AEROPORT DE LA SEU en parla el Director de Transports

RICARD FONT (DIRECTOR DE TRANSPORT I MOBILITAT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA)

És normal que la Generalitat procuri per les pistes catalanes
Ricard Font matisa, sobre la inquietud que ha generat a Andorra l'acord amb Thomas Cook, que al final qui tria és l'esquiador i aposta per implusar "sinèrgies conjuntes"

Fer créixer les possibilitats de negoci del ara per ara aeròdrom de la Seu d’Urgell i treballar el potencial de l’aeroport de l’Alguaire són dos dels projectes de la direcció general que encapçala Ricard Font, que recorda que la Seu i l’Alguaire són “diferents” però “complementaris”. Tanmateix, convida Andorra a col·laborar en el desenvolupament dels dos equipaments aeroportuaris.

S’ha constituït la taula estratègica de l’aeroport de la Seu d’Urgell. Quins passos es faran a partir d’ara?
Vam licitar deu hangars i vam tenir fins i tot més demandants que no pas hangars. Faltava que des de la Generalitat es fessin els serveis bàsics per servir-los: llum, aigua. Això és una petita inversió d’uns 500.000 euros que farem durant aquest estiu i que permetrà que durant la tardor es pugui iniciar la construcció dels deu hangars que s’afegiran al que hi ha ara. Paral·lelament posarem en marxa el restaurant.

I a partir d’aquí?
Durant el 2012 farem la tramitació que ens permeti passar d’aeròdrom privat, el que és ara, a aeròdrom públic. Aquí faríem unes petites inversions d’uns 250.000 euros: la remodelació de la tanca per augmentar la seguretat, repintar la plataforma i posar el sistema de videovigilància i de control d’accessos. Per què? Perquè a l’aeròdrom privat només els pilots que hi tenen un aeronau tenen autorització per volar i en el moment que és públic pot haver-hi diversos usuaris, sempre que el transport sigui privat.

I per quan aeroport?
La taula estratègica està pensada per fer un pla de negoci. En aquest primer estadi s’han de veure les opcions que hi hagi possibles nous operadors o noves empreses interessades. Si hi hagués empreses disposades a fer transport de passatgers o mercaderies, i sempre estem parlant d’aerotaxis, de 10 o 20 persones com a màxim, significaria que hauríem de fer una nova tramitació per passar de ser aeròdrom públic a aeroport comercial. I estaríem parlant entre el 2012 i el 2013. Ara, si demà alguna empresa ens diu que estaria disposada a fer servei d’aerotaxi ja i a estar-s’hi cinc anys, acceleraríem els terminis i les obres. I l’obra consisteix a fer aquesta miniterminal. Un lloc on la gent pugui fer el check-in. I la inversió serien uns 250.000 euros més.

La Generalitat no s’aventurarà a fer res sense garantir-se la iniciativa privada?
Nosaltres ens hem garantit ara que hi haurà deu hangars nous. Per això programem l’obra. I com que sabem que hi ha demanda en farem quatre més. Si realment hi hagués una demanda molt important de vols d’aerotaxi, i nosaltres la buscarem, no farem d’espectadors, estem disposats a fer aquesta inversió perquè l’aeroport tingui la mínima infraestructura possible. Anirem fent en funció d’aquesta relació entre la inversió pública i la privada. És una infraestructura de tipus econòmic que el que ha de fer és donar un servei que repercuteixi en el territori. Però si no hi ha inversions privades al darrere per molt que nosaltres gastem a fer un gran aeroport no hi haurà cap repercussió.

El pla director preveu una ampliació de la pista i els veïns d’Adrall ja han recordat que s’hi oposen.
En aquests moments ens plantegem el que he explicat. El pla director pot preveure moltes coses però nosaltres en aquesta legisaltura no tenim previst res més. Procurem tocar molt de peus a terra. Anar a plantejar grans ampliacions no és el nostre model. El nostre model és el de desenvolupar l’aeroport d’acord amb les iniciatives que existeixin al seu voltant.

Quin paper pot jugar Andorra?

La taula estratègica està pensada per sumar totes aquelles institucions públiques, privades i administracions que tinguin la voluntat de participar en el desenvolupament d’aquest aeroport. Estem oberts a la participació del Govern d’Andorra i de qui sigui per aportar iniciatives, inversions, tot el que faci falta.

L’acord per fer venir Thomas Cook a Alguaire ha generat inquietud a Andorra. Hi ha la por que el país perdi clients. Entén aquesta inquietud?
Nosaltres hem fet una inversió d’1,5 milions d’euros per adequar la terminal perquè puguin arribar dos vols a l’hora i com a condició hem demanat que dintre de l’oferta del touroperador s’incloguin les pistes de Lleida. La inversió l’hem feta des del govern de la Generalitat i lògicament volem que tingui un retorn en el territori català. Ara, la part del negoci serà una cosa tant dels operadors turístics catalans com dels operadors turístics andorrans. Al final un senyor d’Anglaterra que vulgui anar a esquiar durant una setmana mirarà la llista, els preus, valorarà i ni el govern de la Generalitat el pot obligar a anar a esquiar a una pista catalana ni el Govern andorrà el pot obligar a esquiar en una pista andorrana.

Es possible la col·laboració malgrat la competència pel mercat de la neu?
I tant. De vegades magnifiquem les coses sense fer una anàlisi lògica de les situacions. Nosaltres estem oberts a col·laborar amb el Govern d’Andorra i ens interessa crear sinergies. Que el govern de Catalunya procuri per les pistes catalanes és una cosa normal com ho és que el Govern d’Andorra procura que la gent vagi a Andorra. El bo seria que tinguéssim sinergies comunes que ens permetessin portar 100.000 esquiadors en lloc de 16.000, perquè hi haurien molts que anirien a Andorra i molts que anirien a Lleida. El lògic és sumar per augmentar el pastís.

La sensació és que Alguaire ha tingut un inici complicat.
És difícil trobar un aeroport que el primer any tingui 66.000 passatgers. És una xifra interessant. Pyrenair ha fet fallida, però no és imputable a l’aeroport. Els vols de Vueling els fa Air Nostrum i fins i tot ha hagut d’augmentar la capacitat dels avions perquè hi ha hagut més demanda. I la batalla de Ryanair no és solament a Lleida. La té a vuit aeroports arreu de l’Estat, la té a França, la té Alemanya, a Irlanda. Sóc optimista respecte el futur.

PUBLICAT AL DIARI D'ANDORRA EL 16.05.2011

RICARD fONT DIU QUE EN 4 ANYS NO FARÀ EL TALÙS I A PARTIR DEL CINQUÉ ANY QUE PASSARÀ?
HAURÀ COMPLERT LA SEVA PARAULA I A PARTIR DEL5e. ANY SI TENEN DINERS...AU...EL TALÚS D'ADRALL!!!!
AEDAU

LA GENERALITAT DIU NO AL TREN DE LA POBLA A LA SEU

OBRES PÚBLIQUES
Catalunya descarta dur a la Seu el tren de la PoblaEl govern català entén que ara “no és viable” invertir en la connexió ferroviària entre la Pobla i la Seu i que, a més, l’obra té una rendibilitat “discutible”


Un comboi aturat a l’estació de tren.Un estudi encarregat per la Diputació de Lleida conclou que fer arribar la línia ferroviària de la Pobla de Segur fins a la Seu d’Urgell és viable. I marca un traçat de 55 quilòmetres que tindria un cost econòmic de 265 milions d’euros.
Ho va fer públic a final de de gener el president de la Diputació, el polític d’Esquerra Republicana (ERC), Jaume Gilabert, defensor de les possibilitats que la nova modalitat de transport pot aportar al territori. Com també ho era el govern socialdemòcrata. Llavors Gilabert va explicar que traslladaria la documentació al govern de la Generalitat per sondejar-lo sobre la possibilitat de fer realitat el projecte. Però ara per ara el govern de Convergència i Unió (titular de la línia) ha deixat clar que no considera l’obra prioritària.
El director general de Transport i Mobilitat del govern català, Ricard Font, va recordar que la situació pressupostària impedeix embarcar-se en un projecte d’aquesta magnitud que, a més, no té provada la rendibilitat. “No forma part de les prioritats del govern de Catalunya afrontar una obra de més de 200 milions d’euros i que a més té una rendibilitat econòmica i social discutible”, va manifestar.
Font va assenyalar que no seria coherent impulsar l’ampliació de la línia ferroviària fins a la capital de l’Alt Urgell ara per ara quan, a més, “ens estem queixant que fa falta una inversió de 1.900 milions d’euros per a les rodalies”. “Plantejar-nos segons quines inversions no és viable en aquests moments. S’han de dimensionar bé les coses”, va afegir.

En estudi
Això sí, va manifestar que el projecte es pot situar “en l’àmbit de l’estudi”. Congelar-lo fins que les disponibilitats pressupostàries siguin unes altres. “Aquests són anys per estudiar, per treballar, per veure les oportunitats i, per tant, no és desgavellat poder fer projeccions, veure les possibilitats els traçats”, va comentar. En el cas concret d’aquest projecte l’estudi dibuixa un trajecte que salvaria l’orografia amb ponts i tres túnels. De fet, més de la meitat del pressupost calculat s’hauria de dedicar a aquests túnels, d’entre 10 i 15 quilòmetres. “No sabem d’aquí a vuit o deu anys quines seran les disponibilitats pressupostàries i tampoc sabem quines seran les possibilitats constructives i, per tant, potser els avenços tècnics ens permeten fer obres més econòmiques, entrar en determinades opcions”, va indicar Font, sobre les possibilitats futures de l’obra.
La Generalitat va recuperar la propietat de la línia entre Lleida i la Pobla de Segur l’any 2005 amb l’objectiu de rellançar-la, ja que estava en condicions molt deficients. La possibilitat d’ampliar-la fins a la Seu d’Urgell i després fins a Andorra ha estat un projecte del qual s’ha parlat els últims temps i el gabinet liderat per Jaume Bartumeu es va mostrar molt interessat ateses les possibilitats que obria per al país, per fer venir passatgers però també mercaderies. Però el mateix executiu ja reconeixia fa alguns mesos les dificultats per tirar-lo endavant com a conseqüència de les estretors econòmiques. I Ricard Font va insistir en aquest factor: “quan tinguem disponibilitats pressupostàries més importants podrem afrontar altres projectes més importants”. Ara per ara el que la direcció que encapçala es planteja és “aprofundir en altres tipus de transport públic, autobús, vies segregades per a aquests vehicles, taxis a la demanda, aquí és on hem de posar èmfasi, i per a tot el conjunt del país”.

L’aeroport de la Seu d'Urgell podria ser d’ús comercial l'any 2013 La Generalitat invertirà un milió d’euros per a la construcció d’hangars, una miniterminal i un punt de restauració per acollir aerotaxis de fins a 40 places
Currently 4.83/10
12345678910 Mitja: 4.8/10 (12 vots) Galeria Fotos
D. M. / C. S. - Agències / Andorra la Vella - 18/04/2011



Els integrants de la Taula Estratègica van reunir-se ahir.La Generalitat farà un pas endavant per convertir l’aeròdrom de la Seu d’Urgell en aeroport comercial.
I l’objectiu és que sigui operatiu el 2013. Ho va anunciar ahir el director general de Transports i Mobilitat del govern català, Ricard Font, en l’acte de constitució de la Taula Estratègica que s’ha activat per potenciar les possibilitats de negoci de l’equipament aeoroportuari. A la Taula estan representades les institucions de la zona –ajuntaments, Diputació, Consell Comarcal– i també les associacions empresarials. I l’alcalde de la Seu d’Urgell, Albert Batalla, va manifestar que entén que també hi hauria d’estar present el Govern i que es plantejarà la qüestió al nou executiu. “El destí de l’aeoroport va també lligat al Principat, i crec que és important que pugui estar present”, va afirmar.
La Generalitat invertirà un milió d’euros en la reconversió de la infraestructura. La previsió és que aquest any es construeixin els deu hangars que ja estan licitats i adjudicats i en un futur s’hi sumarien quatre més. Però l’obra també consisteix en alguns treballs de millora –per exemple, la instal·lació de nous sistemes de videovigilància i control d’accés–, la construcció d’una miniterminal per al check-in de passatgers i per a les mercaderies i també un punt de restauració, que també està previst que s’hagi enllestit aquest any. Aquests treballs haurien de permetre acollir aerotaxis privats d’un màxim de 40 places sense necessitat d’ampliar la pista actual (que té 1.267 metres). Hi ha sobre la taula la prolongació de la pista fins als 1.550 metres que, en tot cas, es duria a terme en una tercera fase i amb el “consens” del territori, segons asseguren des de la conselleria. Font va afirmar que en cap cas “no ens ho plantegem aquesta legislatura”.

Iniciativa privada
La Generalitat obre les portes a un projecte més ambiciós sempre que hi hagi suport de la iniciativa privada. El director general de Transports i Mobilitat va manifestar que el govern català no es planteja fer més que allò que s’ha anunciat per a aquesta legislatura, però que “si hi hagués una iniciativa privada que volgués anar més enllà el govern de la Generalitat faria els esforços que fessin falta, però sempre a partir d’una iniciativa que ens asseguri que aquella inversió pública que fem té un retorn tant econòmic com social per la comar-ca, el Pirineu i Catalunya”. Igualment, va afegir que la iniciativa està oberta a la participació andorrana.
De fet, va recordar que els deu hangars que es construiran aquest any són per a “deu iniciatives privades que han posat els seus diners per instal·lar-se aquí'” i que l’any que ve està previst licitar quatre hangars més i que “hi ha llista d’espera” per a la seva adjudicació. El director general del govern català va assegurar que l’administració no farà cap inversió “que no tingui viabilitat econòmica”.
L’alcalde de la Seu d’Urgell va mostrar la seva satisfacció pel nou impuls que rebrà la infraestructura i perquè es tinguin en compte les opinions de les institucions del territori en el seu disseny. Batalla va manifestar que la infraestructura ha d’esdevenir “motor de la comarca” i que també pot convertir-se en font de nous llocs de treball. El mandatari municipal va indicar que el fet que puguin operar aerotaxis assegura visitants per a la zona i també noves possibilitats per “a les relacions comercials i econòmiques”.

Alguaire
Ricard Font també va deixar clares les diferències de l’equipament de la Seu amb l’aeroport d’Alguaire, totes dues infraestructures propietat de la Generalitat de Catalunya. Font va indicar que en cap cas es faran la competència. “Són dos aeoroports amb característiques diferents, mercats diferents i funcionalitats diferents”, va remarcar. “No són ni tan sols complementaris, són independents”, va assegurar.


Notícies relacionades

- Benet creu que cal ser prudent amb la viabilitat de l'aeroport

Compartir:
Digg thisAfegir a DeliciousAfegir a FacebookAfegir a Windows LiveAfegir a MySpaceAfegir a Yahoo BuzzAfegir a Google BookmarksAfegir a RedditAfegir a TechnoratiAfegir a StumbleUpon
45 comentaris
Dissabte, 07 de Maig de 2011 15:49 Enviat per Adrallenc Link del comentari
Adrall tambe es mereix un respecte i no se'ls pot construir un talus de 175 metres d'alçada a les portes de poble. Que passara amb a gent que vuira assota de talus el dia que passi el mateix que en el riu Runer? Andorrans us vau exclamar molt i no hi ca haver victimes, afortunadament. Pero a Adrall ensorraria tot el poble amb 300 habitants, no us importa la vida de la gent d'Adrall?

Diumenge, 24 d'Abril de 2011 08:59 Enviat per robert Link del comentari
molt bona idea. ara si que puc animar els meus fills aestudiar dins l aeronautica, pq jo nomes piloto avions per plaer i no em puc dediar professionalment per no marxar d andorra! ja era hora que algu obri els ulls. aeroport de la seu comercial si!

Divendres, 22 d'Abril de 2011 22:30 Enviat per AE3 Link del comentari
Muy bien Sobao, tienes toda la razón del mundo. Es "Miúra" y no "Mihúra". Pero.... ¿Veis cómo no os enteráis de la movida la mitad? ¿Estáis tontos o qué? Si estás tan empanando para recalcarme estas chorradas idiomáticas es que voy bien encaminado y hace que me reafirme en lo anteriormente dicho. Y ahora que ya has salvado el mundo puedes retirarte a tu solitario y sucio sofá a seguir comiendo Doritos y exquisiteces del mismo calibre, a ver si tu tripa acaba bloqueándote la visión de tus pies. Que de otras cosas hace tiempo que no tienes noticia alguna. Bechis. :-*

Dijous, 21 d'Abril de 2011 21:44 Enviat per Subaru Link del comentari
AE3 Estic molt d'acord amb la Neptuna. I doncs si tot te la bufa tant per que escrius. Poca feina tens. Tu si que no hi entens res. Ets un escapat fatxa que et penses que aquí al·lucinem amb les teves reflexions. Ah, i apren a escriure que per no saber no saps ni escriure be et teu idioma : Miura s'escriu sense h intercalada. Un habitant d'aquest pueblucho que et dona mil voltes. Quin personal!

Dijous, 21 d'Abril de 2011 10:57 Enviat per AE3 Link del comentari
Hola Neptunilla, yo también te amo. Entiendo que te haya creado síndrome de abstinencia, pues me respondiste inmediatamente tras mi primera intervención, hace tres días, a las 20:21, exactamente. Entiende tú ahora que hay vida exterior detrás de la pantalla de un ordenador. Bueno, no, no lo vas a entender. No pasa nada. Puedes seguir reptando por ahí, no te preocupes. Y por ahorrar tiempo: tan sólo marc, Joan, Perdoneu, Ashigaru y Arnaldet han dicho cosas con sentido y coherencia. El resto.... pffff..... es que no os habéis enterado de nada. Vamos, lo de siempre, que aparte de ser campesinos en este PUEBLUCHO (con apenas 80.000 habitantes no podéis aspirar a más), pecáis de pardillos, de fracasados, de orgullosos sobrados cuando no tenéis capital crediticio, os encendéis y se os torea como un Mihúra cuando no entendéis los mensajes entre líneas (que es siempre, válgame Dios). ¿Qué pasa? ¿Que os tengo que hacer un croquis con dibujitos o qué? Evidentemente, lo que digáis me la bufa a modo extremo, claro está.

Dijous, 21 d'Abril de 2011 00:17 Enviat per Neptuna Link del comentari
AE3 ets patètic i dius que el respecte s'ha de guanyar i mereixer-lo. On ho has llegit això? perque ni tants sols saps el que vol dir. I saps el que vol dir pixar fora de test? el que tu fas. Escrius sense saber el que dius.Cada vegada que fas un comentari ho fas per provocar. Plantejat de no tornar a escriure, fas pena i no dius res de profit.

Dimecres, 20 d'Abril de 2011 14:20 Enviat per Miquelot Link del comentari
No sóc andorrà però si us sembla bé als de la Seu, fem fóra els 2000 fronterers i així els residents tindrem feina de sobres i ens pujaran el sou. Per no parlar dels aprofitats què són de la Seu de tota la vida i mai han deixat de viure a la Seu però que no se sap com tenen passaport andorrà.. Vols tornar a viure de l'agricultura? Perquè sense Andorra l'Alt Urgell seria més o menys com qualsevol dels 2 Pallars, però sense estacions d'esquí. I serien més què 4 llocs de treball, t'ho asseguro. Però bé, potser si que l'hauríem de fer a Andorra.

Dimecres, 20 d'Abril de 2011 10:24 Enviat per Arnaldet Link del comentari
No cal que hi feu gaires cabòries andorrans... En la vostra gran amplitud de mires no us heu ni adonat que l'ampliació no fa cap gràcia ni es cap necessitat ni portaria avantatges pels qui l'han de suportar, els veïns de l'Urgellet, ans al contrari... pregunteu a qualsevol veí d'Adrall, el Pla, la Parroquia, Montferrer, Aravell, Bellestar, Castellciutat, inclús la seu si els hi faria ilusió veure una vintena d'avions xarter enlairar-se i aterrar cada dia a canvi de quatre llocs de treball Com el Co2, penso que l'aeroport d'andorra hauria d'estar a andorra. El llac d'Engolasters, tapat i ampliat seria un bon lloc i proper a la capital.

Dimecres, 20 d'Abril de 2011 09:48 Enviat per Georges MALTOT Link del comentari
En 1973, j'avais rencontré Maître SANSA, Avocat Andorran, afin d'étudier la possibilité de créer un Aéroport commercial à la Séu. Ce projet "Andorran" n'avait pas abouti à l'époque... Georges Maltot, ancien Directeur de l'Aéroport Reims-Champagne, et ancien animateur français de Radio Andorra.

Dimarts, 19 d'Abril de 2011 20:55 Enviat per Ashigaru Link del comentari
He llegit els comentaris i m'ha cridat l'atenció l'exemple sobre la STA. Penso que cal ser una mica optimista respecte de la "llibertat de mercats" per creure's que amb la concurrència d'una competència, en aquest cas ONO, s'arreglaria el problema del cost abusiu de serveis. Entre altres coses perque les companyies de telecomunicacions, juntament amb les aerolínies, les energètiques i les entitats bancaries estan al top 10 de les denuncies per pactar preus i altres maniobres il·legals. Així que sense una supervisió enèrgica, per part d'un tercer actor imparcial, ja podeu ben creure que aquesta competència seria més aviat fum. A més em pregunto si el volum d'una empresa i el fet que pugui radicar-se en altres nacions amb costos més baixos, com és el cas de Telefónica, no hi té a veure amb la capacitat d'oferir preus competitius. Inversió extrangera, sí és clar, però recolzo totalment la visió que, sense restriccions legals, gran part del benefici, i del llocs de treball, acabarien fora del Principat. Dit això, no sé pas com es pot fer, però justament en aquest periode de crisi jo hi veig una oportunitat. En el sentit que ja s'ha assenyalat: Si Andorra recupera, com sigui, el seu diferencial de preus, segur que això es notarà en l'afluència del turisme. És a dir, adaptar-se a la capacitat a la baixa dels potencials turistes. En un altre context en que Andorra pogués esdevenir un off-shore privilegiat, aleshores seria una altra història. I la lluita pel turisme hauria d'anar cap a clients de major poder econòmic (i exigent amb la destinació). Però aquest no és el cas. Entre altres coses perque el boom de la totxana ha desfigurat el país, restant-li bona part del seu atractiu natural. És el preu que s'ha de pagar. I perque a Europa han decidit qui passa per l'aro i qui no. Per exemple, comparant-ho amb el tracte exquisit donat a centres off-shore sota la tutela britànica.

Carta d'aproximacio visual per avions / VAC- OACI / Pirineus La Seu d'Urgell / LESU

Si feu clic a la imatge es pot veure per on passaran els avions. En aquest planol no esta marcat encara el talus d'Adrall. AEDAU


AEROPORTS DE CATALUNYA diu a 10 de Maig de 2011:
FALLO DE COMUNICACIONES O SIN RADIO
Las aeronaves procederan a SW (Rio Segre entre las poblaciones del Pla de Sant Tirs y la Parroquia d'Horto) manteniendo 500ft AGL, donde realizaran esperas observando que pista esta en servicio de acuerdo con el transito a la vista. Posteriormente procederan via circuito de transito de aerodromo al ESte de Pirineus-La Seu d'Urgell AD.
Los ULM y los veleros utilizaran circuitos de transito mas cortos que las aeronaves CAT A y B.
Las aeronaves remolcadas tanto en ascenso como en descenso, tienen prioridad y e resto del transito les cedera el paso.

El Periodic d'Andorra 9 de Maig de 2011

Oposició veïnal a allargar la pista de l'aeroport cap a Adrall
dilluns, 9 de maig de 2011
EL PERIÒDIC
LA SEU D'URGELL

L'Associació en Defensa de l'Alt Urgell (Aedau) va manifestatr durant el passat cap de setmana el seu descontent per les intencions d'Aeroports de Catalunya, que gestiona la infraestructura aeroportuària d'Arfa, d'allargar la pista d'aterratge fins a 1.500 metres, amb un talús de 175 metres d'alçada per 500 de llargada, segons va informar l'associació a través d'un comunicat de premsa. Segons aquesta informació, el mur arribaria fins a uns 50 metres de la primera casa d'Adrall, i per això des d'Aedau es pregunten, manifestant la seva preocupació: «si un dia baixa el talús ¿que passarà a la gent d'Adrall?»

L'Aedau va voler expressar d'aquesta manera el seu posicionament contra la idea d'allargar la pista i va expressar l'esperaná en què «la Generalitat i els polítics que intervenen en el projecte tinguin sentit comú».

D'altra banda, des de l'Aedau asseguren que els responsables del projecte «desconeixen que a la cara nord i sud de la pista hi va la central de Biomassa amb una xemeneia que deixarà anar vapor d'aigua a 90º, a una bona alçada», i per tant indiquen que caldrà triar entre l'aeroport o la central. En aquest sentit apunten que la central generaria 130 llocs de treball mentre que l'aeroport podria contractar quinze persones en cinc anys.

http://www.elperiodicdandorra.ad/pirineu/10743-oposicio-veinal-a-allargar-la-pista-de-laeroport-cap-a-adrall.html

AEROPORT DE LA SEU 2011

AEDAU Maig 2011

Aeroports de Catalunya vol allargar la pista d'aterratge fins a 1500 metres, vol dir un talús de 175 metres d'alçada per 500 metres de llarg. Arriba fins a uns 50 metres aproximadament de la primera casa d'Adrall.
I si un dia baixa el talús que ens passarà a la gent d'Adrall?
Nosaltres estem totalment posicionats en contra d'allargar la pista en direcció a Adrall.
Esperem que la Generalitat i els politics (President de la Diputació Jaume Gilabert, Alcalde de La Seu d'Urgell Albert Batalla, President del Consell Comarcal Jesús Fierro, Alcalde de Montferrer i Castellbó Ramon Fierro, Alcalde de Ribera d'Urgellet Antoni Capdevila Tarradellas, President de l’Associació d'Empresaris de l'Alt Urgell Jordi Grau, President de l’Associació d'Hostaleria de l'Alt Urgell Miquel Angel Sánchez) que intervenen en el projecte tinguin sentit comú.
No es pot ensorrar un poble sota el paraigües d’un talús d’aquesta magnitud.
I també desconeixen que o a la cara nord com o la cara sud de la pista i va la central de Biomassa amb una xemeneia que deixarà anar vapor d’aigua a 90º, a una bona alçada.
Les dues coses no hi tenen cabuda, hauran d’optar per una cosa o un altra. Per descomptat dona mes llocs de treball la Biomassa que han parlat de 130, i de l’aeroport hi ha un estudi de la Generalitat que en 5 anys donarà 15 llocs de treball.
Si feu clic damunt de les imatges inferiors, ampliareu l’ultima comunicació oficial de La Generalitat sobre l’aeroport de La Seu.

TAULA ESTRATEGICA AEROPORT DE LA SEU

Un altre cop amb l'aeroport...es veu que hi ha un grup de descontents...el volen mes gran...mes avions..10 hangars que al final serviran demagatzems i els nostres poligons amb naus sense llogar.
Es volen gastar 1.000.000€ dels nostres impostos...nomes per justificar la compra...
L'aeroport de Lleida es deficitari i esta a punt de tancar i ara el nostre el volen ampliar.
NO TE SENTIT!!! Srs. POLITICS CAL QUE S'HO FACIN MIRAR!!!