament l’aeroport en qüestió o crear una societat que s’encarregui de la gestió d’un aeroport concret. Aquesta societat tindria una participació majoritària d’Aeroports de Catalunya i també podrà ser participada pels ens públics i locals amb vinculació a l’àmbit territorial d’implantació de la infraestructura. Les societats gestores, per la seva banda, podran explotar els aeròdroms directament o fer-ho de forma indirecta.
D’altra banda, els aeroports i aeròdroms de titularitat privada podran ser gestionats pels propietaris respectius amb subjecció a les condicions fixades per l’autorització del Govern i pel Pla director Urbanístic Aeroportuari.
El DPTOP serà l’encarregat d’atorgar un certificat d’aeroport al gestor de cadascuna de les infraestructures que el facultarà per a dur a terme operacions del transport aeri a l’aeroport de la seva competència.
Aquesta certificació comporta per part dels gestors les següents obligacions:
 Assegurar la continuïtat d’ús de la infraestructura en condicions de seguretat operacional
 Vigilar que tots els proveïdors compleixin amb les seves funcions
 Gestionar els serveis de l’aeroport
 Comptar amb els mitjans humans, materials i tècnics adequats per desenvolupar totes les tasques
Nou registre de les infraestructures
La Llei que avui s’ha aprovat també estableix que el DPTOP ha de disposar d’un registre de les infraestructures aeroportuàries de tot el territori català. En aquest registre hi haurà de figurar la informació tècnica i aeronàutica que es determini de cadascuna de les instal•lacions existents.
Aquest registre també haurà de contenir la informació relativa al seu titular, els canvis de titularitat que es produeixin, les coordenades geogràfiques, les característiques de les instal•lacions, el seu règim d’utilització i si s’escau, la clausura o tancament. Les inscripcions que figurin al registre s’hauran de comunicar a la Direcció General d’Aviació Civil perquè puguin ser publicades al Servei d’Informació Aeronàutica tant en àmbit estatal com internacional.
Drets i deures dels passatgers i usuaris
Per tal d’assegurar en les instal•lacions aeroportuàries del país un alt grau de qualitat i eficiència en el servei, el projecte també preveu els drets i deures de les persones usuàries d’aquestes infraestructures.
En aquest sentit, els usuaris tindran dret a utilitzar les infraestructures amb uns nivells de qualitat i a rebre informació sobre els vols i les incidència que puguin afectar el servei. Així mateix, podran formular reclamacions mitjançant fulls oficials i disposaran d’una Oficina d’Atenció a la Persona Passatgera que atendrà les seves queixes en cadascuna de les infraestructures aeroportuàries que pel seu volum d’operacions ho requereixi.
Per altra banda, les persones que facin ús de les instal•lacions aeroportuàries de la Generalitat hauran de mantenir un comportament respectuós amb els treballadors i les instal•lacions i complir amb les indicacions a l’hora de facturar i embarcar.
Per tal de fer complir aquests deures la projecte de Llei atorga al DPTOP la funció d’inspeccionar i aplicar el règim sancionador segons les infraccions siguin molt greus, greus i lleus.
15 de juliol de 2009

Alguaire, l’aeroport d’Andorra. Negociacions andorranes.

Per estar a primera hora del Dissabte a les pistes, els vols hauran de ser durant la nit del Divendres i la sortida desprès d'esquiar, per la tarde-nit del Diumenge. De moment son vols que ens estalviem a l'Alt Urgell, 6 d'arribada i 6 de sortida cada setmana. Només durant la primera temporada PARLEM DE 12 VOLS SETMANALS. Amb el temps anirà amb augment, ja que Andorra disposa de uns 50.000 llits pel turisme. A E D A U


Estacions Andorranes negocien portar 10.000 esquiadors per Lleida.
Serien turistes espanyols i vindrien a través de la majorista de viatges Pyrenair, que ja opera a Osca
Els primers viatgers que arribin a l'aeroport de Lleida Alguaire podrien tindre Andorra com a destí final.
I és que les estacions d'esquí del país veí s'han avançat al sector de la neu de Lleida i ja preparen la pròxima temporada comptant amb una infraestructura que els aportarà un alt valor afegit: l'aeroport, que segons les previsions de la Generalitat s'estrenarà a finals de la pròxima tardor.
El president del Govern andorrà, Jaume Bartumeu, va assenyalar que el seu objectiu era fer d'Alguaire el seu aeroport de referéncia i ara són les empreses andorranes les que segueixen aquest pla, mentre que les empreses i institucions lleidatanes encara no han fet cap pas concret, o almenys no 1'han fet públicament, per aprofitar l'aeroport per potenciar els atractius turístics de la província.
Segons publica el Diari d'Andorra, Ski Andorra, organisme que agrupa totes les estacions del país veí, ¡Andorra Turisme negocien amb el majorista de viatges Pyrenair portar uns 10.000 esquiadors aquest mateix hivern ales pistes andorranes amb el suport económic del Govern andorrá.
Les negociacions estan molt avancades i 1'únic escull, segons el mateix rotatiu, és que 1'empresa aragonesa Pyrenair, que ja opera a l'aeroport d'Osca, demana entre 500.000 i 800.000 euros per establirse a l'aeroport de Lleida Alguaire.
Les estacions andorranes esperen que, si finalment qualla el projecte, podran reforcar la seua posició al mercat de la península ibérica. Pyrenair oferiria connexions entre l'aeroport lleidatá i Galícia, Lisboa, Madrid, les Canáries i Mallorca, segons les negociacions entre Andorra i la companyia. Pyrenair comercialitza a l'aeroport d'Osca principalment packs de neu (inclouen vol, trasllat i forfet) o viatges de grup, peró també ofereix passatges a la seua página web, amb la qual cosa, si s'installés a Lleida, s'obriria la possibilitat que els lleidatans també poguessin aprofitar aquests vols.

EL PROJECTE DE LA SEU ES REFREDA
Mentre les expectatives entorn a l'aeroport d'Alguaire van creixent a mesura que s'apropa el novembre, data prevista per a la inauguració, el projecte de transformar l'antic aeròdrom de la Seu d'Urgell en aeroport, es refreda. De fet, el Pla d'Aeroports,Aeròdromsi Heliports de la Generalitat contempla obrir a curt termini la insfraestructura de l'Alt Urgell com a petit aeròdrom, amb una inversió de 2 milions d'euros, i preveu, en el període entre el 2009 i el 2015, redactar un pla director que precisarà el seu futur i revisarà la inversió incial prevista en 113 milions d'euros.
El context de crisi econòmica i el rebuig del Govern andorrà a participar en el projecte han obligat la Generalitat a replantejarse l'aeroport de la Seu d'Urgell.
La infraestructura se situarà a les antigues instal·lacions, entre els municipis del Pla de Sant Tirs iMontferrer i Castellbò, tancades el 1984 i que des de llavors han utilitzat aeroclubs.La Generalitat va comprar el 85% de la propietat el 2006.

L’APUNT
Sis vols al dia els caps de setmana d'hivern
Per portar 10.000 esquiadors a Andorra mitjançant l'aeroport de Lleida,Pyrenair operaria uns 6 vols diaris els divendres i diumenges durant els caps de setmana de la temporada d'hivern, segons les xifres de la temporada passada de l'aeroport d'Osca, que Andorra pretén igualar la pròxima campanya. L'empresa assegura que els 11.000 passatgers que va transportar al Pirineu aragonès el període hivernal 2008-2009 van repercutir al sector de l'hostaleria en unes 25.000 pernoctacions. El Govern preveu obrir l'aeroport d'Alguaire amb capacitat per operar dos vols diaris.Ryanair, Spanair, comva avançar ADN-Lleida, i Vueling són les candidates a estrenar la pista.

Registre a l'Ajuntament de Ribera d'Urgellet pel Progrés del Pirineu

Ens ha arribat el següent document que l’ha registrat el Partit de Progrés a l’Ajuntament de Ribera d’Urgellet.
A lo qual, nosaltres hi afegim que les poblacions mes greument afectades pel aeroport se’ls hauria de tenir un tracte especial en tota la negociació, en lloc d'apartar-les i criticar-les com s’ha fet.
Es de raó que les poblacions en les que hi està enclavat l’aeroport i principalment la població on hi haurà mes obra sigui la que mes s'escolti.

AEDAU demana la Generalitat i als diferents grups polítics comarcals que s’escolti a la gent mes perjudicada pel projecte. Que intenti minimitzar l'impacte ambiental, acústic, paisatgístic i la problemàtica social que causarà l’instal·lació d’aquesta infraestructura.

També posem sobre la taula la següent proposta:
Si s’adjuntés els pressupost de l’aeroport amb el pressupost de l’autovia, es podria fàcilment portar una línea de tren que arribés a La Seu i tingués parada a totes les poblacions (Ponts, Oliana, Organyà, Pla de Sant Tirs, Adrall, Montferrer, Castellciutat i finalment La Seu) i altres trens directes de La Seu al final de recorregut que s’enllaçaria amb l’AVE.
Amb aquesta actuació tindríem mes bon transport per persones i transport mes econòmic per mercaderies, lo qual rebaixaria el cost de molts productes.
Això si seria pensar amb l’Alt Urgell. AEDAU
_________________________________________________

Document registrat pel Progrès del Pirineu a l'Ajuntament de Ribera d'Urgellet F.Isern





A l'atenció de l'Alcalde de Ribera d'Urgellet Antoni Capdevila Tarradelles



Arrel de les ultimes declaracions que han fet alguns politics de la Generalitat, del Govern d'Andorra i politics locals sobre la inversió per la reobertura de l'aeroport i que darrerament han sortit publicades a la premsa provincial i local, s'ha generat una certa confusió entre alguns veïns ja que es diu que es volen començar les obres d’immediat per reobrir l'aeroport tal com està en l'actualitat i abans d'acabar aquest any 2009.

El Grup de Progrés del Pirineu (PM) de Ribera d'Urgellet fa una sèrie de preguntes i observacions:
-Es portarà a terme l'ampliació que es va proposar en el seu dia i que va portar tanta polèmica entre els nostres veïns?
-Es condicionarà la pista actual com a heliport i per avionetes?
-S’hi faran vols per transportar viatgers?
-Es reobrirà com escola de vol?
-Hem de saber amb certesa quines activitats hi ha previstes en la reobertura de la infraestructura.
-Som sabedors que el Departament de Política Territorial té previst dur a terme una xerrada a La Seu d'Urgell per parlar sobre la reobertura de l'aeroport. Creiem que es de calaix que aquesta exposició es faci al municipi mes afectat -que es el nostre-i no només a La Seu, que solament n'és part interessada. En teniu coneixement, d'aquesta xerrada, i penseu fer cap pas perquè la Generalitat també informi directament al municipi?

Per tal d'aclarir els dubtes dels nostres veïns i evitar que no s'hagin de desplaçar a La Seu, li demanem com a Alcalde que faci els tràmits oportuns per demanar al Departament de Política Territorial i Obres Públiques que un representant seu faci al nostre municipi una exposició pública on s'exposin clarament els plans previstos per l'aeroport, que afecta i pot afectar en el futur a molts veïns de Ribera d'Urgellet.

Resolució del Conseller de PTOP Sr. Joaquim Nadal DENEGANT LA SUSPENSIÓ del Pla de l'aeroport de La Seu d'Urgell

Vista la proposta de la Direcció General d'Urbanisme i d'acord amb els fonaments que si exposen,

HE RESOLT:

DESESTIMAR les peticions acumulades de suspensió de l'executivitat de la resoluciió del conseller de PTOP de 11 de Desembre de 2008, per la qual es va aprovar definitivament el Pla Especial Urbanistic per la delimitació del sol de l'àmbit del futur aeroport de La Seu d'Urgell, dels minicipis de Montferrer-Castellbó i Ribera d'Urgellet, formulades en els recursos de reposició interposats, contra l'esmentada resolució, pel Sr. Jesús Betrian i Piquet, EN NOM PROPI I EN REPRESENTACIÓ D'UNA SERIE DE PERSONES FÍSIQUES I JURÍDIQUES, i pel Sr. Francesc Isern Parramon EN REPRESENTACIÓ DEL GRUP MUNICIPAL DE PROGRÉS DEL PIRINEU de Ribera d'Urgellet(PM)

Contra aquesta resolució, que exhaureix la via administrativa, ES POT INTERPOSAR RECURS CONTENCIÓS ADMINISTRATIU, de conformitat amb alló que preveu els articles 10,14 i 25 de la Llei 29/1988, de 13 de Juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, DAVANT DE LA SALA CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA DE CATALUNYA, en el termini de dos mesos comptador des de l'endemà de rebre la notificació, sense perjudici que es pugui interposar qualsevol altre recurs que es consideri oportú.

Barcelona, 27 d'Abril de 2009
JOAQUIM NADAL I FARRERAS
Conseller de Política Territorial
i Obres Públiques

Aedau parla de l'aeroport amb el Síndic de Greuges Sr. Rafel Ribó

L'entrevista ha estat molt positiva. Primerament ens ha entrevistat un assessor del Síndic i al poc temps ha entrat el Sr. Rafel Ribó i hem acabat la reunió amb ell. Li hem entregat copia del Recurs de reposició contra l'aeroport de La Seu presentat al Conseller de PTOP el 24 de Març de 2009. Li hem demanat que intercedeixi davant de l'Administració sobre les mancances del projecte i d’incompliment de la Llei per part de PTOP i que faci anular el projecte actual.
S'ha compromès que en un parell de dies ens contestarà si agafa el cas a tràmit.
L'hem posat al corrent de les gestions fetes i les entrevistes mantingudes amb els diferents polítics i de les contestes rebudes. També de la desafortunada reunió amb l' Hble. Conseller de PTOP, Sr. Joaquim Nadal, i del maltracte rebut.
Finalment s'ha parlat que pensen en un aeroport en quant per nosaltres fora mes necessari pensar en altres sistemes de comunicació mes populars.
També s'ha parlat del funcionament de l'Hospital, de la mancança de Pediatres i ha dit que hi posava especial interès.
Resumint, la reunió amb el Síndic Sr. Rafel Ribó hem de dir que han estat els 45 minuts mes positius que hem tingut parlant del projecte de l’aeroport.

El ApC andorrà i l'aeroport de La Seu

En aquest link el ApC diu que per Andorra es necessari tenir l'aeroport a La Seu que combinat amb l'heliport millorarà el turisme andorrà.
Poseu-se sobre el títol i us portarà a la plana de El Periòdic d'Andorra del dia 28.04.09.
Tenen clar portar-nos el malestar i les despeses aquí, i per ells els beneficis.

DIMITEIXI CONSELLER DE PTOP

A la mani de demà a la Plaça Catalunya nosaltres diem ben fort:
DIMITEIX QUIM NADAL

ANUNCI D'AÈRO-TAXIS A L'AEROPORT DE LA SEU

Copiat d'una nota de premsa, no solament seràn els avions i els helicòpters al nostre aeroport, ara hi veureu taxis-aèris a un preu impopular, que no està pensat per nosaltres:

Aerotaxis de Lleida a tota Europa
Segons la informació apareguda, la companyia d’aerotaxis catalana Taxijet operarà a l’aeroport LleidaAlguaire des del dia de l’estrena del complexe, així com també operarà al futur aeroport de la Seu d’Urgell.

Aquesta empresa oferirà vols privats fins a qualsevol capital europea que tingui aeroport en un radi màxim d’uns 2300 kilòmetres aproximadament. Aquest servei estarà clarament dirigit a executius i empresaris amb un cost total del vol d’uns 1650 euros per hora de trajecte.

MENOR COSTE (segons la www.taxijet.es)
La hora de vuelo de TaxiJet cuesta tan sólo 1.650€, que divididos entre 4 pasajeros, suponen tan sólo 400€ por pasajero + 100 de sobrecargo.

Aterratge a la 3ª pista de Gavà Mar

Aquest video es de les vivendes de Gavà Mar, que hi passa per damunt els avions de la tercera pista de l'aeroport de Barcelona.
Es pot sentir l'inmens soroll que ocasiona, es per fer-nos una idea del que serà la nostra comarca.

Capçalera de l'aeroport

Capçalera de l' aeroport de La Seu
Per operar amb avions de 80 places es necessari una pista de 1500 metres. Han decidit allargar la muntanya en direcció a Adrall 450 metres per 250 d’ample i amb una alçada de 175, resultant uns moviments de terres i runa de 10,5 milions de metres cúbics. El talús quedarà a tant sols 100 metres de la primera casa.
No s’ha contemplat en el projecte els 5 torrents de muntanya que es tallaran amb la construcció del talús i que aniran directament a la població. Tampoc s’ha previst que es zona sísmica i que la construcció del talús projectat no ofereix garanties de seguretat per la població.