Passades les eleccions, es torna a posar fil a l'agulla amb l’aeroport de La Seu d'Urgell.
Sembla ser, que polítics i Aeroports de Catalunya tornen a ressuscitar-lo, no solament com rehabilitació de pistes i demés, també com adjudicació en un principi de 10 hangars, i a primers d'any de 4 hangars mes.
Actualment es parla d'una hipòtesi nova:
Continuar amb la pista actual, rebaixant-la 3 metres en la seva totalitat i en compte d'un talús de tanta embergadura com deien abans, ara amb unes pilastres de 172 metres d’alçada per aconseguir allargar la pista fins als 1800 metres, ara si que no plourà mai a Adrall segons planeja’n, quedarà davall.
No recorden que les pilastres hauran d'anar plantades a una zona sísmica, recordeu que últim terratrèmol que hi va haver a l'aeroport, va ser de 2,1 graus en l'escala Ritcher i el epicentre a Andorra.
Aquest nou planejament, SENSE PLA DIRECTOR, com de costum començant la casa pel llosat. Aquesta embergadura de pista-pont es vol fer per aterrar avions comercials de 30 places, es veu que ho compleixen uns avions britànics només. L'aeroport continuarà essent un aeroport VISUAL, impossible d’instal•lar-hi el pilot automàtic. Només hi ha una senyalització GPS a Coll de Nargó, i les torres d'aproximació a l'altura de la pista, per les dues bandes nord i sud.
S'està preparant la documentació mediambiental d'una guixera a la Solana de Tost, que molestarà a l'aterrament dels avions. l'enginyer aeronàutic diu: el pols de guix es lo mes dolent per l'aviació. A Madrid hi ha un aeroport amb unes circumstàncies similars i amb molts de problemes.
S’està preparant una central de Biomassa a la Serradora de Montferrer de l'empresa ENTERPELLET, al peu de la pista de l'aeroport.
Consultat un enginyer aeronàutic que diu:
S'haurà de mirar que la xemeneia no molesti els avions. I que el vapor no molesti la visibilitat.
Consultat un expert en biomassa:
La xemeneia tindrà una alçada 1.5 m més alta que el punt més alt de la planta de procés i mai inferior a 12 m.
Si hi han vivendes al costat s'haurà de col.locar un silenciós a 65 dB(A) medits a 1 m de distància i controlar que de de nit, es compleixen 55 dB(A) al punt lindant de la parcel•la de la planta.
Això seria normativa d' una planta de cogeneració i/o de generació,i és el mateix en una planta de biomassa.
Hi ha mes, a la Central Hidroelèctrica d'Adrall, es vol construir una altra central de Biomassa, aquesta de les empreses d'en FLORENTINO PÉREZ, encara que molt mes petita, haurà de seguir la normativa anterior.
PLANIFICACIO DE L'AEROPORT DE LA SEU:
-Pista de 1.800 metres
-Per allargar la pista pont sobre Adrall amb columnes de 172 metres.
-Planta de Biomassa a la Serradora de Montferrer, amb una xemeneia incompatible amb l'aeroport.
-Planta de Biomassaa Adrall amb sortida de vapor i xemeneia, incompatible també.
- Guixera a cel obert a la Solana de Tost, per proximitat incompatible amb l'aeroport.
De moment son les dades que disposem dels projectes que volen dur a terme a Ribera d'Urgellet.
IMAGINEU-SE LA FOTO, SI LOGREN DUR A TERME TOTS ELS PROJECTES EMBASTATS.
divendres 16 de setembre de 2011
dimarts 16 d’agost de 2011
A Àrfa no els agrada gens l'Escola de Vol
El dia que van fer la demostració de piruetes a l'aeroport, presuntament a Àrfa no els va agradar gens.
Segons m'han comunicat que en Jesús Dòria va interposar una denuncia davant dels Mossos d'Esquadra.
També es veu que han fet una recollida de signatures contra l'aeroport.
Ara comença Àrfa, menys mal que s'adonen del soroll que fant sobre els nostres pobles.
Curiosament del Pla de Sant Tirs també hi ha un sector interessat en que no funcioni l'escola de vol.
Adrall fa 3 anys que lluitem contra l'aeroport. Ens han dit de tot i ara comença a agrupar-se la gent, fins que no han vist el funcionament es pensaven que no funcionaria mai
diumenge 14 d’agost de 2011
LA GENERALITAT ACCEPTA QUE EL PLA ESPECIAL DE L'AEROPORT ES IL•LEGAL E INNECESSARI.
El Plan Especial al que se refiere el presente procedimiento no sólo es ilegal, - como sostiene esta representación – sino que además, resulta innecesario, tal y como reconoce la propia Administración demandada.
Els advocats de la Generalitat entenen que ho han fet malament i el Pla Especial de l'Aeroport de La Seu es il•legal e innecessari.
Els que no ho entenen son els politics.
Autos 404/2009 Contenciós Administratiu
A LA SECCION TERCERA DE LA SALA DE LO CONTENCIOSO-ADMINISTRATIVO DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA DE CATALUÑA
ELENA SORIA DE VILLALONGA, Procurador de los Tribunales y de DN. JESUS BETRIAN PIQUET, DN. JAUME SANSA REÑE, DN. JOAN VIDAL CERQUEDA, DN. JORDI MUÑOZ CORNELLA, DN ANTONI RIUBRUJENT TORRAS, DÑA, MONTSERRAT RAMON SOLANELLAS, DN. ANTONI MELSION ARMENGOL, DN. JOSE TRAVE GUITART Y DN. ANTONI TRAVE GUITART, según apoderamiento acreditado (de todos los habitantes de Adrall) en los autos del recurso contencioso-administrativo al margen epigrafiado, promovido por mis mandantes contra el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, comparezco y, como mejor en derecho proceda,
DIGO:
Que por ser documento de reciente aparición vinculado directamente con el presente procedimiento, se acompaña, señalado de Doc. nº 1, nota de prensa publicada por la Generalitat de Catalunya informando de las instalaciones del Aeroport de Pirineus-la Seu d’Urgell. En relación a los terrenos afectados por el Plan Especial que constituye el objeto del presente recurso se dice:
“ Està previst, si així s’estima, que l’aeroport es pugui ampliar en un futur sense que això obligui a expropiar els terrenys que l’envolten. Només afectaria a les hectàrees que avui pertanyen a la Generalitat i que ja formen part d’aquesta infraestructura. Quedarien fora tots els terrenys dels particulars que el pla especial vigent havia afegit com a futur desenvolupament de l’aeroport”
En su consecuencia, el Plan Especial al que se refiere el presente procedimiento no sólo es ilegal, - como sostiene esta representación – sino que además, resulta innecesario, tal y como reconoce la propia Administración demandada.
Por todo lo cual, A LA SALA SUPLICO: Tenga por presentado este escrito con su documento y por ser documento de reciente noticia vinculado directamente con la cuestión debatida, acuerde su incorporación a los autos.
Barcelona a seis de junio de dos mil once.
Ldo. Isabel Monforte Otterbach
15.493
Advocats i Procuradors pel Contenciós de l'aeroport
Us informo dels noms dels advocats i procuradors que porten el PLET a la SALA DEL CONTENCIÓS ADMINISTRATIU DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA DE CATALUNYA
PROCURADORS DELS TRIBUNALS DE BARCELONA
Dª Elena Soria de Villalonga,
D. Ignacio López Chocarro,
D. Federico Barba Sopeña,
D. Antonio Mª de Anzizu Furest,
Dª. Montserrat Llinás Vila.
PROCURADORS DELS TRIBUNALS DE MADRID
D. Antonio-María Álvarez Buylla Ballesteros
D.ª Rosa Sorribes Calle.
ADVOCATS DE L’IL•LUSTRE COL•LEGI DE BARCELONA
Dª. Isabel Monforte Otterbach
D. Joaquin de Ribot Targarona
D. Enrique Romero Korndörfern
D.ª Ana Catalina Casas Casals
D. César Fernández Augusto.
divendres 22 de juliol de 2011
PLE de Ribera d'Urgellet de 20 de Juliol de 2011
ORDRE DEL DIA
1. Guixera de Tost
2. Nova Central d'Adrall de 22KV.
3. Central de Biomassa a la Central d'Adrall de 2KV.
Nomeno els punts mes importants.
ACTA
1. El Consistori format per l’equip de govern i la oposició va parlar de la guixera de Tost amb el Directiu i l'advocat de Knauf. Al final van donar pas al públic, tallant-los cada dos per tres, no solament a ells, també als regidors de l'oposició.
Dono fe, que només s'havia llegit el projecte sencer els Regidors de l'oposició i tres persones del públic assistent.
Ens explicaven una pel•lícula que no tenia res a veure amb el projecte. Al dir nosaltres que al projecte hi posava lo contrari, ens van dir:
"TENEIS SUERTE QUE ES KNAUF LA EMPRESA EXPLOTADORA, QUE SEGÚN QUIEN FUERA SERIA MUCHO PEOR" "semblava que després de voler destruir-nos 685 Has. i molt Patrimoni Cultural, encara els hi hauríem de donar les gràcies"
Destrueixen la flora endèmica protegida, la fauna protegida, el nivell freàtic de les aigües i deixen les cases de Tost sense aigua, les fonts, les canals de muntanya, el patrimoni arquitectònic, arqueològic i paleontològic, com les petjades fòssils de l’Edat Pèrmica (de 250.000.000 d'anys)únic a Catalunya.
2. A la nova Central de Peusa a Adrall de 22KV, (CIU sense excepció), li van concedir el permís, en contra de l'equip de l'oposició, que volia que abans es fes una medició de la radiació que suportem a Adrall.
3. Central de Biomassa a la Central d'Adrall que produirà 2KV/hora.
L'alcalde ho va aplaçar fins que no tingués mes informació, la veritat es que era molt tard i tots tenien pressa, no m’estranyaria que fos un Decret d'Alcaldia.
Amb un moment donat l'Alcalde va dir, la Secretaria ha de marxar, a partir d'ara no hi ha Acta.
Seguidament hem vaig sentir atacada, quan va dir: QUE LI HAS DIT A L'ALCALDE NOVES DE SEGRE, QUE LI AGAFAVEN TERRES?
Pués si Sr. Alcalde, el projecte travessa la C-14, el Riu Segre i agafa terreny de Noves de Segre.(sense Acta)
El Sr. Alcalde al final, va renyar a la meva companya que havia dit en un moment de desesperació: Si senyor, això es democràcia (sense Acta)
Lo mes curiós es que a baix, al marxar, la secretaria estava al seu despatx.
1. Guixera de Tost
2. Nova Central d'Adrall de 22KV.
3. Central de Biomassa a la Central d'Adrall de 2KV.
Nomeno els punts mes importants.
ACTA
1. El Consistori format per l’equip de govern i la oposició va parlar de la guixera de Tost amb el Directiu i l'advocat de Knauf. Al final van donar pas al públic, tallant-los cada dos per tres, no solament a ells, també als regidors de l'oposició.
Dono fe, que només s'havia llegit el projecte sencer els Regidors de l'oposició i tres persones del públic assistent.
Ens explicaven una pel•lícula que no tenia res a veure amb el projecte. Al dir nosaltres que al projecte hi posava lo contrari, ens van dir:
"TENEIS SUERTE QUE ES KNAUF LA EMPRESA EXPLOTADORA, QUE SEGÚN QUIEN FUERA SERIA MUCHO PEOR" "semblava que després de voler destruir-nos 685 Has. i molt Patrimoni Cultural, encara els hi hauríem de donar les gràcies"
Destrueixen la flora endèmica protegida, la fauna protegida, el nivell freàtic de les aigües i deixen les cases de Tost sense aigua, les fonts, les canals de muntanya, el patrimoni arquitectònic, arqueològic i paleontològic, com les petjades fòssils de l’Edat Pèrmica (de 250.000.000 d'anys)únic a Catalunya.
2. A la nova Central de Peusa a Adrall de 22KV, (CIU sense excepció), li van concedir el permís, en contra de l'equip de l'oposició, que volia que abans es fes una medició de la radiació que suportem a Adrall.
3. Central de Biomassa a la Central d'Adrall que produirà 2KV/hora.
L'alcalde ho va aplaçar fins que no tingués mes informació, la veritat es que era molt tard i tots tenien pressa, no m’estranyaria que fos un Decret d'Alcaldia.
Amb un moment donat l'Alcalde va dir, la Secretaria ha de marxar, a partir d'ara no hi ha Acta.
Seguidament hem vaig sentir atacada, quan va dir: QUE LI HAS DIT A L'ALCALDE NOVES DE SEGRE, QUE LI AGAFAVEN TERRES?
Pués si Sr. Alcalde, el projecte travessa la C-14, el Riu Segre i agafa terreny de Noves de Segre.(sense Acta)
El Sr. Alcalde al final, va renyar a la meva companya que havia dit en un moment de desesperació: Si senyor, això es democràcia (sense Acta)
Lo mes curiós es que a baix, al marxar, la secretaria estava al seu despatx.
EL DIJOUS 21 VAM PRESENTAR L'AL.LEGACIÓ A L'OGAU-LLEIDA, CONTRA LA MACROGUIXERA DE KNAUF A TOST
AEDAU, en la seva al.legació va intentar protegir l'impacte visual, el soroll de 110dB(A), la pols que arribarà de la Vall de Tost al Pla, Adrall i Àrfa,les aigües, el camins de muntanya -ara rutes de BTT i TREKKING- el Patrimoni arqueològic amb Sant Martí de Tost de l'any 1040, Sant Genis dels anys 900, el Castell de Calassanç tambè del 1000 i algo, la flora amb plantes endémiques ùniques i protegides, la fauna amb animals protegits en perill d'extinció, el patrimoni palenteológic amb petjades fòssils de l'Edat Pérmica (250.000.000 d'anys) quasi ùnics al Sud d'Europa.
Es una mcroguixera que ha fet una reserva de sòl de 685 Has, en la primera fase explotarà 280 Has, Només per comerçar la primera fase han d'obrir 40 Has de cop.
Tenen, segons la Llei de Mines, una primera conseció de 30 anys, anb dues pròrrogues de 30 anys cada una. TOTAL 90 ANYS.
Vam tenir una reunió amb un Directiu i un advocat de Knaf, l'empresa extraxtora que fabrica pladur, i no s'havien llegit el progecte, ens venien una pelicula totalment diferent a lo que posava el projecte. Nosaltres que ens l'haviem llegit tot, vam quedar esgarrifats. I al dir que lo que deien no era veritat, que al projecte hi posava una altra cosa ens deien: PODEU DONAR GRACIES QUE HA SIGUT KNAF QUE HA FET LA RESERVA DE SOL PER L'EXTRACCIÓ DE GUIX, a sobre encara volien que els hi donessim les gràcies.
No paro de pensar: COM LA GENT DE LA COMARCA NO ES MOBILITZA DAVANT D'AQUESTES ACTUACIONS TANT DESTRUCTIVES.
Estem esperant actuacions del Consell Comarcal, que ens hauría de recolzar, puès no en sabem res encara.
De l'Ajuntament de La Seu com capital de comarca, tampoc en sabem res.
Del Bisbat d'Urgell que hi te joies voluosisimes i ùniques, puès tampoc en sabem res.
Es una mcroguixera que ha fet una reserva de sòl de 685 Has, en la primera fase explotarà 280 Has, Només per comerçar la primera fase han d'obrir 40 Has de cop.
Tenen, segons la Llei de Mines, una primera conseció de 30 anys, anb dues pròrrogues de 30 anys cada una. TOTAL 90 ANYS.
Vam tenir una reunió amb un Directiu i un advocat de Knaf, l'empresa extraxtora que fabrica pladur, i no s'havien llegit el progecte, ens venien una pelicula totalment diferent a lo que posava el projecte. Nosaltres que ens l'haviem llegit tot, vam quedar esgarrifats. I al dir que lo que deien no era veritat, que al projecte hi posava una altra cosa ens deien: PODEU DONAR GRACIES QUE HA SIGUT KNAF QUE HA FET LA RESERVA DE SOL PER L'EXTRACCIÓ DE GUIX, a sobre encara volien que els hi donessim les gràcies.
No paro de pensar: COM LA GENT DE LA COMARCA NO ES MOBILITZA DAVANT D'AQUESTES ACTUACIONS TANT DESTRUCTIVES.
Estem esperant actuacions del Consell Comarcal, que ens hauría de recolzar, puès no en sabem res encara.
De l'Ajuntament de La Seu com capital de comarca, tampoc en sabem res.
Del Bisbat d'Urgell que hi te joies voluosisimes i ùniques, puès tampoc en sabem res.
divendres 15 de juliol de 2011
MACROGUIXERA DE RIBERA D'URGELLET
MACROGUICERA DE RIBERA D'URGELLET
Uns altres motius per dir "NO A LA GUIXERA"
MACROGUIXERA DE RIBERA D'URGELLET
MACROGUIXERA DE RIBERA D'URGELLET.
Si no voleu entar a Ribera d'Urgellet pel mig d'una guixera presentaeu al.legaicons.
La pols de la guixera, segons el projecte, arribarà al Plade Sant Tirs, Adrall, Ârfa i La Parróquia.
Volem una comarca bonica, que aporti turisme pel seu encant natural, aquesta guixera serà el revulsiu mes inportant que hi tindrem.
PRESENTEM TOTS, LES AL.LEGACIONS QUE HI HA EN AQUEsT BOLC.
COPIEU-LES.
DIEM TOTS JUNTS !!!NO A LA GUIXERA!!!
diumenge 10 de juliol de 2011
ENVIEU LES A.LEGACIONS CONTRA LA MACROGUIXERA DE RIBERA D'URGELLET
A Ribera d'Urgellet hi ha demanada una guixera, concretament a la VALL DE TOST, ocupa 260Ha. aproximadament. El projecte Va de l'alt de la muntanya de Tost fins la Crta. C-14, travessa el pont de Noves de Segre i contunua .
En aquest moment s'esta a punt de concedir la llicencia mediambiental i despres l'Ajuntament de Ribera d'Urgellet concedirà el permís d'obra.
El dia 23 de Juliol acaba el periode de presentar-hi al.legacions. S'ha preparat 4 tipus, les podeu imprimir en A4, fent dues copies, una per Medi Ambient i l'altra per vosaltres.Podeu presentar-les totes o les que mes us agradin i ho podeu fer tots els membres de la familia majors de 18 anys.
El ciutadans de la Vall de Tost en han recolzat amb l'aeroport, presentant al.legacions. Es hora que els hi tornem el favor. ADEMES. NO AGRADA A NINGÚ ENTRAR A L'ALT URGELL NORD PEL MIG D'UNA GUIXERA.
Si no podeu presentar-les vosaltres mateixos, les podeu deixar a:
PELUQUERIA ISABEL, al costat del Cine Guiu.
UNIO DE PAGESOS DE CATALUNYA, Av. de Saloria
Si les voleu presentar vosaltres mateixos ho podeu fer a la finestra única de la Generalitat :
CONSELL COMARCAL De Dilluns a Divendres de 9 a 14 h.
AJUNTAMENT DE LA SEU D'URGELL Matins de Dilluns a Dijous de 9 a 14h. i de tarda 16 a 19h. Divendres de 9 a 14 h.
AGRUCULTURA De Dilluns a Dijous fins les 17h.Divendres fins les 14h.
En aquest moment s'esta a punt de concedir la llicencia mediambiental i despres l'Ajuntament de Ribera d'Urgellet concedirà el permís d'obra.
El dia 23 de Juliol acaba el periode de presentar-hi al.legacions. S'ha preparat 4 tipus, les podeu imprimir en A4, fent dues copies, una per Medi Ambient i l'altra per vosaltres.Podeu presentar-les totes o les que mes us agradin i ho podeu fer tots els membres de la familia majors de 18 anys.
El ciutadans de la Vall de Tost en han recolzat amb l'aeroport, presentant al.legacions. Es hora que els hi tornem el favor. ADEMES. NO AGRADA A NINGÚ ENTRAR A L'ALT URGELL NORD PEL MIG D'UNA GUIXERA.
Si no podeu presentar-les vosaltres mateixos, les podeu deixar a:
PELUQUERIA ISABEL, al costat del Cine Guiu.
UNIO DE PAGESOS DE CATALUNYA, Av. de Saloria
Si les voleu presentar vosaltres mateixos ho podeu fer a la finestra única de la Generalitat :
CONSELL COMARCAL De Dilluns a Divendres de 9 a 14 h.
AJUNTAMENT DE LA SEU D'URGELL Matins de Dilluns a Dijous de 9 a 14h. i de tarda 16 a 19h. Divendres de 9 a 14 h.
AGRUCULTURA De Dilluns a Dijous fins les 17h.Divendres fins les 14h.
diumenge 26 de juny de 2011
DICTAMEN PERICIAL DE L'ENGINYER AERONAUTIC PER L'AEROPORT
Si us plau, hem de parlar per determinar quin pressupost podem arbitrar, entre tots, per a pagar el dictamen pericial de l’Enginyer aeronàutic independent que ha estat designat per a fer l’informe sobre el recurs de l’aeroport.
Degut a la importància del tema (parlem ni més ni menys que de un aeroport) ens han designat un enginyer expert, reconegut i de prestigi resident a Madrid.
Mentre tant, podeu parlar-ne entre vosaltres i amb la gent de l’Associació?. ÉS URGENT.
I una qüestió important perquè de l’abast del dictamen depèn, no només el recurs d’ara (contra la reserva provisional de sòl) que podria substanciar-se amb una opinió tècnica sobre els evidents defectes de tramitació sinó, també anar molt més enllà i dictaminar sobre aspectes que –potser- poden invalidar qualsevol posterior intent de prolongació de pista, categoria superior de l’aeroport clarament superior a la prevista, obstacles naturals, torrents i cursos d’aigua, elements de fauna i natura protegibles (si n’hi ha) etc.
Evidentment quan millor visió de conjunt doni, millor serà, del punt de vista del recurs present i cara a posteriors intents abusius (per expansionistes), però més dedicació professional –i per tant, més cost- suposarà.
El pèrit, coneixent les nostres circumstàncies -a través de la nostra advocada- està disposat a adoptar la profunditat de la seva feina al “nostre” pressupost.
Ara tot depèn de nosaltres i de quan ens “hi juguem” i de si preferim jugar-nos-hi “el poble” o defensar-lo amb una mica de diners.
Crec que d’alguna manera ha arribat el “moment de la veritat”: si volem defensar-nos hem de posari recursos (diners).
Altra cosa serà si guanyem i podem recuperar quelcom.
SI ALGÚ ENS VOL AJUDAR, FAREM UNA REUNIÓ A ADRALL.
ACCEPTAREM QUALSEVOL MENA D'AJUT, PER PETIT QUE SIGUI.
FINS EL MOMENT PORTEM PAGATS 18.000€.
QUI NO VULGUI EL MACRO-AEROPORT I L'ALLARGAMENT, ES POSI EN CONTACTE AMB NOSALTRES.
a.e.d.a.u@hotmail.com
Gracies
AEDAU
Degut a la importància del tema (parlem ni més ni menys que de un aeroport) ens han designat un enginyer expert, reconegut i de prestigi resident a Madrid.
Mentre tant, podeu parlar-ne entre vosaltres i amb la gent de l’Associació?. ÉS URGENT.
I una qüestió important perquè de l’abast del dictamen depèn, no només el recurs d’ara (contra la reserva provisional de sòl) que podria substanciar-se amb una opinió tècnica sobre els evidents defectes de tramitació sinó, també anar molt més enllà i dictaminar sobre aspectes que –potser- poden invalidar qualsevol posterior intent de prolongació de pista, categoria superior de l’aeroport clarament superior a la prevista, obstacles naturals, torrents i cursos d’aigua, elements de fauna i natura protegibles (si n’hi ha) etc.
Evidentment quan millor visió de conjunt doni, millor serà, del punt de vista del recurs present i cara a posteriors intents abusius (per expansionistes), però més dedicació professional –i per tant, més cost- suposarà.
El pèrit, coneixent les nostres circumstàncies -a través de la nostra advocada- està disposat a adoptar la profunditat de la seva feina al “nostre” pressupost.
Ara tot depèn de nosaltres i de quan ens “hi juguem” i de si preferim jugar-nos-hi “el poble” o defensar-lo amb una mica de diners.
Crec que d’alguna manera ha arribat el “moment de la veritat”: si volem defensar-nos hem de posari recursos (diners).
Altra cosa serà si guanyem i podem recuperar quelcom.
SI ALGÚ ENS VOL AJUDAR, FAREM UNA REUNIÓ A ADRALL.
ACCEPTAREM QUALSEVOL MENA D'AJUT, PER PETIT QUE SIGUI.
FINS EL MOMENT PORTEM PAGATS 18.000€.
QUI NO VULGUI EL MACRO-AEROPORT I L'ALLARGAMENT, ES POSI EN CONTACTE AMB NOSALTRES.
a.e.d.a.u@hotmail.com
Gracies
AEDAU
dilluns 20 de juny de 2011
Pou de 8 metres de fondaria a l'abocador de runa de l'aeroport de La Seu
Pou a l'abocador de runa de l'aeroport, la boca te una amplada de mig metre per 8 metres de fondaria. A uns 50 cm de la boca, per un costat s'aixampla aproximadament 1,5 metres i per l'altra banda es molt mes fosc, no es veu. Dedueixo que es molt gros.
Aquesta fondaria es aproximadamment la d'un edifici de tres pisos.
Els d'Adrall que aneu a caminar per l'aeroport passeu pel costat.
NO US HI ATENSEU, ES PERILLÓS.
Està marcat amb unes pedres i un pal.
diumenge 19 de juny de 2011
Primer aniversari de la reobertura de l'aeroport Pirineus-La Seu d'Urgell
Noticia publicada al web de Radio Seu el 17.6.11
PTOP es va comprometre a travès del seu Director General del Alt Pirineu i Aran, que no hi hauria escola de vol a l'aeroport.
Ara, ja no hi ha, ni el mateix Conseller, ni els mateix Director General. I es fa tot diferent. AEDAU
Ricard Font presideix aquest dissabte la celebració, que començarà a les 11 del matí
L'Aero Club Barcelona Sabadell anuncia que pròximament impartirà cursos de pilot privat i farà cursets d'iniciació i batejos de l'aire.
El director general de Transport i Mobilitat, Ricard Font, juntament amb l’alcalde de La Seu d’Urgell, Albert Batalla, presidirà aquest dissabte la celebració del primer aniversari de la reobertura de l’aeroport Pirineus-La Seu d’Urgell. Amb motiu d'aquesta efemèride, s'obrirà les instal.lacions i hi haurà taxes gratuïtes per als avions durant tot el dia.
A més a més, coincidint amb l'acte de celebració pel reinici de l'activitat al camp de vol pirinenc, l'Aero Club Barcelona Sabadell presentarà, entre les 11 del matí i les dues del migdia, les propostes que començarà a desenvolupar a partir d'ara a l'Aeroport Pirineus-La Seu d'Urgell.
L'entitat impartirà pròximament cursos de pilot privat d'avió, a més de cursets d'iniciació de tres hores de durada i batejos de l'aire. Una altra activitat que durà a terme l'Aero Club Barcelona Sabadell són cursos per a pilots de les comarques de la demarcació de Lleida i d'Andorra que ja tenien la llicència de vol i que desitgen recuperar-la.
Les instal.lacions de vol alturgellenques acolliran dos dels avions de l'entitat: un Cessna 172 de quatre places, matrícula EC-DAE, que porta incorporat un silenciador per limitar les emissions acústiques, i un Robin de dues places, matrícula EC-HMF.
La previsió és que a més dels dos avions amb base a l'aeroport Pirineus-La Seu d'Urgell, altres aeronaus hi aterrin, ja que la Federació Aèria Catalana ha fet una crida per celebrar el primer aniversari de la reobertura de la instal·lació aeroportuària
dissabte 11 de juny de 2011
OPOSICIO A RIBERA D'URGELLET
D'ESQUERRA A DRETA: JOSEFINA LLADÓS TORRENT, JOAN VENANCI GUITART PUBILL, MONTSE RAMON SOLANELLES.
Després del nomenament d'Alcalde a Ribera d'Urgellet.
Ens hem quedat a l'oposició, a veure que es lo que ens deixaràn fer.
dijous 2 de juny de 2011
LA CRUÏLLA DE L'AEROPORT
El teixit aeroportuari és un dels més afectats per la crisi. Espanya va apostar per una ampliació indiscriminada de les instal·lacions.
Els projectes van néixer al voltant del boom del totxo, especialment en el corredor mediterrani.
L’aturada dels motors econòmics ha deixat inversions caríssimes que no es poden mantenir per la baixa afluència d’usuaris.
dimarts 31 de maig de 2011
AEROPORT DE LA SEU en parla el Director de Transports
RICARD FONT (DIRECTOR DE TRANSPORT I MOBILITAT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA)
És normal que la Generalitat procuri per les pistes catalanes
Ricard Font matisa, sobre la inquietud que ha generat a Andorra l'acord amb Thomas Cook, que al final qui tria és l'esquiador i aposta per implusar "sinèrgies conjuntes"
Fer créixer les possibilitats de negoci del ara per ara aeròdrom de la Seu d’Urgell i treballar el potencial de l’aeroport de l’Alguaire són dos dels projectes de la direcció general que encapçala Ricard Font, que recorda que la Seu i l’Alguaire són “diferents” però “complementaris”. Tanmateix, convida Andorra a col·laborar en el desenvolupament dels dos equipaments aeroportuaris.
S’ha constituït la taula estratègica de l’aeroport de la Seu d’Urgell. Quins passos es faran a partir d’ara?
Vam licitar deu hangars i vam tenir fins i tot més demandants que no pas hangars. Faltava que des de la Generalitat es fessin els serveis bàsics per servir-los: llum, aigua. Això és una petita inversió d’uns 500.000 euros que farem durant aquest estiu i que permetrà que durant la tardor es pugui iniciar la construcció dels deu hangars que s’afegiran al que hi ha ara. Paral·lelament posarem en marxa el restaurant.
I a partir d’aquí?
Durant el 2012 farem la tramitació que ens permeti passar d’aeròdrom privat, el que és ara, a aeròdrom públic. Aquí faríem unes petites inversions d’uns 250.000 euros: la remodelació de la tanca per augmentar la seguretat, repintar la plataforma i posar el sistema de videovigilància i de control d’accessos. Per què? Perquè a l’aeròdrom privat només els pilots que hi tenen un aeronau tenen autorització per volar i en el moment que és públic pot haver-hi diversos usuaris, sempre que el transport sigui privat.
I per quan aeroport?
La taula estratègica està pensada per fer un pla de negoci. En aquest primer estadi s’han de veure les opcions que hi hagi possibles nous operadors o noves empreses interessades. Si hi hagués empreses disposades a fer transport de passatgers o mercaderies, i sempre estem parlant d’aerotaxis, de 10 o 20 persones com a màxim, significaria que hauríem de fer una nova tramitació per passar de ser aeròdrom públic a aeroport comercial. I estaríem parlant entre el 2012 i el 2013. Ara, si demà alguna empresa ens diu que estaria disposada a fer servei d’aerotaxi ja i a estar-s’hi cinc anys, acceleraríem els terminis i les obres. I l’obra consisteix a fer aquesta miniterminal. Un lloc on la gent pugui fer el check-in. I la inversió serien uns 250.000 euros més.
La Generalitat no s’aventurarà a fer res sense garantir-se la iniciativa privada?
Nosaltres ens hem garantit ara que hi haurà deu hangars nous. Per això programem l’obra. I com que sabem que hi ha demanda en farem quatre més. Si realment hi hagués una demanda molt important de vols d’aerotaxi, i nosaltres la buscarem, no farem d’espectadors, estem disposats a fer aquesta inversió perquè l’aeroport tingui la mínima infraestructura possible. Anirem fent en funció d’aquesta relació entre la inversió pública i la privada. És una infraestructura de tipus econòmic que el que ha de fer és donar un servei que repercuteixi en el territori. Però si no hi ha inversions privades al darrere per molt que nosaltres gastem a fer un gran aeroport no hi haurà cap repercussió.
El pla director preveu una ampliació de la pista i els veïns d’Adrall ja han recordat que s’hi oposen.
En aquests moments ens plantegem el que he explicat. El pla director pot preveure moltes coses però nosaltres en aquesta legisaltura no tenim previst res més. Procurem tocar molt de peus a terra. Anar a plantejar grans ampliacions no és el nostre model. El nostre model és el de desenvolupar l’aeroport d’acord amb les iniciatives que existeixin al seu voltant.
Quin paper pot jugar Andorra?
La taula estratègica està pensada per sumar totes aquelles institucions públiques, privades i administracions que tinguin la voluntat de participar en el desenvolupament d’aquest aeroport. Estem oberts a la participació del Govern d’Andorra i de qui sigui per aportar iniciatives, inversions, tot el que faci falta.
L’acord per fer venir Thomas Cook a Alguaire ha generat inquietud a Andorra. Hi ha la por que el país perdi clients. Entén aquesta inquietud?
Nosaltres hem fet una inversió d’1,5 milions d’euros per adequar la terminal perquè puguin arribar dos vols a l’hora i com a condició hem demanat que dintre de l’oferta del touroperador s’incloguin les pistes de Lleida. La inversió l’hem feta des del govern de la Generalitat i lògicament volem que tingui un retorn en el territori català. Ara, la part del negoci serà una cosa tant dels operadors turístics catalans com dels operadors turístics andorrans. Al final un senyor d’Anglaterra que vulgui anar a esquiar durant una setmana mirarà la llista, els preus, valorarà i ni el govern de la Generalitat el pot obligar a anar a esquiar a una pista catalana ni el Govern andorrà el pot obligar a esquiar en una pista andorrana.
Es possible la col·laboració malgrat la competència pel mercat de la neu?
I tant. De vegades magnifiquem les coses sense fer una anàlisi lògica de les situacions. Nosaltres estem oberts a col·laborar amb el Govern d’Andorra i ens interessa crear sinergies. Que el govern de Catalunya procuri per les pistes catalanes és una cosa normal com ho és que el Govern d’Andorra procura que la gent vagi a Andorra. El bo seria que tinguéssim sinergies comunes que ens permetessin portar 100.000 esquiadors en lloc de 16.000, perquè hi haurien molts que anirien a Andorra i molts que anirien a Lleida. El lògic és sumar per augmentar el pastís.
La sensació és que Alguaire ha tingut un inici complicat.
És difícil trobar un aeroport que el primer any tingui 66.000 passatgers. És una xifra interessant. Pyrenair ha fet fallida, però no és imputable a l’aeroport. Els vols de Vueling els fa Air Nostrum i fins i tot ha hagut d’augmentar la capacitat dels avions perquè hi ha hagut més demanda. I la batalla de Ryanair no és solament a Lleida. La té a vuit aeroports arreu de l’Estat, la té a França, la té Alemanya, a Irlanda. Sóc optimista respecte el futur.
PUBLICAT AL DIARI D'ANDORRA EL 16.05.2011
RICARD fONT DIU QUE EN 4 ANYS NO FARÀ EL TALÙS I A PARTIR DEL CINQUÉ ANY QUE PASSARÀ?
HAURÀ COMPLERT LA SEVA PARAULA I A PARTIR DEL5e. ANY SI TENEN DINERS...AU...EL TALÚS D'ADRALL!!!!
AEDAU
LA GENERALITAT DIU NO AL TREN DE LA POBLA A LA SEU
OBRES PÚBLIQUES
Catalunya descarta dur a la Seu el tren de la PoblaEl govern català entén que ara “no és viable” invertir en la connexió ferroviària entre la Pobla i la Seu i que, a més, l’obra té una rendibilitat “discutible”
Un comboi aturat a l’estació de tren.Un estudi encarregat per la Diputació de Lleida conclou que fer arribar la línia ferroviària de la Pobla de Segur fins a la Seu d’Urgell és viable. I marca un traçat de 55 quilòmetres que tindria un cost econòmic de 265 milions d’euros.
Ho va fer públic a final de de gener el president de la Diputació, el polític d’Esquerra Republicana (ERC), Jaume Gilabert, defensor de les possibilitats que la nova modalitat de transport pot aportar al territori. Com també ho era el govern socialdemòcrata. Llavors Gilabert va explicar que traslladaria la documentació al govern de la Generalitat per sondejar-lo sobre la possibilitat de fer realitat el projecte. Però ara per ara el govern de Convergència i Unió (titular de la línia) ha deixat clar que no considera l’obra prioritària.
El director general de Transport i Mobilitat del govern català, Ricard Font, va recordar que la situació pressupostària impedeix embarcar-se en un projecte d’aquesta magnitud que, a més, no té provada la rendibilitat. “No forma part de les prioritats del govern de Catalunya afrontar una obra de més de 200 milions d’euros i que a més té una rendibilitat econòmica i social discutible”, va manifestar.
Font va assenyalar que no seria coherent impulsar l’ampliació de la línia ferroviària fins a la capital de l’Alt Urgell ara per ara quan, a més, “ens estem queixant que fa falta una inversió de 1.900 milions d’euros per a les rodalies”. “Plantejar-nos segons quines inversions no és viable en aquests moments. S’han de dimensionar bé les coses”, va afegir.
En estudi
Això sí, va manifestar que el projecte es pot situar “en l’àmbit de l’estudi”. Congelar-lo fins que les disponibilitats pressupostàries siguin unes altres. “Aquests són anys per estudiar, per treballar, per veure les oportunitats i, per tant, no és desgavellat poder fer projeccions, veure les possibilitats els traçats”, va comentar. En el cas concret d’aquest projecte l’estudi dibuixa un trajecte que salvaria l’orografia amb ponts i tres túnels. De fet, més de la meitat del pressupost calculat s’hauria de dedicar a aquests túnels, d’entre 10 i 15 quilòmetres. “No sabem d’aquí a vuit o deu anys quines seran les disponibilitats pressupostàries i tampoc sabem quines seran les possibilitats constructives i, per tant, potser els avenços tècnics ens permeten fer obres més econòmiques, entrar en determinades opcions”, va indicar Font, sobre les possibilitats futures de l’obra.
La Generalitat va recuperar la propietat de la línia entre Lleida i la Pobla de Segur l’any 2005 amb l’objectiu de rellançar-la, ja que estava en condicions molt deficients. La possibilitat d’ampliar-la fins a la Seu d’Urgell i després fins a Andorra ha estat un projecte del qual s’ha parlat els últims temps i el gabinet liderat per Jaume Bartumeu es va mostrar molt interessat ateses les possibilitats que obria per al país, per fer venir passatgers però també mercaderies. Però el mateix executiu ja reconeixia fa alguns mesos les dificultats per tirar-lo endavant com a conseqüència de les estretors econòmiques. I Ricard Font va insistir en aquest factor: “quan tinguem disponibilitats pressupostàries més importants podrem afrontar altres projectes més importants”. Ara per ara el que la direcció que encapçala es planteja és “aprofundir en altres tipus de transport públic, autobús, vies segregades per a aquests vehicles, taxis a la demanda, aquí és on hem de posar èmfasi, i per a tot el conjunt del país”.
Catalunya descarta dur a la Seu el tren de la PoblaEl govern català entén que ara “no és viable” invertir en la connexió ferroviària entre la Pobla i la Seu i que, a més, l’obra té una rendibilitat “discutible”
Un comboi aturat a l’estació de tren.Un estudi encarregat per la Diputació de Lleida conclou que fer arribar la línia ferroviària de la Pobla de Segur fins a la Seu d’Urgell és viable. I marca un traçat de 55 quilòmetres que tindria un cost econòmic de 265 milions d’euros.
Ho va fer públic a final de de gener el president de la Diputació, el polític d’Esquerra Republicana (ERC), Jaume Gilabert, defensor de les possibilitats que la nova modalitat de transport pot aportar al territori. Com també ho era el govern socialdemòcrata. Llavors Gilabert va explicar que traslladaria la documentació al govern de la Generalitat per sondejar-lo sobre la possibilitat de fer realitat el projecte. Però ara per ara el govern de Convergència i Unió (titular de la línia) ha deixat clar que no considera l’obra prioritària.
El director general de Transport i Mobilitat del govern català, Ricard Font, va recordar que la situació pressupostària impedeix embarcar-se en un projecte d’aquesta magnitud que, a més, no té provada la rendibilitat. “No forma part de les prioritats del govern de Catalunya afrontar una obra de més de 200 milions d’euros i que a més té una rendibilitat econòmica i social discutible”, va manifestar.
Font va assenyalar que no seria coherent impulsar l’ampliació de la línia ferroviària fins a la capital de l’Alt Urgell ara per ara quan, a més, “ens estem queixant que fa falta una inversió de 1.900 milions d’euros per a les rodalies”. “Plantejar-nos segons quines inversions no és viable en aquests moments. S’han de dimensionar bé les coses”, va afegir.
En estudi
Això sí, va manifestar que el projecte es pot situar “en l’àmbit de l’estudi”. Congelar-lo fins que les disponibilitats pressupostàries siguin unes altres. “Aquests són anys per estudiar, per treballar, per veure les oportunitats i, per tant, no és desgavellat poder fer projeccions, veure les possibilitats els traçats”, va comentar. En el cas concret d’aquest projecte l’estudi dibuixa un trajecte que salvaria l’orografia amb ponts i tres túnels. De fet, més de la meitat del pressupost calculat s’hauria de dedicar a aquests túnels, d’entre 10 i 15 quilòmetres. “No sabem d’aquí a vuit o deu anys quines seran les disponibilitats pressupostàries i tampoc sabem quines seran les possibilitats constructives i, per tant, potser els avenços tècnics ens permeten fer obres més econòmiques, entrar en determinades opcions”, va indicar Font, sobre les possibilitats futures de l’obra.
La Generalitat va recuperar la propietat de la línia entre Lleida i la Pobla de Segur l’any 2005 amb l’objectiu de rellançar-la, ja que estava en condicions molt deficients. La possibilitat d’ampliar-la fins a la Seu d’Urgell i després fins a Andorra ha estat un projecte del qual s’ha parlat els últims temps i el gabinet liderat per Jaume Bartumeu es va mostrar molt interessat ateses les possibilitats que obria per al país, per fer venir passatgers però també mercaderies. Però el mateix executiu ja reconeixia fa alguns mesos les dificultats per tirar-lo endavant com a conseqüència de les estretors econòmiques. I Ricard Font va insistir en aquest factor: “quan tinguem disponibilitats pressupostàries més importants podrem afrontar altres projectes més importants”. Ara per ara el que la direcció que encapçala es planteja és “aprofundir en altres tipus de transport públic, autobús, vies segregades per a aquests vehicles, taxis a la demanda, aquí és on hem de posar èmfasi, i per a tot el conjunt del país”.
dimecres 11 de maig de 2011
Carta d'aproximacio visual per avions / VAC- OACI / Pirineus La Seu d'Urgell / LESU
Si feu clic a la imatge es pot veure per on passaran els avions. En aquest planol no esta marcat encara el talus d'Adrall. AEDAU
AEROPORTS DE CATALUNYA diu a 10 de Maig de 2011:
FALLO DE COMUNICACIONES O SIN RADIO
Las aeronaves procederan a SW (Rio Segre entre las poblaciones del Pla de Sant Tirs y la Parroquia d'Horto) manteniendo 500ft AGL, donde realizaran esperas observando que pista esta en servicio de acuerdo con el transito a la vista. Posteriormente procederan via circuito de transito de aerodromo al ESte de Pirineus-La Seu d'Urgell AD.
Los ULM y los veleros utilizaran circuitos de transito mas cortos que las aeronaves CAT A y B.
Las aeronaves remolcadas tanto en ascenso como en descenso, tienen prioridad y e resto del transito les cedera el paso.
dilluns 9 de maig de 2011
El Periodic d'Andorra 9 de Maig de 2011
Oposició veïnal a allargar la pista de l'aeroport cap a Adrall
dilluns, 9 de maig de 2011
EL PERIÒDIC
LA SEU D'URGELL
L'Associació en Defensa de l'Alt Urgell (Aedau) va manifestatr durant el passat cap de setmana el seu descontent per les intencions d'Aeroports de Catalunya, que gestiona la infraestructura aeroportuària d'Arfa, d'allargar la pista d'aterratge fins a 1.500 metres, amb un talús de 175 metres d'alçada per 500 de llargada, segons va informar l'associació a través d'un comunicat de premsa. Segons aquesta informació, el mur arribaria fins a uns 50 metres de la primera casa d'Adrall, i per això des d'Aedau es pregunten, manifestant la seva preocupació: «si un dia baixa el talús ¿que passarà a la gent d'Adrall?»
L'Aedau va voler expressar d'aquesta manera el seu posicionament contra la idea d'allargar la pista i va expressar l'esperaná en què «la Generalitat i els polítics que intervenen en el projecte tinguin sentit comú».
D'altra banda, des de l'Aedau asseguren que els responsables del projecte «desconeixen que a la cara nord i sud de la pista hi va la central de Biomassa amb una xemeneia que deixarà anar vapor d'aigua a 90º, a una bona alçada», i per tant indiquen que caldrà triar entre l'aeroport o la central. En aquest sentit apunten que la central generaria 130 llocs de treball mentre que l'aeroport podria contractar quinze persones en cinc anys.
http://www.elperiodicdandorra.ad/pirineu/10743-oposicio-veinal-a-allargar-la-pista-de-laeroport-cap-a-adrall.html
dilluns, 9 de maig de 2011
EL PERIÒDIC
LA SEU D'URGELL
L'Associació en Defensa de l'Alt Urgell (Aedau) va manifestatr durant el passat cap de setmana el seu descontent per les intencions d'Aeroports de Catalunya, que gestiona la infraestructura aeroportuària d'Arfa, d'allargar la pista d'aterratge fins a 1.500 metres, amb un talús de 175 metres d'alçada per 500 de llargada, segons va informar l'associació a través d'un comunicat de premsa. Segons aquesta informació, el mur arribaria fins a uns 50 metres de la primera casa d'Adrall, i per això des d'Aedau es pregunten, manifestant la seva preocupació: «si un dia baixa el talús ¿que passarà a la gent d'Adrall?»
L'Aedau va voler expressar d'aquesta manera el seu posicionament contra la idea d'allargar la pista i va expressar l'esperaná en què «la Generalitat i els polítics que intervenen en el projecte tinguin sentit comú».
D'altra banda, des de l'Aedau asseguren que els responsables del projecte «desconeixen que a la cara nord i sud de la pista hi va la central de Biomassa amb una xemeneia que deixarà anar vapor d'aigua a 90º, a una bona alçada», i per tant indiquen que caldrà triar entre l'aeroport o la central. En aquest sentit apunten que la central generaria 130 llocs de treball mentre que l'aeroport podria contractar quinze persones en cinc anys.
http://www.elperiodicdandorra.ad/pirineu/10743-oposicio-veinal-a-allargar-la-pista-de-laeroport-cap-a-adrall.html
dissabte 7 de maig de 2011
AEROPORT DE LA SEU 2011
AEDAU Maig 2011
Aeroports de Catalunya vol allargar la pista d'aterratge fins a 1500 metres, vol dir un talús de 175 metres d'alçada per 500 metres de llarg. Arriba fins a uns 50 metres aproximadament de la primera casa d'Adrall.
I si un dia baixa el talús que ens passarà a la gent d'Adrall?
Nosaltres estem totalment posicionats en contra d'allargar la pista en direcció a Adrall.
Esperem que la Generalitat i els politics (President de la Diputació Jaume Gilabert, Alcalde de La Seu d'Urgell Albert Batalla, President del Consell Comarcal Jesús Fierro, Alcalde de Montferrer i Castellbó Ramon Fierro, Alcalde de Ribera d'Urgellet Antoni Capdevila Tarradellas, President de l’Associació d'Empresaris de l'Alt Urgell Jordi Grau, President de l’Associació d'Hostaleria de l'Alt Urgell Miquel Angel Sánchez) que intervenen en el projecte tinguin sentit comú.
No es pot ensorrar un poble sota el paraigües d’un talús d’aquesta magnitud.
I també desconeixen que o a la cara nord com o la cara sud de la pista i va la central de Biomassa amb una xemeneia que deixarà anar vapor d’aigua a 90º, a una bona alçada.
Les dues coses no hi tenen cabuda, hauran d’optar per una cosa o un altra. Per descomptat dona mes llocs de treball la Biomassa que han parlat de 130, i de l’aeroport hi ha un estudi de la Generalitat que en 5 anys donarà 15 llocs de treball.
Si feu clic damunt de les imatges inferiors, ampliareu l’ultima comunicació oficial de La Generalitat sobre l’aeroport de La Seu.
Aeroports de Catalunya vol allargar la pista d'aterratge fins a 1500 metres, vol dir un talús de 175 metres d'alçada per 500 metres de llarg. Arriba fins a uns 50 metres aproximadament de la primera casa d'Adrall.
I si un dia baixa el talús que ens passarà a la gent d'Adrall?
Nosaltres estem totalment posicionats en contra d'allargar la pista en direcció a Adrall.
Esperem que la Generalitat i els politics (President de la Diputació Jaume Gilabert, Alcalde de La Seu d'Urgell Albert Batalla, President del Consell Comarcal Jesús Fierro, Alcalde de Montferrer i Castellbó Ramon Fierro, Alcalde de Ribera d'Urgellet Antoni Capdevila Tarradellas, President de l’Associació d'Empresaris de l'Alt Urgell Jordi Grau, President de l’Associació d'Hostaleria de l'Alt Urgell Miquel Angel Sánchez) que intervenen en el projecte tinguin sentit comú.
No es pot ensorrar un poble sota el paraigües d’un talús d’aquesta magnitud.
I també desconeixen que o a la cara nord com o la cara sud de la pista i va la central de Biomassa amb una xemeneia que deixarà anar vapor d’aigua a 90º, a una bona alçada.
Les dues coses no hi tenen cabuda, hauran d’optar per una cosa o un altra. Per descomptat dona mes llocs de treball la Biomassa que han parlat de 130, i de l’aeroport hi ha un estudi de la Generalitat que en 5 anys donarà 15 llocs de treball.
Si feu clic damunt de les imatges inferiors, ampliareu l’ultima comunicació oficial de La Generalitat sobre l’aeroport de La Seu.
divendres 6 de maig de 2011
TAULA ESTRATEGICA AEROPORT DE LA SEU
Un altre cop amb l'aeroport...es veu que hi ha un grup de descontents...el volen mes gran...mes avions..10 hangars que al final serviran demagatzems i els nostres poligons amb naus sense llogar.
Es volen gastar 1.000.000€ dels nostres impostos...nomes per justificar la compra...
L'aeroport de Lleida es deficitari i esta a punt de tancar i ara el nostre el volen ampliar.
NO TE SENTIT!!! Srs. POLITICS CAL QUE S'HO FACIN MIRAR!!!
Es volen gastar 1.000.000€ dels nostres impostos...nomes per justificar la compra...
L'aeroport de Lleida es deficitari i esta a punt de tancar i ara el nostre el volen ampliar.
NO TE SENTIT!!! Srs. POLITICS CAL QUE S'HO FACIN MIRAR!!!
dilluns 25 d’abril de 2011
L'AEROPORT DE LA SEU D'URGELL
A prop de les eleccions municipals torna a sortir el tema de l'aeroport de La Seu.
Esperem que nomes sigui campanya dels partits politics per les eleccions, campanya que no podran complir, degut a que l'aeroport no es farà, quedarà tal com esta ara.
Els andorrans en un escrit a la premsa encara demanen que puguin aterrar avions de 150-200 places. Per poder acollir aquets aparells, s'ha de soterrar Adrall sota la pista d'aterratge. Això vol dir, camions de runa amunt i avall i sols negoci per uns quants espavilats.
Per altra banda, a situació legal es la següent:
El Pla especial de l'aeroport esta denunciat a la Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Barcelona. Va ser acceptat a tràmit, en el seu moment la Generalitat va acceptar el seu error en el planejament i ha presentat al.legacions.
Aquesta es la situació actual, esperem que el Tribunal vegi clara la pre.... i anul•li el Pla.
diumenge 7 de febrer de 2010
ATURADES LES OBRES DE L'AEROPORT DE LA SEU D'URGELL
S’han aturat les obres de l’aeroport de La Seu d’Urgell per motius tècnics.
Es veu que mentre treballaven les màquines, la pista s’anava enfonsant i anava cedint el terra.
En el moment que tinguem mes informació la publicarem.
Es veu que mentre treballaven les màquines, la pista s’anava enfonsant i anava cedint el terra.
En el moment que tinguem mes informació la publicarem.
dimarts 26 de gener de 2010
Bartumeu afirma que Andorra apuesta por Alguaire y descarta el aeródromo de la Seu
Bartumeu explicó que la clasificación de la infraestructura como en aeródromo por parte de la Generalitat junto con la puesta en funcionamiento del aeropuerto de Lleida-Alguaire, han hecho decidir al Gobierno andorrano que “no invertirá en el relanzamiento de La Seu”.
“Nos parece muy bien que exista, pero que quede claro que no es nuestra apuesta para traer turistas a Andorra”, afirmó.
El aeropuerto de Lleida-Alguaire es “la opción buena” para Andorra, manifestó Bartumeu. Según el jefe del Govern andorrano, aunque se encuentre más lejos que el de La Seu, cumple las características que Andorra requiere, ya que permite que puedan operar aviones grandes y medios, a diferencia del aeródromo de la Seu, que por sus dimensiones, sólo está preparado para aviones privados o avionetas.
Para Bartumeu, Andorra gana en accesibilidad, ya que en carretera, viniendo desde el sur, hay menos posibilidades que las carreteras queden afectadas por las nevadas. El turismo saldrá “favorecido”, opinó, ya que el trayecto en autobús entre los dos puntos es de sólo dos horas.
El Govern del Principat, mediante su área de promoción turística, ya está negociando con Aeroports de la Generalitat de Catalunya para diseñar estrategias que favorezcan el crecimiento del aeropuerto de Lleida-Alguaire, explicó Bartumeu.
A pesar de la entrada en funcionamiento del aeropuerto de Lleida-Alguaire, Andorra no abandonará la relación que tradicionalmente ha mantenido con Tolosa de Languedoc o Girona, que hasta ahora han funcionado como los aeropuertos de Andorra.
Bartumeu ya había anunciado en varias ocasiones que la apuesta de Andorra sería el aeropuerto de Lleida-Alguaire que deberá estar abierto antes de acabar el año, según informó el propio conseller de Obres Públiques i Política Territorial, Joaquim Nadal.
Mientras el Govern de la Generalitat está llevando a cabo las obras para reabrir el aeródromo de la Seu d’Urgell que en el mes de mayo ya verá despegar las primeras aeronaves que podrán llevar hasta veinte pasajeros y cargar hasta veinte toneladas de peso, según explicó el propio conseller del PTOP en su última visita a estas instalaciones
“Nos parece muy bien que exista, pero que quede claro que no es nuestra apuesta para traer turistas a Andorra”, afirmó.
El aeropuerto de Lleida-Alguaire es “la opción buena” para Andorra, manifestó Bartumeu. Según el jefe del Govern andorrano, aunque se encuentre más lejos que el de La Seu, cumple las características que Andorra requiere, ya que permite que puedan operar aviones grandes y medios, a diferencia del aeródromo de la Seu, que por sus dimensiones, sólo está preparado para aviones privados o avionetas.
Para Bartumeu, Andorra gana en accesibilidad, ya que en carretera, viniendo desde el sur, hay menos posibilidades que las carreteras queden afectadas por las nevadas. El turismo saldrá “favorecido”, opinó, ya que el trayecto en autobús entre los dos puntos es de sólo dos horas.
El Govern del Principat, mediante su área de promoción turística, ya está negociando con Aeroports de la Generalitat de Catalunya para diseñar estrategias que favorezcan el crecimiento del aeropuerto de Lleida-Alguaire, explicó Bartumeu.
A pesar de la entrada en funcionamiento del aeropuerto de Lleida-Alguaire, Andorra no abandonará la relación que tradicionalmente ha mantenido con Tolosa de Languedoc o Girona, que hasta ahora han funcionado como los aeropuertos de Andorra.
Bartumeu ya había anunciado en varias ocasiones que la apuesta de Andorra sería el aeropuerto de Lleida-Alguaire que deberá estar abierto antes de acabar el año, según informó el propio conseller de Obres Públiques i Política Territorial, Joaquim Nadal.
Mientras el Govern de la Generalitat está llevando a cabo las obras para reabrir el aeródromo de la Seu d’Urgell que en el mes de mayo ya verá despegar las primeras aeronaves que podrán llevar hasta veinte pasajeros y cargar hasta veinte toneladas de peso, según explicó el propio conseller del PTOP en su última visita a estas instalaciones
divendres 30 d’octubre de 2009
1ª Visita d'obra del Conseller Nadal a l'aeroport de La Seu d'Urgell
El Conseller de PTOP Sr. Joaquim Nadal i Farreras ha fet la visita d’obra a l’aeroport de la Seu, acompanyat del Director General de PTOP a l’Alt Pirineu i Arán Sr. Jordi Mas i Ortega, l’Alcalde de Ribera d’Urgellet Sr. Antoni Capdevila i Tarradelles i el Tinent d’Alcalde Sr. Jesús Dòria i Parramon i el Regidor de Turisme de l'Ajuntament de la Seu d'Urgell Sr. Miquel Caminal. Ha sorprès molt l’ excusada assistència de l’Alcalde de Montferrer i Castellbó Sr. Ramon Fierro i Rugall.
La visita ha estat seguida per tota la premsa local i andorrana.
Al entrar hem estat rebuts pel Cap dels Mossos, per saber si volíem parlar amb el Conseller (suposem que enviat pel Alcalde de Ribera), perquè al poc ha vingut la Cap del Gabinet del Conseller (suposem que enviada pel propi Conseller) per si volíem parlar amb ell. Els hem dit als dos que solament veníem de visita. La Cap del Gabinet ens ha dit que la Generalitat al fer una obra la fa a consciència. Li hem parlat del talús i ella ha entès l’abocador, amb lo qual hem vist la bona fe de la noia, però que no en tenia ni idea del que allí es pretén fer.
Al final del recorregut i la visita a la torre de control, el Conseller ha vingut a saludar-nos. Al preguntar-nos que volíem, hem aprofitat de per transmetre-li la nostra gran preocupació pel talús que volen construir per allargar la pista. Ens ha dit que això ho dictarà el Pla Director que ha licitat fa poc. Que, de totes maneres en seguiríem parlant mes endavant.
Ens han ensenyat la ubicació de l’heliport, a l’entrada de l’actual recinte; la situació dels dipòsits de combustible, on ara està el d’Helitrans; i el lloc on posaran la planta asfàltica, a l’entrada del recinte actual.
dijous 29 d’octubre de 2009
Us convoquem el divendres 30 d'Octubre a les 12,40 a la pista de l'aeroport de La Seu.
Dia: Divendres 30 d'Octubre
Hora: 12,45
Lloc: Esplanada de l'aeroport de La Seu d'Urgell
Visita: Conseller de PTOP Sr. Joaquim Nadal
Us convoquem a l'aeroport, a l'entrada de la pista,el divendres dia 30.10.09, a les 12,40, perquè a les 12,45 el Conseller de PTOP Sr. Joaquim Nadal farà l'inauguració de l'obra que ha començat aquest dies per la reobertura de l’aeròdrom de La Seu.
Disculpeu que no us haguem avisat amb mes antelació, ja que fins fa uns moments no ens hem enterat del calendari del Conseller per aquest dia.
Sabem que estarà poca estona a l'aeroport, ja que desprès va a una reunió amb el Govern andorrà per parlar del projecte del gran aeroport que pensa fer-nos. I a les 7de la tarda serà a l'oficina de PTOP de l'Avda. Saloria de La Seu d'Urgell.
Ens veurem a l'aeroport.
dimecres 7 d’octubre de 2009
Tota la documentació de la licitació, adjudicació i direcció d'obra per la reobertura de l'aeroport de la Seu (clicar aquí)
Clicar damunt del títol i podreu entrar a veure tots els documents sobre la licitació, adjudicació, contractació i direcció d'obra de la propera reobertura de l'aeròdrom i heliport de la Seu d'Urgell.
Clicar damunt l'imatge per ampliar.
També s'ha licitat l'execució del Pla Director de l'aeroport comercial de la Seu d'Urgell. El que inclou tota l'obra per un gran aeroport, inclòs el talús d'Adrall, que entre el funcionaris de la Generalitat l'anomenen "PORTA AVIONS".
Entre els tècnics i funcionariat de AEROPORTS DE CATALUNYA que treballen en el projecte n'hi ha que no veuen gaire clar la construcció del "PORTA AVIONS" d'Adrall, degut a la proximitat a la població, a la inestabilitat de les terres i al fort impacte paisatgístic.
Sembla que amb les nostres queixes, al.legacions i plets, al final farem raonar a la Generalitat. De totes maneres no podem baixar la guàrdia.
Gràcies a l’ajut de tots vosaltres, els que us heu queixat a les reunions de la Seu, els que heu presentat al.legacions i d’altres gestions que heu fet, US ESTEM MOLT AGRAÏTS i al final potser aconseguirem que el projecte “si es que el fan, sigui una cosa raonable”
Moltes gràcies a tots.
dilluns 5 d’octubre de 2009
ASSEMBLEA GENERAL EXTRAORDINARIA
REUNIO
Dia: DIMARTS 6 D’OCTUBRE
Lloc: LOCAL SOCIAL
Hora: 6,30 DE LA TARDA
Ponents:
Sr. PABLO MOLINA (Bufet GARRIGUES)
Sra.VICTORIA CLEMENTE (Bufet GARRIGUES)
Sra.ISA MONFORTE (Bufet RIBOT)
ORDRE DEL DIA:
1.NOVA INFORMACIÓ SOBRE L’AEROPORT
2.PLET CONTRA LA SUSPENSIÓ DEL PLA ESPECIAL
3.ADJUDICACIÓ DE L'OBRA INMEDIATA DEL AERÒDROM I HELIPORT
4.LICITACIÓ DEL PLA DIRECTOR DE L'AEROPORT COMERCIAL
5.IMPLANTACIÓ DE LA PLANTA D’ASFALT
Degut a l’extens temari i a que els advocats puguin marxar a una hora raonable, demanem a tothom la màxima puntualitat.
Hi esteu convidats, us hi esperem.
diumenge 4 d’octubre de 2009
Adjudicació de les obres de l'aeroport (Si els ajuntaments de Montferrer i Pla no donessin permìs d'obra, quedaría parat)
El Govern adjudica les obres per reobrir l’aeròdrom de la Seu d’Urgell
El Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha adjudicat les obres que permetran la reobertura de l’aeròdrom de la Seu, a l’empresa Acsa Sorigué. Aquesta actuació significa un pas més per reactivar aquesta important infraestructura per al desenvolupament de les comarques del Pirineu. Les obres que ara s’adjudiquen per 1,9 MEUR consistiran en el condicionament de les instal•lacions actuals per tal de posar-les en servei com a aeròdrom el primer semestre de l’any vinent.
El Govern de la Generalitat té com a objectiu reobrir i potenciar l’aeròdrom de la Seu per tal de comptar amb una infraestructura clau per la dinamització econòmica i turística del Pirineu i recuperar així unes instal·lacions tancades.
L’aeròdrom de la Seu està situat entre els termes municipals de Montferrer i Castellbó i Ribera d’Urgellet, a la comarca de l’Alt Urgell. Va ser inaugurat al 1982 i va funcionar de manera estable fins al 1984, quan es va produir l’últim vol comercial. Posteriorment, va ser utilitzat per a l’aviació esportiva i general fins que, un cop adquirit per la Generalitat, vist l’estat d’abandonament que presentava, la infraestructura va ser tancada per raons de seguretat.
Els darrers temps, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha fet importants passos amb l’objectiu de reobrir-lo. En aquest sentit, el Govern ha inclòs al Pla d’aeroports de Catalunya la previsió de reobrir l’aeròdrom actual de la Seu i construir un sistema general aeroportuari amb tots els serveis necessaris tant per aeronaus com per passatgers.
Igualment, s’ha obert un procés de licitació (a través d’Aeroports de Catalunya) per a la redacció del Pla Director Urbanístic Aeroportuari, que és la nova figura urbanística descrita a la Llei d’Aeroports recentment aprovada. Aquest PDUA definirà els objectius i actuacions a mitjà i llarg termini a desenvolupar per anar donant forma al futur aeroport.
Ara, el DPTOP ha adjudicat a l’empresa Acsa Sorigué les obres que permetran condicionar les instal·lacions de l’aeròdrom per poder-lo reobrir. Aquests treballs permetran recuperar les funcions per les quals va ser dissenyat l’aeròdrom inicialment, per un import de 1,9 MEUR . Les obres tenen un termini d’execució d’uns 3 mesos, i s’espera que comencin aquesta tardor de manera que el primer semestre de l’any vinent es podria posar en funcionament de nou.
Condicionament previ a la reobertura
L’aeroport de la Seu presenta actualment un estat deficient de conservació. La pista d’enlairament i aterratge, de 1.340 metres de llargada i 28 d’amplada, presenta nombroses irregularitats en el ferm, i les diferents edificacions de l’aeroport també presenten deficiències.
Els treballs de condicionament que ara s’han adjudicat per posar-lo a punt permetran tornar a obrir aquesta infraestructura com a aeròdrom per a l’aviació privada, esportiva i d’emergències.
En aquest sentit, les actuacions de condicionament consistiran en:
Rehabilitació del ferm, tant de la pista de vol com dels carrers de rodada i la plataforma d’estacionament
Redistribució dels llocs d’estacionament
Desbrossament i anivellament de les pistes i els carrers de rodada
Substitució de les ajudes visuals instal·lades actualment
Senyalització horitzontal de la pista
Sanejament de la tanca perimetral existent i col·locació de noves tanques
Establiment d’un heliport dins la plataforma de camp de vol
Condicionament de l’actual edifici administratiu i de serveis del futur gestor de l’aeroport
Rehabilitació de l’edifici de la terminal i de la torre de control
Impuls a l’aviació general i corporativa
Les obres que ara s’adjudiquen serviran per a posar a punt la instal·lació de cara a la seva reobertura. D’aquesta manera, l’aeroport podrà acollir operacions d’aviació general i corporativa, així com altres aeronaus destinades a l’extinció d’incendis.
diumenge 20 de setembre de 2009
El Govern licita les obres per reobrir l'aeroport de La Seu d'Urgell aquest any (clicar aquí)
La Generalitat segueix treballant en la reobertura de l'aeroport de la Seu i el mes important es que continua en la mateixa línia del principi.
VOL UN AEROPORT COMERCIAL GRAN, però necessiten capital andorrà.
De moment l’obriran com aeròdrom per avionetes i continuaran fent el Pla Director de l'aeroport comercial.
Aniran invertint a mida que vagin recaptant...(suposem que serà la baixada de runa andorrana la gran inversora...)
Si cliqueu sobre el títol, s'obrirà la nota de premsa de la Generalitat que ho explica tot.
dissabte 5 de setembre de 2009
Visita de l'Hble. Conseller de Governació a Ribera d'Urgellet
Amb motiu de les obres de remodelació del Pont d'Àrfa, l'Hble. Conseller de Governació, Sr. Jordi Ausàs ha visitat l'Ajuntament de Ribera d'Urgellet i posteriorment l'obra en la que se l'hi ha ofert un lunch.
A les 12 del migdia l'ha rebut l'Alcalde i el Consistori, amb la presència dels veïns del Municipi, TV Pirineus i la revista Les Mesures.
Un petit comitè d' AEDAU ha estat rebut en privat pel Conseller i l'Alcalde. En l'entrevista s'ha parlat de l'aeroport de La Seu d'Urgell, de la planificació i de l'opinió personal del Conseller:
"La voluntat de la Generalitat es fer-ne un aeroport. Jo vaig ser el que va assentar al Conseller Sr. Joaquim Nadal i al Sr. Betriu en una taula per parlar-ne per primera vegada. Soc un defensor de l'aeroport dimensionat al territori, ens col•locarà dins el mapa mundial de les comunicacions i donarà vida al territori. De moment es reobrirà com aeròdrom i mes endavant si Andorra hi participa es farà un aeroport. Sense la participació andorrana, la Generalitat sola no pot”
Al finalitzar l’entrevista s’ha acordat fer una reunió amb el Conseller Ausàs en els propers dies per parlar del projecte amb mes amplitud.
dijous 16 de juliol de 2009
El Parlament aprova la Llei d‘aeroports i heliports
Generalitat de Catalunya
Departament de PTOP
Gavinet de premsa
Ara han fet la Llei que regularà el projecte. No es tenia d'haver fet abans que el projecte?
El Ple del Parlament ha aprovat avui la Llei d’aeroports i heliports, que té com a objectiu regular les infraestructures de transport aeri i les competències en matèria aeroportuària del Govern, que exercirà principalment a través de l’ens Aeroports Públics de Catalunya.
La Llei d’aeroports que avui ha aprovat el Ple del Parlament de Catalunya és una nova eina amb que comptarà a partir d’ara el Govern per a l’exercici de les competències que en matèria aeroportuària li atorga l’Estatut d’Autonomia, als quals s’hi han de sumar els aeroports de Lleida-Alguaire – a punt de posar-se en funcionament –, el de la Seu d’Urgell i el futur aeroport empresarial-corporarti).
Així mateix, aquesta Llei vol donar resposta a les necessitats del sector de l’aviació comercial que en els darrers anys ha experimentat una gran transformació i creixement que han fet necessari un replantejament global del marc legal que fins ara regulava aquesta matèria.
D’aquesta manera, el projecte de Llei se suma i completa altres instruments que amb aquest objectiu ha impulsat recentment el Govern com el Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya i la societat Aeroports Públics de Catalunya.
Així, es pretén assegurar la creació d’una xarxa d’infraestructures que doni resposta a les necessitats del territori, que garanteixi la seva connectivitat i que impulsi el seu creixement econòmic.
El Govern va aprovar el projecte de Llei d’aeroports i heliports de Catalunya el passat 20 de gener. El 18 de març iniciava el seu tràmit parlamentari per ser debatut i assolir el màxim consens en el si de la la comissió de Política Territorial del Parlament. Avui finalitza el recorregut parlamentari de la Llei amb la seva aprovació pel Ple.
Més competències pel Govern
La Llei d’aeroports i heliports que avui ha aprovat el Parlament estableix que el DPTOP serà l’encarregat d’establir la política aeroportuària desenvolupant les següents funcions:
§ Planificació estratègica de les infraestructures aeroportuàries
§ Desenvolupament i construcció de les infraestructures
§ Elaboració del règim jurídic o la normativa reguladora
§ Aprovació de la forma concreta de gestió de cadascuna de les infraestructures aeroportuàries
§ Atorgament d’autoritzacions i certificats
§ Definició i supervisió del règim tarifari per a la seva utilització
§ Tramitació i aprovació dels Plans Directors Urbanístics Aeroportuaris
§ Ordenació i garantia de la prestació dels serveis aeroportuaris
Altres competències que exercirà el Govern seran les de inspeccionar les infraestructures aeroportuàries quan ho consideri necessari i aplicar el règim sancionador quan s’escaigui.
Dues eines bàsiques per la planificació
La Llei també estableix que el Govern de la Generalitat és l’encarregat de desenvolupar la planificació estratègica, així com ordenar les infraestructures aeroportuàries de Catalunya. És en aquest sentit que el projecte contempla dues eines bàsiques.
Per una banda, el Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports, que recull la xarxa bàsica de les infraestructures aeroportuàries necessàries per assolir un grau d’accessibilitat i connectivitat de tot el territori català.
D’altra banda, la Llei també recull la nova figura del Pla Director Urbanístic Aeroportuari, com l’eina que ordena i regula el desenvolupament i implantació d’infraestructures aeroportuàries i les activitats del seu entorn. El pla, integra les determinacions urbanístiques i aeroportuàries necessàries per a executar una actuació i delimita la zona de servei de l’aeroport, defineix les servituds aeronàutiques i les limitacions que afecten els terrenys que ocupa i els del seu entorn. En aquest sentit, a partir de l’aprovació d’aquesta Llei, el Govern impulsarà properament dos Plans directors urbanístics aeroportuaris. Un per planificar el desenvolupament del futur aeroport corporatiu/empresarial d’Igualada-Òdena i l’altra pel futur aeroport de la Seu d’Urgell.
Aeroports de Catalunya
Per tal d’exercir les competències en matèria aeroportuària el Govern va aprovar el 26 de setembre de 2007 la creació de la societat limitada Aeroports Públics de Catalunya.
Ara, amb la nova Llei aeroportuària es crearà l’ens públic Aeroports de Catalunya, que completarà les funcions que tenia fins ara la societat mercantil Aeroports Públics de Catalunya. Serà un ens de dret públic subjecte al dret privat que estarà adscrit al DPTOP, tindrà personalitat jurídica pròpia, autonomia administrativa, econòmica i financera i patrimoni propi.
Aeroports de Catalunya serà l’ens encarregat d’administrar les infraestructures de titularitat de la Generalitat que el Govern li adscrigui, i ho podrà fer de forma directa o indirecta. Així, les seves funcions seran:
Dirigir, gestionar i administrar les infraestructures aeroportuàries que se li encarreguin
Contractar les obres de construcció i conservació
Estudiar i avaluar les necessitats d’infraestructures aeroportuàries i elaborar propostes de noves infraestructures i de modificació de les existents
Coordinar tots els aeroports de la seva competència
Fomentar el transport aeri i realitzar activitats de comercialització de les infraestructures, així com activitats formatives del sector
Definir i percebre taxes, cànons i preus públics i privats dels actes i serveis aeroportuaris
El seu president serà nomenat pel Govern a proposta del conseller del DPTOP. Comptarà amb un consell d’Administració i un Consell social on seran representats tots els sectors interessats en l’àmbit aeroportuari català.
Societats gestores
La Llei estableix també la regulació de les diferents formes de gestió dels aeroports i aeròdroms competència de la Generalitat. En aquest sentit, correspon a Aeroports de Catalunya la gestió dels aeroports i aeròdroms de titularitat de la Generalitat que el Govern li encomani.
Aeroports de Catalunya podrà gestionar directament l’aeroport en qüestió o crear una societat que s’encarregui de la gestió d’un aeroport concret. Aquesta societat tindria una participació majoritària d’Aeroports de Catalunya i també podrà ser participada pels ens públics i locals amb vinculació a l’àmbit territorial d’implantació de la infraestructura. Les societats gestores, per la seva banda, podran explotar els aeròdroms directament o fer-ho de forma indirecta.
D’altra banda, els aeroports i aeròdroms de titularitat privada podran ser gestionats pels propietaris respectius amb subjecció a les condicions fixades per l’autorització del Govern i pel Pla director Urbanístic Aeroportuari.
El DPTOP serà l’encarregat d’atorgar un certificat d’aeroport al gestor de cadascuna de les infraestructures que el facultarà per a dur a terme operacions del transport aeri a l’aeroport de la seva competència.
Aquesta certificació comporta per part dels gestors les següents obligacions:
Assegurar la continuïtat d’ús de la infraestructura en condicions de seguretat operacional
Vigilar que tots els proveïdors compleixin amb les seves funcions
Gestionar els serveis de l’aeroport
Comptar amb els mitjans humans, materials i tècnics adequats per desenvolupar totes les tasques
Nou registre de les infraestructures
La Llei que avui s’ha aprovat també estableix que el DPTOP ha de disposar d’un registre de les infraestructures aeroportuàries de tot el territori català. En aquest registre hi haurà de figurar la informació tècnica i aeronàutica que es determini de cadascuna de les instal•lacions existents.
Aquest registre també haurà de contenir la informació relativa al seu titular, els canvis de titularitat que es produeixin, les coordenades geogràfiques, les característiques de les instal•lacions, el seu règim d’utilització i si s’escau, la clausura o tancament. Les inscripcions que figurin al registre s’hauran de comunicar a la Direcció General d’Aviació Civil perquè puguin ser publicades al Servei d’Informació Aeronàutica tant en àmbit estatal com internacional.
Drets i deures dels passatgers i usuaris
Per tal d’assegurar en les instal•lacions aeroportuàries del país un alt grau de qualitat i eficiència en el servei, el projecte també preveu els drets i deures de les persones usuàries d’aquestes infraestructures.
En aquest sentit, els usuaris tindran dret a utilitzar les infraestructures amb uns nivells de qualitat i a rebre informació sobre els vols i les incidència que puguin afectar el servei. Així mateix, podran formular reclamacions mitjançant fulls oficials i disposaran d’una Oficina d’Atenció a la Persona Passatgera que atendrà les seves queixes en cadascuna de les infraestructures aeroportuàries que pel seu volum d’operacions ho requereixi.
Per altra banda, les persones que facin ús de les instal•lacions aeroportuàries de la Generalitat hauran de mantenir un comportament respectuós amb els treballadors i les instal•lacions i complir amb les indicacions a l’hora de facturar i embarcar.
Per tal de fer complir aquests deures la projecte de Llei atorga al DPTOP la funció d’inspeccionar i aplicar el règim sancionador segons les infraccions siguin molt greus, greus i lleus.
15 de juliol de 2009
dimarts 14 de juliol de 2009
Alguaire, l’aeroport d’Andorra. Negociacions andorranes.
Per estar a primera hora del Dissabte a les pistes, els vols hauran de ser durant la nit del Divendres i la sortida desprès d'esquiar, per la tarde-nit del Diumenge. De moment son vols que ens estalviem a l'Alt Urgell, 6 d'arribada i 6 de sortida cada setmana. Només durant la primera temporada PARLEM DE 12 VOLS SETMANALS. Amb el temps anirà amb augment, ja que Andorra disposa de uns 50.000 llits pel turisme. A E D A U
Estacions Andorranes negocien portar 10.000 esquiadors per Lleida.
Serien turistes espanyols i vindrien a través de la majorista de viatges Pyrenair, que ja opera a Osca
Els primers viatgers que arribin a l'aeroport de Lleida Alguaire podrien tindre Andorra com a destí final.
I és que les estacions d'esquí del país veí s'han avançat al sector de la neu de Lleida i ja preparen la pròxima temporada comptant amb una infraestructura que els aportarà un alt valor afegit: l'aeroport, que segons les previsions de la Generalitat s'estrenarà a finals de la pròxima tardor.
El president del Govern andorrà, Jaume Bartumeu, va assenyalar que el seu objectiu era fer d'Alguaire el seu aeroport de referéncia i ara són les empreses andorranes les que segueixen aquest pla, mentre que les empreses i institucions lleidatanes encara no han fet cap pas concret, o almenys no 1'han fet públicament, per aprofitar l'aeroport per potenciar els atractius turístics de la província.
Segons publica el Diari d'Andorra, Ski Andorra, organisme que agrupa totes les estacions del país veí, ¡Andorra Turisme negocien amb el majorista de viatges Pyrenair portar uns 10.000 esquiadors aquest mateix hivern ales pistes andorranes amb el suport económic del Govern andorrá.
Les negociacions estan molt avancades i 1'únic escull, segons el mateix rotatiu, és que 1'empresa aragonesa Pyrenair, que ja opera a l'aeroport d'Osca, demana entre 500.000 i 800.000 euros per establirse a l'aeroport de Lleida Alguaire.
Les estacions andorranes esperen que, si finalment qualla el projecte, podran reforcar la seua posició al mercat de la península ibérica. Pyrenair oferiria connexions entre l'aeroport lleidatá i Galícia, Lisboa, Madrid, les Canáries i Mallorca, segons les negociacions entre Andorra i la companyia. Pyrenair comercialitza a l'aeroport d'Osca principalment packs de neu (inclouen vol, trasllat i forfet) o viatges de grup, peró també ofereix passatges a la seua página web, amb la qual cosa, si s'installés a Lleida, s'obriria la possibilitat que els lleidatans també poguessin aprofitar aquests vols.
EL PROJECTE DE LA SEU ES REFREDA
Mentre les expectatives entorn a l'aeroport d'Alguaire van creixent a mesura que s'apropa el novembre, data prevista per a la inauguració, el projecte de transformar l'antic aeròdrom de la Seu d'Urgell en aeroport, es refreda. De fet, el Pla d'Aeroports,Aeròdromsi Heliports de la Generalitat contempla obrir a curt termini la insfraestructura de l'Alt Urgell com a petit aeròdrom, amb una inversió de 2 milions d'euros, i preveu, en el període entre el 2009 i el 2015, redactar un pla director que precisarà el seu futur i revisarà la inversió incial prevista en 113 milions d'euros.
El context de crisi econòmica i el rebuig del Govern andorrà a participar en el projecte han obligat la Generalitat a replantejarse l'aeroport de la Seu d'Urgell.
La infraestructura se situarà a les antigues instal·lacions, entre els municipis del Pla de Sant Tirs iMontferrer i Castellbò, tancades el 1984 i que des de llavors han utilitzat aeroclubs.La Generalitat va comprar el 85% de la propietat el 2006.
L’APUNT
Sis vols al dia els caps de setmana d'hivern
Per portar 10.000 esquiadors a Andorra mitjançant l'aeroport de Lleida,Pyrenair operaria uns 6 vols diaris els divendres i diumenges durant els caps de setmana de la temporada d'hivern, segons les xifres de la temporada passada de l'aeroport d'Osca, que Andorra pretén igualar la pròxima campanya. L'empresa assegura que els 11.000 passatgers que va transportar al Pirineu aragonès el període hivernal 2008-2009 van repercutir al sector de l'hostaleria en unes 25.000 pernoctacions. El Govern preveu obrir l'aeroport d'Alguaire amb capacitat per operar dos vols diaris.Ryanair, Spanair, comva avançar ADN-Lleida, i Vueling són les candidates a estrenar la pista.
Estacions Andorranes negocien portar 10.000 esquiadors per Lleida.
Serien turistes espanyols i vindrien a través de la majorista de viatges Pyrenair, que ja opera a Osca
Els primers viatgers que arribin a l'aeroport de Lleida Alguaire podrien tindre Andorra com a destí final.
I és que les estacions d'esquí del país veí s'han avançat al sector de la neu de Lleida i ja preparen la pròxima temporada comptant amb una infraestructura que els aportarà un alt valor afegit: l'aeroport, que segons les previsions de la Generalitat s'estrenarà a finals de la pròxima tardor.
El president del Govern andorrà, Jaume Bartumeu, va assenyalar que el seu objectiu era fer d'Alguaire el seu aeroport de referéncia i ara són les empreses andorranes les que segueixen aquest pla, mentre que les empreses i institucions lleidatanes encara no han fet cap pas concret, o almenys no 1'han fet públicament, per aprofitar l'aeroport per potenciar els atractius turístics de la província.
Segons publica el Diari d'Andorra, Ski Andorra, organisme que agrupa totes les estacions del país veí, ¡Andorra Turisme negocien amb el majorista de viatges Pyrenair portar uns 10.000 esquiadors aquest mateix hivern ales pistes andorranes amb el suport económic del Govern andorrá.
Les negociacions estan molt avancades i 1'únic escull, segons el mateix rotatiu, és que 1'empresa aragonesa Pyrenair, que ja opera a l'aeroport d'Osca, demana entre 500.000 i 800.000 euros per establirse a l'aeroport de Lleida Alguaire.
Les estacions andorranes esperen que, si finalment qualla el projecte, podran reforcar la seua posició al mercat de la península ibérica. Pyrenair oferiria connexions entre l'aeroport lleidatá i Galícia, Lisboa, Madrid, les Canáries i Mallorca, segons les negociacions entre Andorra i la companyia. Pyrenair comercialitza a l'aeroport d'Osca principalment packs de neu (inclouen vol, trasllat i forfet) o viatges de grup, peró també ofereix passatges a la seua página web, amb la qual cosa, si s'installés a Lleida, s'obriria la possibilitat que els lleidatans també poguessin aprofitar aquests vols.
EL PROJECTE DE LA SEU ES REFREDA
Mentre les expectatives entorn a l'aeroport d'Alguaire van creixent a mesura que s'apropa el novembre, data prevista per a la inauguració, el projecte de transformar l'antic aeròdrom de la Seu d'Urgell en aeroport, es refreda. De fet, el Pla d'Aeroports,Aeròdromsi Heliports de la Generalitat contempla obrir a curt termini la insfraestructura de l'Alt Urgell com a petit aeròdrom, amb una inversió de 2 milions d'euros, i preveu, en el període entre el 2009 i el 2015, redactar un pla director que precisarà el seu futur i revisarà la inversió incial prevista en 113 milions d'euros.
El context de crisi econòmica i el rebuig del Govern andorrà a participar en el projecte han obligat la Generalitat a replantejarse l'aeroport de la Seu d'Urgell.
La infraestructura se situarà a les antigues instal·lacions, entre els municipis del Pla de Sant Tirs iMontferrer i Castellbò, tancades el 1984 i que des de llavors han utilitzat aeroclubs.La Generalitat va comprar el 85% de la propietat el 2006.
L’APUNT
Sis vols al dia els caps de setmana d'hivern
Per portar 10.000 esquiadors a Andorra mitjançant l'aeroport de Lleida,Pyrenair operaria uns 6 vols diaris els divendres i diumenges durant els caps de setmana de la temporada d'hivern, segons les xifres de la temporada passada de l'aeroport d'Osca, que Andorra pretén igualar la pròxima campanya. L'empresa assegura que els 11.000 passatgers que va transportar al Pirineu aragonès el període hivernal 2008-2009 van repercutir al sector de l'hostaleria en unes 25.000 pernoctacions. El Govern preveu obrir l'aeroport d'Alguaire amb capacitat per operar dos vols diaris.Ryanair, Spanair, comva avançar ADN-Lleida, i Vueling són les candidates a estrenar la pista.
dijous 9 de juliol de 2009
Registre a l'Ajuntament de Ribera d'Urgellet pel Progrés del Pirineu
Ens ha arribat el següent document que l’ha registrat el Partit de Progrés a l’Ajuntament de Ribera d’Urgellet.
A lo qual, nosaltres hi afegim que les poblacions mes greument afectades pel aeroport se’ls hauria de tenir un tracte especial en tota la negociació, en lloc d'apartar-les i criticar-les com s’ha fet.
Es de raó que les poblacions en les que hi està enclavat l’aeroport i principalment la població on hi haurà mes obra sigui la que mes s'escolti.
AEDAU demana la Generalitat i als diferents grups polítics comarcals que s’escolti a la gent mes perjudicada pel projecte. Que intenti minimitzar l'impacte ambiental, acústic, paisatgístic i la problemàtica social que causarà l’instal·lació d’aquesta infraestructura.
També posem sobre la taula la següent proposta:
Si s’adjuntés els pressupost de l’aeroport amb el pressupost de l’autovia, es podria fàcilment portar una línea de tren que arribés a La Seu i tingués parada a totes les poblacions (Ponts, Oliana, Organyà, Pla de Sant Tirs, Adrall, Montferrer, Castellciutat i finalment La Seu) i altres trens directes de La Seu al final de recorregut que s’enllaçaria amb l’AVE.
Amb aquesta actuació tindríem mes bon transport per persones i transport mes econòmic per mercaderies, lo qual rebaixaria el cost de molts productes.
Això si seria pensar amb l’Alt Urgell. AEDAU
_________________________________________________
.jpg)
Document registrat pel Progrès del Pirineu a l'Ajuntament de Ribera d'Urgellet F.Isern
A l'atenció de l'Alcalde de Ribera d'Urgellet Antoni Capdevila Tarradelles
Arrel de les ultimes declaracions que han fet alguns politics de la Generalitat, del Govern d'Andorra i politics locals sobre la inversió per la reobertura de l'aeroport i que darrerament han sortit publicades a la premsa provincial i local, s'ha generat una certa confusió entre alguns veïns ja que es diu que es volen començar les obres d’immediat per reobrir l'aeroport tal com està en l'actualitat i abans d'acabar aquest any 2009.
El Grup de Progrés del Pirineu (PM) de Ribera d'Urgellet fa una sèrie de preguntes i observacions:
-Es portarà a terme l'ampliació que es va proposar en el seu dia i que va portar tanta polèmica entre els nostres veïns?
-Es condicionarà la pista actual com a heliport i per avionetes?
-S’hi faran vols per transportar viatgers?
-Es reobrirà com escola de vol?
-Hem de saber amb certesa quines activitats hi ha previstes en la reobertura de la infraestructura.
-Som sabedors que el Departament de Política Territorial té previst dur a terme una xerrada a La Seu d'Urgell per parlar sobre la reobertura de l'aeroport. Creiem que es de calaix que aquesta exposició es faci al municipi mes afectat -que es el nostre-i no només a La Seu, que solament n'és part interessada. En teniu coneixement, d'aquesta xerrada, i penseu fer cap pas perquè la Generalitat també informi directament al municipi?
Per tal d'aclarir els dubtes dels nostres veïns i evitar que no s'hagin de desplaçar a La Seu, li demanem com a Alcalde que faci els tràmits oportuns per demanar al Departament de Política Territorial i Obres Públiques que un representant seu faci al nostre municipi una exposició pública on s'exposin clarament els plans previstos per l'aeroport, que afecta i pot afectar en el futur a molts veïns de Ribera d'Urgellet.
A lo qual, nosaltres hi afegim que les poblacions mes greument afectades pel aeroport se’ls hauria de tenir un tracte especial en tota la negociació, en lloc d'apartar-les i criticar-les com s’ha fet.
Es de raó que les poblacions en les que hi està enclavat l’aeroport i principalment la població on hi haurà mes obra sigui la que mes s'escolti.
AEDAU demana la Generalitat i als diferents grups polítics comarcals que s’escolti a la gent mes perjudicada pel projecte. Que intenti minimitzar l'impacte ambiental, acústic, paisatgístic i la problemàtica social que causarà l’instal·lació d’aquesta infraestructura.
També posem sobre la taula la següent proposta:
Si s’adjuntés els pressupost de l’aeroport amb el pressupost de l’autovia, es podria fàcilment portar una línea de tren que arribés a La Seu i tingués parada a totes les poblacions (Ponts, Oliana, Organyà, Pla de Sant Tirs, Adrall, Montferrer, Castellciutat i finalment La Seu) i altres trens directes de La Seu al final de recorregut que s’enllaçaria amb l’AVE.
Amb aquesta actuació tindríem mes bon transport per persones i transport mes econòmic per mercaderies, lo qual rebaixaria el cost de molts productes.
Això si seria pensar amb l’Alt Urgell. AEDAU
_________________________________________________
.jpg)
Document registrat pel Progrès del Pirineu a l'Ajuntament de Ribera d'Urgellet F.Isern
A l'atenció de l'Alcalde de Ribera d'Urgellet Antoni Capdevila TarradellesArrel de les ultimes declaracions que han fet alguns politics de la Generalitat, del Govern d'Andorra i politics locals sobre la inversió per la reobertura de l'aeroport i que darrerament han sortit publicades a la premsa provincial i local, s'ha generat una certa confusió entre alguns veïns ja que es diu que es volen començar les obres d’immediat per reobrir l'aeroport tal com està en l'actualitat i abans d'acabar aquest any 2009.
El Grup de Progrés del Pirineu (PM) de Ribera d'Urgellet fa una sèrie de preguntes i observacions:
-Es portarà a terme l'ampliació que es va proposar en el seu dia i que va portar tanta polèmica entre els nostres veïns?
-Es condicionarà la pista actual com a heliport i per avionetes?
-S’hi faran vols per transportar viatgers?
-Es reobrirà com escola de vol?
-Hem de saber amb certesa quines activitats hi ha previstes en la reobertura de la infraestructura.
-Som sabedors que el Departament de Política Territorial té previst dur a terme una xerrada a La Seu d'Urgell per parlar sobre la reobertura de l'aeroport. Creiem que es de calaix que aquesta exposició es faci al municipi mes afectat -que es el nostre-i no només a La Seu, que solament n'és part interessada. En teniu coneixement, d'aquesta xerrada, i penseu fer cap pas perquè la Generalitat també informi directament al municipi?
Per tal d'aclarir els dubtes dels nostres veïns i evitar que no s'hagin de desplaçar a La Seu, li demanem com a Alcalde que faci els tràmits oportuns per demanar al Departament de Política Territorial i Obres Públiques que un representant seu faci al nostre municipi una exposició pública on s'exposin clarament els plans previstos per l'aeroport, que afecta i pot afectar en el futur a molts veïns de Ribera d'Urgellet.
dilluns 29 de juny de 2009
dimecres 24 de juny de 2009
RECURS DAVANT LA SALA CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA DE CATALUNYA CONTRA EL PLA ESPECIAL DE L’AEROPORT DE LA SEU
El 27 de Juny finalitza pels veïns el període de presentació del recurs contenciós administratiu al Tribunal de Justícia de Catalunya contra el projecte del Pla Especial per la reobertura de l’aeroport Andorra Pirineus. Es presentarà el dia 27 ó 29 de Juny un escrit anunciant als tribunals la nostra voluntat de recórrer.
El divendres 26 de Juny, s’atorgarà poders als advocats i procuradors a la Notaria de La Seu d’Urgell amb el Notari Sr. Xavier Francino.
Qui es vulgui unir a la demanda ho pot fer mes endavant atorgant poders i revisant molt be que en el seu recurs de reposisció hagi demanat la SUSPENSIÓ i que la Generalitat li hagi DESESTIMAT. També es poden unir al segon judici contra el Pla Especial. El fet d’unir-se a la part demandant ajudarà a interposar el recurs contenciós administratiu, qui hi estigui interessat es dirigeixi a AEDAU (a.e.d.a.u@hotmail.com) Les costes del judici seran repartides entre la població d’Adrall i les aportacions voluntàries les persones que solidàriament hi vulguin cooperar d’alguna manera, no hi haurà una quantitat fixa, s’acceptarà la voluntat, qualsevol mena d’ajut per petit que sigui serà de gran valor. Mes endavant us donarem el compte bancari de l’Associació en defensa de l’Alt Urgell –AEDAU- pel qui vulgui fer aportacions voluntàries. Els qui deixin el seu correu electrònic se’ls anirà passant l’estat de comptes e informant de la situació.
Tenim algun indici de que puguem ser considerats com a interlocutors de primera línia i treballar pel be de tota la comarca intervenint seriosament en la planificació general (que sembla que comencen a reconèixer que havia d’haver anat primer, abans que l’aeroport). Per això, i perquè el recurs dels veïns està carregat de raó, tenim la impressió que el recurs se l’estan prenent molt seriosament.
Exigim que les coses, si s’han de fer es facin d’acord amb la Llei, després d’un procés participatiu i transparent, adoptant totes les mesures compensatòries pel territori i protecció especial pels llocs mes afectats i fer el que calgui per a minimitzar l’ impacte i aportar valor amb una reactivació econòmica.
El divendres 26 de Juny, s’atorgarà poders als advocats i procuradors a la Notaria de La Seu d’Urgell amb el Notari Sr. Xavier Francino.
Qui es vulgui unir a la demanda ho pot fer mes endavant atorgant poders i revisant molt be que en el seu recurs de reposisció hagi demanat la SUSPENSIÓ i que la Generalitat li hagi DESESTIMAT. També es poden unir al segon judici contra el Pla Especial. El fet d’unir-se a la part demandant ajudarà a interposar el recurs contenciós administratiu, qui hi estigui interessat es dirigeixi a AEDAU (a.e.d.a.u@hotmail.com) Les costes del judici seran repartides entre la població d’Adrall i les aportacions voluntàries les persones que solidàriament hi vulguin cooperar d’alguna manera, no hi haurà una quantitat fixa, s’acceptarà la voluntat, qualsevol mena d’ajut per petit que sigui serà de gran valor. Mes endavant us donarem el compte bancari de l’Associació en defensa de l’Alt Urgell –AEDAU- pel qui vulgui fer aportacions voluntàries. Els qui deixin el seu correu electrònic se’ls anirà passant l’estat de comptes e informant de la situació.
Tenim algun indici de que puguem ser considerats com a interlocutors de primera línia i treballar pel be de tota la comarca intervenint seriosament en la planificació general (que sembla que comencen a reconèixer que havia d’haver anat primer, abans que l’aeroport). Per això, i perquè el recurs dels veïns està carregat de raó, tenim la impressió que el recurs se l’estan prenent molt seriosament.
Exigim que les coses, si s’han de fer es facin d’acord amb la Llei, després d’un procés participatiu i transparent, adoptant totes les mesures compensatòries pel territori i protecció especial pels llocs mes afectats i fer el que calgui per a minimitzar l’ impacte i aportar valor amb una reactivació econòmica.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)