PLA DIRECTOR URBANÍSTIC I AEROPORTUARI DE L’AERÒDROM

Aeroport LA SEU D’URGELL – ANDORRA

LLIBRE 3. BASES ECONÒMIQUES

Octubre 2013
Cliqueu en el link per més informació.

http://www.gencat.cat/territori/informacio_publica/PDUA_Aerodrom_La_Seu/bases_economiques.pdf

CREAN AIR ANDORRA PARA LLEVAR RUSOS AL PRINCIPADO

La Generalitat 'regala' a Andorra un aeropuerto de 10 millones de €.

La Generalitat ha convertido el aeródromo de la Seu d’Urgell, en el norte de Lleida, en aeropuerto de La Seu-Andorra, con el objetivo de llevar turistas rusos al Principado. Hasta ahora la Generalitat se ha gastado en esta infraestructura 10 millones de euros, pero como reconoce la propia administración catalana en la Memoria Económica del plan urbanístico para ampliar el aeropuerto, el mayor beneficiario de la operación serán los andorranos y apenas Cataluña.

El aeropuerto leridano empezará a operar como tal este verano. Incluso un grupo de empresarios andorranos había impulsado su propia línea aérea: Air Andorra, con el objetivo de llevar turistas rusos del aeropuerto de El Prat hasta el de la Seu Andorra. Curiosamente a principio de este año, Patrick Pérez, el propietario de los grandes almacenes andorranos, Pyrénées, el equivalente a El Corte Inglés en Andorra, se desvinculó de la compañía, que quedó exclusivamente en manos de inversores españoles, entre los que destacan, Rafael Calabria y el notario Enrique Viola, hijo del ex alcalde de Barcelona, Joaquim Viola.

El nuevo aeropuerto de Andorra, pero en suelo catalán y financiado con dinero catalán, empezará a operar este verano. El proyecto es que Air Andorra lleve turistas rusos ricos desde el Aeropuerto de El Prat, donde Air Andorra tiene su sede, hasta el de la Seu, situado a 10 kilómetros del Prinicipado pirenaíco.

El aeródromo de la Seu fue comprado a la familia Betriu por la Generalitat, en 2007, cuando Joaquim Nadal  (PSC) era el responsable de Obras Públicas. El coste de la adquisición se situó en 9 millones de euros.

Desde entonces, el aeródromo de alta montaña languidecía y además tenerlo operativo le costaba dinero a la Generalitat cada año. En esta tesitura, la apuesta del conseller de Territorio, Santi Vila, ha sido gastarse un millón más y convertirlo en el aeropuerto de Andorra.

Vila está intentando firmar un convenio con Andorra, para que el Gobierno andorrano asuma los costes operativos del nuevo aeropuerto, a través de la firma de un convenio. Pero por ahora los andorranos no han puesto un duro, a la espera de cómo evolucione el negocio de Air Andorra en los primeros meses.

Aeropuerto Andorra -La Seu. (Aeroports de Catalunya)Planes de ampliación

Pese a lo incierto del negocio, y a que la temporada alta del turismo en Andorra está vinculada a la nieve, la Generalitat tiene planes para ampliar el aeropuerto, en caso de que su operativa deje de ser deficitaria.

En las bases económicas de la modificación urbanística que se prevé llevar a cabo en caso de que el aeropuerto entre en beneficios, se señala que se invertirán otros 26 millones para crear una gran instalación pensada para jets privados. Ninguna de estas partidas saldría de Andorra.

                                                                              Fuentes de la conselleria de Territorio justifican este plan porque por un lado Algüaire, otro aeropuerto de Lleida, no puede dar servicio al turismo de nieve y está demasiado lejos de Andorra y porque ésta ha sido la única manera de empezar a rentabilizar esta instalación y los 9 millones que ya se había gastado el anterior gobierno catalán.

Andorra, la gran beneficiada

En esta memoria se reconoce que, en caso de éxito, Andorra será la gran beneficiada. Andorra recibirá el 75% de los pasajeros previstos. En 2015 se prevé que esta cifra llegue a 8.400, lo que multiplicaría por ocho el tráfico actual de una instalación deficitaria y en estado agónico.

“El impacto económico total producido en el territorio hasta 2030 se prevé que sea de 120 millones, de los cuales casi 25 impactarían en Cataluña y poco más de 95 sobre Andorra”, señala la memoria, valorando la ampliación.

Contando sólo los 10 millones iniciales, el nuevo aeropuerto de La Seu sería, en la práctica y por volumen, el mayor proyecto de cooperación internacional de Cataluña, con la ironía de que no se trata de ayudar a un una país del Tercer Mundo, sino a Andorra, que tiene una renta per capita de 35.000 euros, mayor incluso que la de Cataluña.

Aprovació inicial del Pla director de l'aeroport Andorra-La Seu

Información pública sobre la aprobación inicial del Plan director urbanístico aeroportuario del Aeropuerto Andorra- La Seu d'Urgell

Web: 21/02/2014
Información pública sobre la aprobación inicial del Plan director urbanístico aeroportuario del Aeropuerto Andorra- La Seu d'Urgell, que afecta a los términos municipales de Ribera d'Urgellet , Montferrer y Castellbó , La Seu d'Urgell , Les Valls de Valira y Alàs i Cerc

Plazo de información pública
Plazo mínimo de 45 días, de acuerdo con lo dispuesto en el artículo 85.4 y 86bis 1.1.c del Texto refundido de la Ley de urbanismo , mediante la publicación de esteeste acuerdo en el Diario Oficial de la Generalitat de Cataluña y la inserción de un anuncio en uno de los diarios de mayor divulgación en el ámbito municipal y supramunicipal , a fin de que se puedan presentar las alegaciones oportunas .FechaFecha de inicio: 22/02/2014
Fecha de finalización: 15/04/2014

Edictos y anuncios en las publicaciones obligatorias :
DOGC 6567 de 21 de febrero de 2014
La Vanguardia ( 21/02/2014 )
El Periódico ( 21/02/2014 )

Sentència del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya, Sala del Contenciós Administrtiu a favor dels demandants d'AEDAU.

Sentencia que anula el Pla Especial de l'aeroport de la Seu d'Urgell.

Resolució del TSJC: (Autos nº 404/2009, Sentència 173)

FALLAMOS

Que estimamos el presente recurso contencioso administrativo interpuesto a nombre de ............, contra la resolucón de 11 de Diciembre de 2008 del Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la GENERALITAT DE CATALUNYA por virtud de la que, en esencia, se resolvió "APROVAR DEFINITIVAMENT el Pla especial urbanístic per a la delimitació del sòl del àmbit del futur aeroport de la Seu d'Urgell, els municipis de Montferrer i Castellbó i Ribera d'Urgellet", del tenor explicitado con anterioridad, y ESTIMANDO la demanda articulada DECLARAMOS LA NULIDAD DE ESA FIGURA DE PLANEAMIENTO URBANISTÍCO ESPECIAL Y EN LO MENESTER CONDENAMOS A LA ADMINISTRACIÓN DEMANDADA A LA NULIDAD DE PLENO DERECHO DE LA FIGURA DE PLANEAMIENTO IMPUGNADA.

Sin efectuar especial pronunciamiento sobre las costas causadas.

Hágase saber que la presente Sentencia, es susceptible de Recurso de Casación para la Unificación de Doctrina Autonómico, que habrá de interponerse mediante escrito que cumplimente las exigèncias del articulo 99 de nuestra Ley Jurisdiccional de 13 de Julio de 1998, en especial, presentándolo ante esta misma Sección e el plazo de treinta dias a contar desde su notificación.

 

Las obras para hacer comercial el aeropuerto de la Seo de Urgel tienen 8 aspirantes

06/09/2012

 

Los trabajos empezarán en octubre y tienen un plazo de acabamiento de ocho semanas

 

Aeropuertos Públicos de Cataluña, empresa que gestiona los aeropuertos de la Generalitat, ha sacado a licitación las obras de suministro, instalación y adecuación de la valla perimetral del campo de vuelo del aeropuerto Pirineo-la Seu d'Urgell.

Un contrato al cual han presentado oferta ocho empresas y que tiene como objetivo realizar parte de las obras que tienen que permitir reabrir la infraestructura a los vuelos comerciales. Las intenci­ones del gobierno de la Generalitat de Cataluña son adjudicar el contrato a lo largo de este mes de septiembre y que las obras empiecen en octubre. El pliegue de bases del contrato marca un plazo de ocho semanas porque el adjudicatario acabe los trabajos de adecuación de la valla del aeropuerto.
Con un presupuesto de licitación de 120.000 euros, el trabajos que tendrá que ejecutar la empresa ganadora del concurso consistirán en la limpieza de los alrededores de la actual valla perimetral para poder reparar la base de hormigón existente e instalar la nueva estructura. La actuación también prevé la renovación de un total de 1.900 metros lineales de valla.
En parte de los tramos donde el proyecto no prevé la sustitución de la valla perimetral, la empresa estará obligada a instalar alambre de espliego a la parte superior. Al pliegue de bases del contrato también se señala que el adjudicatario tendrá que incrementar en 2,30 metros la altura de la valla en alguno de sus tramos, concretamente a la zona del nuevo restaurante.
Hay que recordar que la voluntad de la Generalitat de Cataluña, expresada en la reunión de la mesa estratégica de la instalación del pasado mes de junio, es que el aeropuerto de la Seu d'Urgell acuadrille quieres comerciales a partir de junio del 2013. El gobierno catalán hace meses que negocia con compañías que estarían interesadas para traer pasajeros tanto al Pirineu como Andorra mediante la instalación que, además, podría acoger viajeros provenientes de fuera del espacio Schenguen, posibilidad que también se ha pedido al ministerio de Fomento español.

Vulneren els horaris establerts

Al web de l'aeroport es publiquen els següents horaris de vol, que en moltes ocasions els vulneren, sobretot al vespre.

S'hauria de fer complir l'horari amb exactitud, menys amb emergències.

No sobrevolar els pobles i ciutats al voltant de l'aeroport, per qüestions de seguretat!!!!!!!!
 
 

A Àrfa no els agrada gens l'Escola de Vol

El dia que van fer la demostració de piruetes a l'aeroport, presuntament a Àrfa no els va agradar gens.
Segons m'han comunicat que en Jesús Dòria va interposar una denuncia davant dels Mossos d'Esquadra.
També es veu que han fet una recollida de signatures contra l'aeroport.
Ara comença Àrfa, menys mal que s'adonen del soroll que fant sobre els nostres pobles.
Curiosament del Pla de Sant Tirs també hi ha un sector interessat en que no funcioni l'escola de vol.
Adrall fa 3 anys que lluitem contra l'aeroport. Ens han dit de tot i ara comença a agrupar-se la gent, fins que no han vist el funcionament es pensaven que no funcionaria mai

Advocats i Procuradors pel Contenciós de l'aeroport

Us informo dels noms dels advocats i procuradors que porten el PLET a la SALA DEL CONTENCIÓS ADMINISTRATIU DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA DE CATALUNYA

PROCURADORS DELS TRIBUNALS DE BARCELONA
Dª Elena Soria de Villalonga,
D. Ignacio López Chocarro,
D. Federico Barba Sopeña,
D. Antonio Mª de Anzizu Furest,
Dª. Montserrat Llinás Vila.

PROCURADORS DELS TRIBUNALS DE MADRID
D. Antonio-María Álvarez Buylla Ballesteros
D.ª Rosa Sorribes Calle.

ADVOCATS DE L’IL•LUSTRE COL•LEGI DE BARCELONA
Dª. Isabel Monforte Otterbach
D. Joaquin de Ribot Targarona
D. Enrique Romero Korndörfern
D.ª Ana Catalina Casas Casals
D. César Fernández Augusto.

DICTAMEN PERICIAL DE L'ENGINYER AERONAUTIC PER L'AEROPORT

Si us plau, hem de parlar per determinar quin pressupost podem arbitrar, entre tots, per a pagar el dictamen pericial de l’Enginyer aeronàutic independent que ha estat designat per a fer l’informe sobre el recurs de l’aeroport.

Degut a la importància del tema (parlem ni més ni menys que de un aeroport) ens han designat un enginyer expert, reconegut i de prestigi resident a Madrid.

Mentre tant, podeu parlar-ne entre vosaltres i amb la gent de l’Associació?. ÉS URGENT.

I una qüestió important perquè de l’abast del dictamen depèn, no només el recurs d’ara (contra la reserva provisional de sòl) que podria substanciar-se amb una opinió tècnica sobre els evidents defectes de tramitació sinó, també anar molt més enllà i dictaminar sobre aspectes que –potser- poden invalidar qualsevol posterior intent de prolongació de pista, categoria superior de l’aeroport clarament superior a la prevista, obstacles naturals, torrents i cursos d’aigua, elements de fauna i natura protegibles (si n’hi ha) etc.

Evidentment quan millor visió de conjunt doni, millor serà, del punt de vista del recurs present i cara a posteriors intents abusius (per expansionistes), però més dedicació professional –i per tant, més cost- suposarà.

El pèrit, coneixent les nostres circumstàncies -a través de la nostra advocada- està disposat a adoptar la profunditat de la seva feina al “nostre” pressupost.

Ara tot depèn de nosaltres i de quan ens “hi juguem” i de si preferim jugar-nos-hi “el poble” o defensar-lo amb una mica de diners.

Crec que d’alguna manera ha arribat el “moment de la veritat”: si volem defensar-nos hem de posari recursos (diners).

Altra cosa serà si guanyem i podem recuperar quelcom.

SI ALGÚ ENS VOL AJUDAR, FAREM UNA REUNIÓ A ADRALL.
ACCEPTAREM QUALSEVOL MENA D'AJUT, PER PETIT QUE SIGUI.
FINS EL MOMENT PORTEM PAGATS 18.000€.
QUI NO VULGUI EL MACRO-AEROPORT I L'ALLARGAMENT, ES POSI EN CONTACTE AMB NOSALTRES.

a.e.d.a.u@hotmail.com

Gracies

AEDAU

Primer aniversari de la reobertura de l'aeroport Pirineus-La Seu d'Urgell

Noticia publicada al web de Radio Seu el 17.6.11

PTOP es va comprometre a travès del seu Director General del Alt Pirineu i Aran, que no hi hauria escola de vol a l'aeroport.
Ara, ja no hi ha, ni el mateix Conseller, ni els mateix Director General. I es fa tot diferent. AEDAU

Ricard Font presideix aquest dissabte la celebració, que començarà a les 11 del matí

L'Aero Club Barcelona Sabadell anuncia que pròximament impartirà cursos de pilot privat i farà cursets d'iniciació i batejos de l'aire.

El director general de Transport i Mobilitat, Ricard Font, juntament amb l’alcalde de La Seu d’Urgell, Albert Batalla, presidirà aquest dissabte la celebració del primer aniversari de la reobertura de l’aeroport Pirineus-La Seu d’Urgell. Amb motiu d'aquesta efemèride, s'obrirà les instal.lacions i hi haurà taxes gratuïtes per als avions durant tot el dia.

A més a més, coincidint amb l'acte de celebració pel reinici de l'activitat al camp de vol pirinenc, l'Aero Club Barcelona Sabadell presentarà, entre les 11 del matí i les dues del migdia, les propostes que començarà a desenvolupar a partir d'ara a l'Aeroport Pirineus-La Seu d'Urgell.

L'entitat impartirà pròximament cursos de pilot privat d'avió, a més de cursets d'iniciació de tres hores de durada i batejos de l'aire. Una altra activitat que durà a terme l'Aero Club Barcelona Sabadell són cursos per a pilots de les comarques de la demarcació de Lleida i d'Andorra que ja tenien la llicència de vol i que desitgen recuperar-la.

Les instal.lacions de vol alturgellenques acolliran dos dels avions de l'entitat: un Cessna 172 de quatre places, matrícula EC-DAE, que porta incorporat un silenciador per limitar les emissions acústiques, i un Robin de dues places, matrícula EC-HMF.

La previsió és que a més dels dos avions amb base a l'aeroport Pirineus-La Seu d'Urgell, altres aeronaus hi aterrin, ja que la Federació Aèria Catalana ha fet una crida per celebrar el primer aniversari de la reobertura de la instal·lació aeroportuària

LA CRUÏLLA DE L'AEROPORT

El teixit aeroportuari és un dels més afectats per la crisi. Espanya va apostar per una ampliació indiscriminada de les instal·lacions.

Els projectes van néixer al voltant del boom del totxo, especialment en el corredor mediterrani.

L’aturada dels motors econòmics ha deixat inversions caríssimes que no es poden mantenir per la baixa afluència d’usuaris.

AEROPORT DE LA SEU en parla el Director de Transports

RICARD FONT (DIRECTOR DE TRANSPORT I MOBILITAT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA)

És normal que la Generalitat procuri per les pistes catalanes
Ricard Font matisa, sobre la inquietud que ha generat a Andorra l'acord amb Thomas Cook, que al final qui tria és l'esquiador i aposta per implusar "sinèrgies conjuntes"

Fer créixer les possibilitats de negoci del ara per ara aeròdrom de la Seu d’Urgell i treballar el potencial de l’aeroport de l’Alguaire són dos dels projectes de la direcció general que encapçala Ricard Font, que recorda que la Seu i l’Alguaire són “diferents” però “complementaris”. Tanmateix, convida Andorra a col·laborar en el desenvolupament dels dos equipaments aeroportuaris.

S’ha constituït la taula estratègica de l’aeroport de la Seu d’Urgell. Quins passos es faran a partir d’ara?
Vam licitar deu hangars i vam tenir fins i tot més demandants que no pas hangars. Faltava que des de la Generalitat es fessin els serveis bàsics per servir-los: llum, aigua. Això és una petita inversió d’uns 500.000 euros que farem durant aquest estiu i que permetrà que durant la tardor es pugui iniciar la construcció dels deu hangars que s’afegiran al que hi ha ara. Paral·lelament posarem en marxa el restaurant.

I a partir d’aquí?
Durant el 2012 farem la tramitació que ens permeti passar d’aeròdrom privat, el que és ara, a aeròdrom públic. Aquí faríem unes petites inversions d’uns 250.000 euros: la remodelació de la tanca per augmentar la seguretat, repintar la plataforma i posar el sistema de videovigilància i de control d’accessos. Per què? Perquè a l’aeròdrom privat només els pilots que hi tenen un aeronau tenen autorització per volar i en el moment que és públic pot haver-hi diversos usuaris, sempre que el transport sigui privat.

I per quan aeroport?
La taula estratègica està pensada per fer un pla de negoci. En aquest primer estadi s’han de veure les opcions que hi hagi possibles nous operadors o noves empreses interessades. Si hi hagués empreses disposades a fer transport de passatgers o mercaderies, i sempre estem parlant d’aerotaxis, de 10 o 20 persones com a màxim, significaria que hauríem de fer una nova tramitació per passar de ser aeròdrom públic a aeroport comercial. I estaríem parlant entre el 2012 i el 2013. Ara, si demà alguna empresa ens diu que estaria disposada a fer servei d’aerotaxi ja i a estar-s’hi cinc anys, acceleraríem els terminis i les obres. I l’obra consisteix a fer aquesta miniterminal. Un lloc on la gent pugui fer el check-in. I la inversió serien uns 250.000 euros més.

La Generalitat no s’aventurarà a fer res sense garantir-se la iniciativa privada?
Nosaltres ens hem garantit ara que hi haurà deu hangars nous. Per això programem l’obra. I com que sabem que hi ha demanda en farem quatre més. Si realment hi hagués una demanda molt important de vols d’aerotaxi, i nosaltres la buscarem, no farem d’espectadors, estem disposats a fer aquesta inversió perquè l’aeroport tingui la mínima infraestructura possible. Anirem fent en funció d’aquesta relació entre la inversió pública i la privada. És una infraestructura de tipus econòmic que el que ha de fer és donar un servei que repercuteixi en el territori. Però si no hi ha inversions privades al darrere per molt que nosaltres gastem a fer un gran aeroport no hi haurà cap repercussió.

El pla director preveu una ampliació de la pista i els veïns d’Adrall ja han recordat que s’hi oposen.
En aquests moments ens plantegem el que he explicat. El pla director pot preveure moltes coses però nosaltres en aquesta legisaltura no tenim previst res més. Procurem tocar molt de peus a terra. Anar a plantejar grans ampliacions no és el nostre model. El nostre model és el de desenvolupar l’aeroport d’acord amb les iniciatives que existeixin al seu voltant.

Quin paper pot jugar Andorra?

La taula estratègica està pensada per sumar totes aquelles institucions públiques, privades i administracions que tinguin la voluntat de participar en el desenvolupament d’aquest aeroport. Estem oberts a la participació del Govern d’Andorra i de qui sigui per aportar iniciatives, inversions, tot el que faci falta.

L’acord per fer venir Thomas Cook a Alguaire ha generat inquietud a Andorra. Hi ha la por que el país perdi clients. Entén aquesta inquietud?
Nosaltres hem fet una inversió d’1,5 milions d’euros per adequar la terminal perquè puguin arribar dos vols a l’hora i com a condició hem demanat que dintre de l’oferta del touroperador s’incloguin les pistes de Lleida. La inversió l’hem feta des del govern de la Generalitat i lògicament volem que tingui un retorn en el territori català. Ara, la part del negoci serà una cosa tant dels operadors turístics catalans com dels operadors turístics andorrans. Al final un senyor d’Anglaterra que vulgui anar a esquiar durant una setmana mirarà la llista, els preus, valorarà i ni el govern de la Generalitat el pot obligar a anar a esquiar a una pista catalana ni el Govern andorrà el pot obligar a esquiar en una pista andorrana.

Es possible la col·laboració malgrat la competència pel mercat de la neu?
I tant. De vegades magnifiquem les coses sense fer una anàlisi lògica de les situacions. Nosaltres estem oberts a col·laborar amb el Govern d’Andorra i ens interessa crear sinergies. Que el govern de Catalunya procuri per les pistes catalanes és una cosa normal com ho és que el Govern d’Andorra procura que la gent vagi a Andorra. El bo seria que tinguéssim sinergies comunes que ens permetessin portar 100.000 esquiadors en lloc de 16.000, perquè hi haurien molts que anirien a Andorra i molts que anirien a Lleida. El lògic és sumar per augmentar el pastís.

La sensació és que Alguaire ha tingut un inici complicat.
És difícil trobar un aeroport que el primer any tingui 66.000 passatgers. És una xifra interessant. Pyrenair ha fet fallida, però no és imputable a l’aeroport. Els vols de Vueling els fa Air Nostrum i fins i tot ha hagut d’augmentar la capacitat dels avions perquè hi ha hagut més demanda. I la batalla de Ryanair no és solament a Lleida. La té a vuit aeroports arreu de l’Estat, la té a França, la té Alemanya, a Irlanda. Sóc optimista respecte el futur.

PUBLICAT AL DIARI D'ANDORRA EL 16.05.2011

RICARD fONT DIU QUE EN 4 ANYS NO FARÀ EL TALÙS I A PARTIR DEL CINQUÉ ANY QUE PASSARÀ?
HAURÀ COMPLERT LA SEVA PARAULA I A PARTIR DEL5e. ANY SI TENEN DINERS...AU...EL TALÚS D'ADRALL!!!!
AEDAU

LA GENERALITAT DIU NO AL TREN DE LA POBLA A LA SEU

OBRES PÚBLIQUES
Catalunya descarta dur a la Seu el tren de la PoblaEl govern català entén que ara “no és viable” invertir en la connexió ferroviària entre la Pobla i la Seu i que, a més, l’obra té una rendibilitat “discutible”


Un comboi aturat a l’estació de tren.Un estudi encarregat per la Diputació de Lleida conclou que fer arribar la línia ferroviària de la Pobla de Segur fins a la Seu d’Urgell és viable. I marca un traçat de 55 quilòmetres que tindria un cost econòmic de 265 milions d’euros.
Ho va fer públic a final de de gener el president de la Diputació, el polític d’Esquerra Republicana (ERC), Jaume Gilabert, defensor de les possibilitats que la nova modalitat de transport pot aportar al territori. Com també ho era el govern socialdemòcrata. Llavors Gilabert va explicar que traslladaria la documentació al govern de la Generalitat per sondejar-lo sobre la possibilitat de fer realitat el projecte. Però ara per ara el govern de Convergència i Unió (titular de la línia) ha deixat clar que no considera l’obra prioritària.
El director general de Transport i Mobilitat del govern català, Ricard Font, va recordar que la situació pressupostària impedeix embarcar-se en un projecte d’aquesta magnitud que, a més, no té provada la rendibilitat. “No forma part de les prioritats del govern de Catalunya afrontar una obra de més de 200 milions d’euros i que a més té una rendibilitat econòmica i social discutible”, va manifestar.
Font va assenyalar que no seria coherent impulsar l’ampliació de la línia ferroviària fins a la capital de l’Alt Urgell ara per ara quan, a més, “ens estem queixant que fa falta una inversió de 1.900 milions d’euros per a les rodalies”. “Plantejar-nos segons quines inversions no és viable en aquests moments. S’han de dimensionar bé les coses”, va afegir.

En estudi
Això sí, va manifestar que el projecte es pot situar “en l’àmbit de l’estudi”. Congelar-lo fins que les disponibilitats pressupostàries siguin unes altres. “Aquests són anys per estudiar, per treballar, per veure les oportunitats i, per tant, no és desgavellat poder fer projeccions, veure les possibilitats els traçats”, va comentar. En el cas concret d’aquest projecte l’estudi dibuixa un trajecte que salvaria l’orografia amb ponts i tres túnels. De fet, més de la meitat del pressupost calculat s’hauria de dedicar a aquests túnels, d’entre 10 i 15 quilòmetres. “No sabem d’aquí a vuit o deu anys quines seran les disponibilitats pressupostàries i tampoc sabem quines seran les possibilitats constructives i, per tant, potser els avenços tècnics ens permeten fer obres més econòmiques, entrar en determinades opcions”, va indicar Font, sobre les possibilitats futures de l’obra.
La Generalitat va recuperar la propietat de la línia entre Lleida i la Pobla de Segur l’any 2005 amb l’objectiu de rellançar-la, ja que estava en condicions molt deficients. La possibilitat d’ampliar-la fins a la Seu d’Urgell i després fins a Andorra ha estat un projecte del qual s’ha parlat els últims temps i el gabinet liderat per Jaume Bartumeu es va mostrar molt interessat ateses les possibilitats que obria per al país, per fer venir passatgers però també mercaderies. Però el mateix executiu ja reconeixia fa alguns mesos les dificultats per tirar-lo endavant com a conseqüència de les estretors econòmiques. I Ricard Font va insistir en aquest factor: “quan tinguem disponibilitats pressupostàries més importants podrem afrontar altres projectes més importants”. Ara per ara el que la direcció que encapçala es planteja és “aprofundir en altres tipus de transport públic, autobús, vies segregades per a aquests vehicles, taxis a la demanda, aquí és on hem de posar èmfasi, i per a tot el conjunt del país”.

Carta d'aproximacio visual per avions / VAC- OACI / Pirineus La Seu d'Urgell / LESU

Si feu clic a la imatge es pot veure per on passaran els avions. En aquest planol no esta marcat encara el talus d'Adrall. AEDAU


AEROPORTS DE CATALUNYA diu a 10 de Maig de 2011:
FALLO DE COMUNICACIONES O SIN RADIO
Las aeronaves procederan a SW (Rio Segre entre las poblaciones del Pla de Sant Tirs y la Parroquia d'Horto) manteniendo 500ft AGL, donde realizaran esperas observando que pista esta en servicio de acuerdo con el transito a la vista. Posteriormente procederan via circuito de transito de aerodromo al ESte de Pirineus-La Seu d'Urgell AD.
Los ULM y los veleros utilizaran circuitos de transito mas cortos que las aeronaves CAT A y B.
Las aeronaves remolcadas tanto en ascenso como en descenso, tienen prioridad y e resto del transito les cedera el paso.

TAULA ESTRATEGICA AEROPORT DE LA SEU

Un altre cop amb l'aeroport...es veu que hi ha un grup de descontents...el volen mes gran...mes avions..10 hangars que al final serviran demagatzems i els nostres poligons amb naus sense llogar.
Es volen gastar 1.000.000€ dels nostres impostos...nomes per justificar la compra...
L'aeroport de Lleida es deficitari i esta a punt de tancar i ara el nostre el volen ampliar.
NO TE SENTIT!!! Srs. POLITICS CAL QUE S'HO FACIN MIRAR!!!

L'AEROPORT DE LA SEU D'URGELL

A prop de les eleccions municipals torna a sortir el tema de l'aeroport de La Seu.
Esperem que nomes sigui campanya dels partits politics per les eleccions, campanya que no podran complir, degut a que l'aeroport no es farà, quedarà tal com esta ara.

Els andorrans en un escrit a la premsa encara demanen que puguin aterrar avions de 150-200 places. Per poder acollir aquets aparells, s'ha de soterrar Adrall sota la pista d'aterratge. Això vol dir, camions de runa amunt i avall i sols negoci per uns quants espavilats.

Per altra banda, a situació legal es la següent:
El Pla especial de l'aeroport esta denunciat a la Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Barcelona. Va ser acceptat a tràmit, en el seu moment la Generalitat va acceptar el seu error en el planejament i ha presentat al.legacions.

Aquesta es la situació actual, esperem que el Tribunal vegi clara la pre.... i anul•li el Pla.

ATURADES LES OBRES DE L'AEROPORT DE LA SEU D'URGELL

S’han aturat les obres de l’aeroport de La Seu d’Urgell per motius tècnics.
Es veu que mentre treballaven les màquines, la pista s’anava enfonsant i anava cedint el terra.
En el moment que tinguem mes informació la publicarem.

1ª Visita d'obra del Conseller Nadal a l'aeroport de La Seu d'Urgell

El Conseller de PTOP Sr. Joaquim Nadal i Farreras ha fet la visita d’obra a l’aeroport de la Seu, acompanyat del Director General de PTOP a l’Alt Pirineu i Arán Sr. Jordi Mas i Ortega, l’Alcalde de Ribera d’Urgellet Sr. Antoni Capdevila i Tarradelles i el Tinent d’Alcalde Sr. Jesús Dòria i Parramon i el Regidor de Turisme de l'Ajuntament de la Seu d'Urgell Sr. Miquel Caminal. Ha sorprès molt l’ excusada assistència de l’Alcalde de Montferrer i Castellbó Sr. Ramon Fierro i Rugall.
La visita ha estat seguida per tota la premsa local i andorrana.
Al entrar hem estat rebuts pel Cap dels Mossos, per saber si volíem parlar amb el Conseller (suposem que enviat pel Alcalde de Ribera), perquè al poc ha vingut la Cap del Gabinet del Conseller (suposem que enviada pel propi Conseller) per si volíem parlar amb ell. Els hem dit als dos que solament veníem de visita. La Cap del Gabinet ens ha dit que la Generalitat al fer una obra la fa a consciència. Li hem parlat del talús i ella ha entès l’abocador, amb lo qual hem vist la bona fe de la noia, però que no en tenia ni idea del que allí es pretén fer.

Al final del recorregut i la visita a la torre de control, el Conseller ha vingut a saludar-nos. Al preguntar-nos que volíem, hem aprofitat de per transmetre-li la nostra gran preocupació pel talús que volen construir per allargar la pista. Ens ha dit que això ho dictarà el Pla Director que ha licitat fa poc. Que, de totes maneres en seguiríem parlant mes endavant.
Ens han ensenyat la ubicació de l’heliport, a l’entrada de l’actual recinte; la situació dels dipòsits de combustible, on ara està el d’Helitrans; i el lloc on posaran la planta asfàltica, a l’entrada del recinte actual.