RICARD FONT (DIRECTOR DE TRANSPORT I MOBILITAT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA)
És normal que la Generalitat procuri per les pistes catalanes
Ricard Font matisa, sobre la inquietud que ha generat a Andorra l'acord amb Thomas Cook, que al final qui tria és l'esquiador i aposta per implusar "sinèrgies conjuntes"
Fer créixer les possibilitats de negoci del ara per ara aeròdrom de la Seu d’Urgell i treballar el potencial de l’aeroport de l’Alguaire són dos dels projectes de la direcció general que encapçala Ricard Font, que recorda que la Seu i l’Alguaire són “diferents” però “complementaris”. Tanmateix, convida Andorra a col·laborar en el desenvolupament dels dos equipaments aeroportuaris.
S’ha constituït la taula estratègica de l’aeroport de la Seu d’Urgell. Quins passos es faran a partir d’ara?
Vam licitar deu hangars i vam tenir fins i tot més demandants que no pas hangars. Faltava que des de la Generalitat es fessin els serveis bàsics per servir-los: llum, aigua. Això és una petita inversió d’uns 500.000 euros que farem durant aquest estiu i que permetrà que durant la tardor es pugui iniciar la construcció dels deu hangars que s’afegiran al que hi ha ara. Paral·lelament posarem en marxa el restaurant.
I a partir d’aquí?
Durant el 2012 farem la tramitació que ens permeti passar d’aeròdrom privat, el que és ara, a aeròdrom públic. Aquí faríem unes petites inversions d’uns 250.000 euros: la remodelació de la tanca per augmentar la seguretat, repintar la plataforma i posar el sistema de videovigilància i de control d’accessos. Per què? Perquè a l’aeròdrom privat només els pilots que hi tenen un aeronau tenen autorització per volar i en el moment que és públic pot haver-hi diversos usuaris, sempre que el transport sigui privat.
I per quan aeroport?
La taula estratègica està pensada per fer un pla de negoci. En aquest primer estadi s’han de veure les opcions que hi hagi possibles nous operadors o noves empreses interessades. Si hi hagués empreses disposades a fer transport de passatgers o mercaderies, i sempre estem parlant d’aerotaxis, de 10 o 20 persones com a màxim, significaria que hauríem de fer una nova tramitació per passar de ser aeròdrom públic a aeroport comercial. I estaríem parlant entre el 2012 i el 2013. Ara, si demà alguna empresa ens diu que estaria disposada a fer servei d’aerotaxi ja i a estar-s’hi cinc anys, acceleraríem els terminis i les obres. I l’obra consisteix a fer aquesta miniterminal. Un lloc on la gent pugui fer el check-in. I la inversió serien uns 250.000 euros més.
La Generalitat no s’aventurarà a fer res sense garantir-se la iniciativa privada?
Nosaltres ens hem garantit ara que hi haurà deu hangars nous. Per això programem l’obra. I com que sabem que hi ha demanda en farem quatre més. Si realment hi hagués una demanda molt important de vols d’aerotaxi, i nosaltres la buscarem, no farem d’espectadors, estem disposats a fer aquesta inversió perquè l’aeroport tingui la mínima infraestructura possible. Anirem fent en funció d’aquesta relació entre la inversió pública i la privada. És una infraestructura de tipus econòmic que el que ha de fer és donar un servei que repercuteixi en el territori. Però si no hi ha inversions privades al darrere per molt que nosaltres gastem a fer un gran aeroport no hi haurà cap repercussió.
El pla director preveu una ampliació de la pista i els veïns d’Adrall ja han recordat que s’hi oposen.
En aquests moments ens plantegem el que he explicat. El pla director pot preveure moltes coses però nosaltres en aquesta legisaltura no tenim previst res més. Procurem tocar molt de peus a terra. Anar a plantejar grans ampliacions no és el nostre model. El nostre model és el de desenvolupar l’aeroport d’acord amb les iniciatives que existeixin al seu voltant.
Quin paper pot jugar Andorra?
La taula estratègica està pensada per sumar totes aquelles institucions públiques, privades i administracions que tinguin la voluntat de participar en el desenvolupament d’aquest aeroport. Estem oberts a la participació del Govern d’Andorra i de qui sigui per aportar iniciatives, inversions, tot el que faci falta.
L’acord per fer venir Thomas Cook a Alguaire ha generat inquietud a Andorra. Hi ha la por que el país perdi clients. Entén aquesta inquietud?
Nosaltres hem fet una inversió d’1,5 milions d’euros per adequar la terminal perquè puguin arribar dos vols a l’hora i com a condició hem demanat que dintre de l’oferta del touroperador s’incloguin les pistes de Lleida. La inversió l’hem feta des del govern de la Generalitat i lògicament volem que tingui un retorn en el territori català. Ara, la part del negoci serà una cosa tant dels operadors turístics catalans com dels operadors turístics andorrans. Al final un senyor d’Anglaterra que vulgui anar a esquiar durant una setmana mirarà la llista, els preus, valorarà i ni el govern de la Generalitat el pot obligar a anar a esquiar a una pista catalana ni el Govern andorrà el pot obligar a esquiar en una pista andorrana.
Es possible la col·laboració malgrat la competència pel mercat de la neu?
I tant. De vegades magnifiquem les coses sense fer una anàlisi lògica de les situacions. Nosaltres estem oberts a col·laborar amb el Govern d’Andorra i ens interessa crear sinergies. Que el govern de Catalunya procuri per les pistes catalanes és una cosa normal com ho és que el Govern d’Andorra procura que la gent vagi a Andorra. El bo seria que tinguéssim sinergies comunes que ens permetessin portar 100.000 esquiadors en lloc de 16.000, perquè hi haurien molts que anirien a Andorra i molts que anirien a Lleida. El lògic és sumar per augmentar el pastís.
La sensació és que Alguaire ha tingut un inici complicat.
És difícil trobar un aeroport que el primer any tingui 66.000 passatgers. És una xifra interessant. Pyrenair ha fet fallida, però no és imputable a l’aeroport. Els vols de Vueling els fa Air Nostrum i fins i tot ha hagut d’augmentar la capacitat dels avions perquè hi ha hagut més demanda. I la batalla de Ryanair no és solament a Lleida. La té a vuit aeroports arreu de l’Estat, la té a França, la té Alemanya, a Irlanda. Sóc optimista respecte el futur.
PUBLICAT AL DIARI D'ANDORRA EL 16.05.2011
RICARD fONT DIU QUE EN 4 ANYS NO FARÀ EL TALÙS I A PARTIR DEL CINQUÉ ANY QUE PASSARÀ?
HAURÀ COMPLERT LA SEVA PARAULA I A PARTIR DEL5e. ANY SI TENEN DINERS...AU...EL TALÚS D'ADRALL!!!!
AEDAU
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada