Video soroll dels avions

poseu el volum del PC al màxim

soroll dins de les cases

Recurs de reposició Març 09 (últim registre 24 de Març)

A l’atenció del Hble. Conseller de PTOP, Sr. Joaquim Nadal i Farreras
Avda. Josep Tarradelles 2-6, CP: 08029-Barcelona
Jo,...................................................................................DNI................................................................
Carrer...........................................................Nùm........Població...........................................CP.........
En relació a l’edicte d'11 de febrer de 2009 publicat al DOGC núm. 5325 - 24/02/2009, sobre la resolució adoptada pel conseller de Política Territorial i Obres Públiques d’aprovar definitivament el Pla especial urbanístic per a la delimitació del sòl de l'àmbit del futur aeroport de la Seu d'Urgell, dels municipis de Montferrer i Castellbó i Ribera d'Urgellet. D’acord als articles 31c), 86.3 i 117.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i d’acord a l’article 12.1 del decret legislatiu 1/2005 de 26 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la llei d’urbanisme que cita “Article 1 - Acció pública -Qualsevol ciutadà o ciutadana, en exercici de l’acció pública en matèria d’urbanisme, pot exigir davant els òrgans administratius i davant la jurisdicció contenciosa administrativa el compliment de la legislació i del planejament urbanístics,exercici que s’ha d’ajustar al que estableixi la legislació aplicable.” i d’acord amb l’article 19.1 del decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme, que cita“
Article 19 -Drets d’informació respecte als procediments urbanístics 19.1 D’acord amb el reconeixement de l’acció pública en matèria d’urbanisme establert en l’article 12 de la Llei d’urbanisme, es considera persona interessada en un procediment urbanístic,a més de qui el promogui o qui tingui drets que puguin resultar afectats per la resolució que s’hi adopti, a qui s’hi personi en ell.” som part interessada en aquest expedient i estem legitimats a interposar el present recurs, atenent la nostra condició de veïns de l’Alt Urgell i vist que els valors afectats pel projecte son de caràcter ambiental i que posen en risc la nostra salut i qualitat de vida, se’ns ha de tenir com a part interessada i compareguda a l’expedient.
En temps i forma, presento el següent recurs potestatiu de reposició:
El document de memòria del Pla Especial per a la delimitació del sòl de l’àmbit del futur aeroport de la Seu d’Urgell cita que la reserva de sòl que proposa el Pla Especial atén a la hipòtesi de dues possibles pistes, però que a data de redacció del document mancaven estudis concisos que aportin proves de garantia d’operativitat de l’aeroport en la ubicació que es proposa. Les causes en son que la ubicació de l’aeroport és en un terreny abrupte, i es necessita avaluar en profunditat aquest fet. Aquesta garantia d’operativitat és necessària per tal que l’aeroport resulti rentable. Entenem que la reserva de sòl per a un projecte de tal envergadura és un pas que no pot ser previ a Pla Director de l’aeroport dels Pirineus Andorra – Estudi Informatiu, amb el seu corresponent Estudi d’Impacte Ambiental que reuneixi tots els informes necessaris tan a nivell d’operativitat de l’aeroport com de caire ambiental per tal que sigui possible una concreció d’alternatives i la seva Avaluació d’Impacte Ambiental pertinent, que garanteixi una ubicació idònia de l’aeroport i permeti per tant, realitzar una reserva de sòl concisa. En cap cas es justifica aquest fet. Considerem que coincideixen factors més que suficients per considerar que aquesta resolució es nul·la de ple dret, en base al que descriu l’article 62 de la llei 30/92, i en concret en el seu apartat e) que expressa textualment “es consideren nuls els actes dictats prescindint total i absolutament del procediment legalment establert”; així com també l’apartat f) que considera també nuls els actes expressos o presumptes contraris a l’ordenament jurídic.
Per exigències del Pla d'aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya (2007-2012), l’aeroport de la Seu d’Urgell es cataloga com a Nivell II, fet que suposa la construcció d’una pista de 1500 metres de longitud per 150 metres d’amplada, a una alçada de 175 metres sobre el nivell de la població d’Adrall, amb tot un seguit d’equipaments complementaris exigibles per aquest nivell d’aeroport. Aquest nou aeroport es vol ubicar dalt del Serrat d’ Ensiura, en les municipis de Montferrer i Castelló i de Ribera d’Urgellet, on actualment s’hi situa un aeròdrom tradicionalment de gestió privada (donat de baixa) que era de 85.3 ha, passant a gairebé 200 ha d’ocupació.Cal realitzar una gran transformació de l’orografia local, i es calculen uns moviments de terres de entre 5.6 i 9.5 milions de metres cúbics de desmunts i entre 6.2 i 10 milions de metres cúbics de terraplenats, depenent de quina de les dues alternatives de pista descrites es triï. Suposa greus afeccions al paisatge, i sobretot per l’estabilitat del TALÚS. sobre el medi.:
-Connectivitat ecològica: no es possible valorar l’impacte sobre les rutes migratòries d’espècies d’avifauna fins que no es pugui definir l’alternativa concreta, donat que la delimitació de sòl feta sobre una escala gran de mapa no precisa el grau d’afecció de les rutes migratòries de prop del Parc Natural de la Serra del Cadí, ni l’afecció relativa al Pla de Recuperació del Trencalòs que afecta aquesta àrea, -El riu Segre, el riu Aravell i el riu Castellbó suposen un corredor natural en molt bon estat de conservació al seu pas per l’àrea afectada per l’aeroport, amb valor especial de connectivitat ecològica segons el Pla Territorial Parcial del Pirineu i Aran, i per tant catalogats com sòls de protecció especial.
-A nivell de moviment de terres, cal realitzar una gran transformació de l’orografia local, i es calculen uns moviments de terres d’entre 5.6 i 9.5 milions de metres cúbics de desmunts i entre 6.2 i 10 milions de metres cúbics de terraplenats, depenent de quina de les dues alternatives de pista descrites es triï. Això suposa greus afeccions al paisatge, i sobretot per l’estabilitat dels talussos i la recàrrega de l’aqüífer al·luvial del Segre. També afectarà les comunitats de carrascar i pi roig madures que hi ha en la zona, i en conseqüència les espècies de gran valor faunístic, catalogades, que les empren com a hàbitat.
-Afecció als hàbitats d’interès comunitari prioritari que suposen els boscos de ribera del riu Segre, greus, i a tota la seva fauna associada i evidentment mermant severament la seva funció com a connector biològic. També afectarà les comunitats de LACERTA BILINEATA, Catalogat d’interès especial en el Inventari de Patrimoni Natural de l’Alt Urgell, Document de diagnosi del medi natural a la comarca de l’Alt Urgell, emès pels Serveis Tècnics del Consell Comarcal en Maig de 2005.Catalogat d’interès especial al CNEA - Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades.Catalogat de espècie rara a la Península i a Europa, EL PI DE TRES BRANQUES I LA LLÚDRIGA, protegida, existent en el riu Segre i el riu Castellbó, i els 5 TORRENTS DE MUNTANYA no contemplats en els estudis, que quedarien afectats per aquest Pla, anomenats: Torrent del Trillar, Torrent de La Grau, Torrent del Solà, Torrent de l’Emperador, Torrent del Forat Negre. En tant que aquest propi document catalogava com a Sever l’impacte sobre el medi d’aquest projecte, no entenem com a justificada l’acord d’aprovar el Pla especial urbanístic per a la delimitació de sòl de l’àmbit del futur aeroport de la Seu d’Urgell, promogut per la Secretaria per a la Mobilitat
Per tot lo exposat DEMANEM:
-Que s’anul·li l’aprovació d’aquest Pla Especial urbanístic i que no s’iniciïn els tràmits urbanístics de l’aeroport de la Seu d’Urgell, i que sigui traslladat a un altre indret que no afecti als habitants preestablerts a l’Alt Urgell, amb tots els informes necessaris tan a nivell d’operativitat de l’aeroport com de caire ambiental per tal que sigui possible una concreció d’alternatives i la seva Avaluació d’Impacte Ambiental pertinent, que garanteixi una ubicació idònia de l’aeroport i permeti per tant, realitzar una reserva de sòl concisa.
-Que no s’exposi a cap de les poblacions de l’Alt Urgell a uns nivells de contaminació acústica superiors als que recomana la OMS, 65dB(A) diürns i 45dB(A) nocturns.
-Que es reformuli i s’estudiï la necessitat i la idoneïtat de la ubicació d’aquest nou aeroport, en tant que la ubicació actual es cataloga d’impacte sever, i necessita d’una enorme modificació morfològica de la Serra d’ Ensiura que no té cap congruència lògica, amb tots els impactes socials i ambientals negatius que això suposa.
-Que abans de fer estudis de qualsevol actuació urbanística al nostre Municipi de Ribera d’Urgellet es proposi un procés de participació ciutadana per tal de consensuar totes les decisions que es prenguin al respecte amb la població afectada.
A, 3 de març de 2009
Signatura,

Queixes: Prou actuacions

ABANS D’ATORGAR NOUS PERMISOS D’EXTRACTIVES A RIBERA D’URGELLET S’HAURIA DE CONTEMPLAR EL MUNICIPI EN TOT EL SEU CONJUNT. HI HA MOLTES ACTUACIONS QUE S’HAN DEMANAT PERSMISOS EN L'ÚLTIM ANY. AL SER TOTES AL MATEIX MUNICIPI, S'HAURIA DE FRENAR-LES PER CONTEMPLAR-HO EN GLOBALITAT. I CONSENSUAR-HO AMB LA POBLACIÓ RESIDENT.

1. AEROPORT DE LA SEU D’URGELL (TALÚS DE 10,5 MILIONS DE METRES CUBICS DE TERRES I RUNES A MENYS DE 100 METRES D’ADRALL 450X250X175) ES DONA PER SUPOSAT QUE LA BAIXADA DE RUNA D'ANDORRA SERÀ A CANVI DE PARTICIPAR EN L'AEROPORT. (Serà l'abocador mes gran de l'historia dels abocadors)

2. NOVA LÍNIA DE LLUM DE LA CENTRAL D’ADRALL A ANDORRA 220kw a part dels 500kw QUE JA PATIM. LA POBLACIÓ ES A MENYS DE 50 METRES DE LA SUBESTACIÓ ELÈCTRICA.

3. DESDOBLAMENT DE LA CARRETERA NACIONAL 260 D'ADRALL A LA SEU D'URGELL, DESTRUÏNT L'ÙNICA ZONA VERGE A RIBERA D'URGELLET I MALMETENT LA ZONA DEL RIU CASTELLBÓ I RIU D'ARAVELL, GENERANT MOLTA RUNA I TERRES.

4. GUIXERA A LA VALL DE TOST PER KNAUF

Destruiria tota la muntanya de la Bastida de Tost, fins Cal Maties, traspassant el riu Segre i endinsant-se fins Noves de Segre, agafant els Hostalets fins arribar a La Reula. S’emportaran tot el mineral per tractar-lo a Sant Llorenç de Morunys i com han de reconstruir lo malmès ho emplenarien amb runa.,

5. ABOCADOR AL CAMI DE CAL FRANC A MAS D’EN PLANES (20Has)

S'ubicaria a la zona de 20 Has. del Solà de Besses, sota el camí de Cal Franc, i rebria residus de la construcció per un període de quinze anys, fins a reblir-lo amb un volum de 8000000 m3, suposant un flux de 100 i 150 camions de descàrrega cada dia a través d'una carretera de poc més de tres metres d'amplada.

6. AMPLIACIÓ DE LA GRAVERA DE COMACSA A RIBERA D'URGELLET

Comacsa, planta extractora d'àrids als Hostalets de Tost / Ribera d'Urgellet, està intentant legalitzar segons la nova normativa ambiental l’ampliació de la pedrera. Medi Ambient els ho posa tot ben fàcil.

Capçalera de l'aeroport

Capçalera de l' aeroport de La Seu
Per operar amb avions de 80 places es necessari una pista de 1500 metres. Han decidit allargar la muntanya en direcció a Adrall 450 metres per 250 d’ample i amb una alçada de 175, resultant uns moviments de terres i runa de 10,5 milions de metres cúbics. El talús quedarà a tant sols 100 metres de la primera casa.
No s’ha contemplat en el projecte els 5 torrents de muntanya que es tallaran amb la construcció del talús i que aniran directament a la població. Tampoc s’ha previst que es zona sísmica i que la construcció del talús projectat no ofereix garanties de seguretat per la població.

Contaminació acùstica

L’aviació comercial provocaria un soroll d’uns 90 decibels de mitjana. Aquesta xifra supera àmpliament els nivells recomanats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), que considera que no són saludables volums superiors als 60 decibels de dia i als 45 de nit. “El soroll, per tant, podria causar greus problemes als habitants de l'Alt Urgell, si finalment l’aeròdrom es converteix en un aeroport internacional”

Aeroport la Seu d'Urgell

El ministro de Ordenament Territorial, Urbanisme i Medi Ambient de Andorra, Xavier Jordana, considera que finales de este año 2009 podría ser el momento ideal para firmar un convenio internacional a tres bandas entre la Generalitat, el Gobierno español y el ejecutivo andorrano para reabrir el aeropuerto de la Seu d’Urgell.